Translate

dijous, 28 de juliol de 2011

TIRALÍNEAS A3

El millor d`escalar es la gent que coneixes, i com que escalar sol es de tarats (no entenc a aquesta mena d`escaladors egocèntrics que tot es "Jo","JO", i "JO"! i que a més fan un blog on només parlen dells mateixos...)poguer compartir vivències es enriquidor.

I si les comparteixes amb L`ARMAND,doncs ja son l`hostia.Com es possible que en Ballart descobreixi una paret VERGE a Sant llorenç del munt, de 150 mts! i que Jo i molts habituals del massís no l`haguessim vist?

Aquesta es la història d`una obertura anunciada:

                                                                                     

                                                                                    

Una primera visita de l Armand amb la Chesa va resultar fallida al veure el "Percal" (paraula típica d`en Ballart) i el resultat va ser de mitg primer llarg obert.La dificultat era massa elevada per intentar-la obrir en el dia.
                                                            
inici de la via


Mitg any mes tard,hem proposa l`obertura i marxem a la paret a resoldre el tema.Lo primer que sorpren es la qualitat de la roca: es SUPREMA! (totalment bona per ser Sant Llorenç)



                                                                                           
              Comença l`Armand i puja fins 2 spits i un pitò de la seva anterior tentativa i monta una reunió provisional,per que pugi jo i continui el llarg, ja que es veu   tècnic.                                                               

Es molt dificultós (V+-A2 Armand-vaja tela) i al arribar al seu costat, ens adonem compte que m`he deixat el burilador i que només tenim 4 spits que portava l`Armand!...doncs res, cap amunt a emplear-me a fondo.

Un flanqueig "flutan" des de l`últim spit hem porta a una fisura ablèbtica (toma Montgrós!) que relleno de pasos de ploms intercalats d`algun pitonet fins que surto 12 metres en lliure fàcil pero que per mí son tot un repte. Monto la primera reunió amb 2 spits ( ens queda 2 i 100 mts de paret)i un pònt de roca provocat (vaig falcar una pedra entre dos bolos)

arribant a la R1
                                                                  
Apartir d`aqui,comença el SHOW ARMAND:va caminat per una feixa fin que diu -"cap aqui"- i comença a pujar clavant tres ploms amb la repisa a sota. Ell diu A2 expo,Jo dic A4 trencacames...però la veritat es que hem cau la baba veient com puja el cabró...

                                                                               
                                                                               
                                                                                   

                                                                                  


                                                                               
Fins que posa un camalot groc en un forat i, despres d`unaltre plom , un pitonet,  i un spit,surt en flanqueo de la muerte (V+ anys 80) fins muntar la segona reunió :1 spit (i ultim !),i un  alien verd.



                                                                                  
              Son les 6 de la tarda i queden 70 mts d`incertesa vertical...L`Armand busca el camí més evident i quant arriba a la seguent reunio (2 falquetes) hem diu que ja puc pujar i -"que no caiguis"-...

 Obre l`ultim llarg en lliure,posant alguna assegurança per que a les fotos  es veigi algo i fa cim en un ultim llarg molt mantingut en Vº.

cim de nit
                                                                                                                                                                     

La baixada i la tornada cap problema.

PD:Gracies Armand.

+PD: on està la paret?..doncs sí, està,està!!!!   

++PD: va, una pista:
                "les lleis son per complir-les i pèr desobeir-les "                                                                                                                                                                                       

8 comentaris:

  1. Quin parell de delinquents!! qualsevol dia un escamot poli-vertical, us regalaran unes vacances a garjoles. Sera l'unica oportunitat per la resta de mortals per sonmiar en lineas verges.
    Enhorabona cracks, una apertura fidel al vostre estil

    ResponElimina
  2. One cuestión,¿com vas pasa la chimenea montserrat al picú?

    ResponElimina
  3. Josep i laura:al atur i a la garjola...i que més!!!!(haviat tindre preparada la proxima amb vosaltres)
    the jose:...i mas larga!...
    ramon: escalant.

    ResponElimina
  4. Enhorabona Paca! M'ha encantat com has explicat el que representa el "show Armand", "quin percal!"... he rigut moltíssim. Molts records!!!

    ResponElimina
  5. Quan es tracta d'aquest vessant de Sanllors per a mi no han "secrets" que valguin. Recordo haver estat al cap d'aquesta paret... Propera al peu de via hi havia l'ara mig perduda Font de les Merles i canal amunt s'obre l'avenc que du el seu nom. Com que queda a tocar del camí, cal anar amb cura si es baixa a les fosques...
    Enhorabona per la via! I d'aquestes en queden encara un grapat per estrenar al massís.

    ResponElimina
  6. Ei, felicitats per l'obertura, quin parell de mestres!. Tranquils, que a l'hora que acabeu les vies les "autoritats" ja estan a casa sopant jaja. M'ha recordat els vells temps remenant xemeneies fangoses per la zona (una mica més a l'esquerra, oi?). Aquesta pedra, però, té més bona pinta.
    A seguir tibant!

    ResponElimina
  7. girben:l`has encertada!
    Xavi:no es la morella...però t`hi acostes!!

    ResponElimina