SOLOTERAPIA A3

...Tot va començar veien una resenya del company "PIJU" que relatava una repetició a la via "Truestolon" al tozal del vero.Gracies a la seva magnífica resenya,vaig apendre l`aproximació d`aquesta paret:1 horeta de tranquila baixada des de san Peregrin.

...I un dia que plovia,vaig agafar el cotxe i vaig anar a retrobar la paret.I dic retrobar per que anys abans,ja havia baixat pel Vero i recordava la paret com a..." si,es gansa..."

Començo l`aproximació i als 5 minuts:PAREDON! Un hora mes tart,.arribo a sota i si:"aqui pasaré les vacances!!!"

Aquell dia vaig portar aigua i vaig tornar ple de motivació!!!...

Durant un finde vaig obrir el primer llarg i part del segon.Ja ho tenia tot apunt,la setmana seguent,cap amunt!!!!

Al poble d`Alquezar,i tinc un gran amic,en LLuis,que fa molts anys que hi viu.Explicant-li les meves intencions d`overtura d`una nova via al Tozal,li pregunto si no hi ha alguna pista que s`acosti al cim per facilitar la baixada dels petates i hem comenta que fa molts anys enrera,hi havia un antic menjador per els voltors i que Ell havia pujat amb un Suzuki pero recordava que la pista estava chunga...

Vaig anar a Deportes Guara de Huesca a per un rapelador que havia perdut i un dels venedors hem fa un plànol EXACTE de l`aproxinació al cim per pista...( aquest venedor es un reputat excursionista de la zona)...

Jo cap allà que vaig i si! faig cim en cotxe despres de "obrir" de nou la pista!

Tot va sobre rodes.El dia 5 hem fico a paret.l`escalada m`agrada,tot artifo,però amb precaució ,que aqui un esta sol de veritat.Una caiguda dolenta i ni tant sols cap barranquista cridaner dels que pasen per abaix el riu s`abria com ajudar-me.M`hi estic 6 dies amb els seus 5 vivacs (récord personal d`estada en paret) i en aquest dies només veig un helicopter de la Guardia civil que passa a tot drap pel congost...i al cap d`una estona torna,hem comtempla una estona a la meva alçada(llarg 5) i despres marxa a tota pastilla...

Compromissos varis i despres de varies tormenters nocturnes fan que torni a la civilització,i al seguent finde,pujo al cim amb cotxe,baixo en una hora i quatre rapels per la baixada normal fins a peu de via,remonto una mega jumarada de5 llargs i en dos dies més,acabo la via.Cim i en quintze minuts só al cotxe,sol i abatut pero molt,molt feliç!!!!!! Al vespre mega sopar d`elit a Alquezar.L`endemà,tornada al cim a buscar els petates.

L`AVENTURA,ENCARA ES POSIBLE.

Dades tècniques:

A banda i banda de la via existeixen 2 projectes inacabats o mes ben dit,"acabats" on acaba la bona roca.Totes les vies existens fins al moment,eviten el gran desplom taronja de roca "serradures",la "SOLOTERÀPIA" el supera de plé.

Via de feina,de molta feina,amb mes expansions de les desitjades...pero es que aqui no pots caure!!!!

eL LLIURE ESTÀ OBERT EN LLIURE( COSA OBVIA,PERO PER A MI MOLT IL.LUSIONANT)

Pot i premi per els futurs repetidors.

CENTENARIO TERRY A5

...quin repte!

Aquesta via m`ha costat(com totes vaja...) però,a diferència de les altres,la satisfacció ha sigut major.

Tot va començar un dia xerrant amb el " Bullaroles"del fet que Ell no havia fet la CADE de l`agulla del centenar.Aqui vaig veure l`ocasió per que hem fes de "guia" fins a la R3 que es on comença la Centenario Terry,i apartir d`aqui ,cadaescu tiraria en solitari.                                                                                                                                                                                                                                              

LLARG 1: "L`escalfament"

La meitat del llarg pertany a la CADE (V) i apartir de dos ponts de roca, es clava be en travessa cap a  l `esquerra fins a la reunio (A2)

LA REUNIO ESTA SEMIEQUIPADA AMB TRES CLAUS:

Tambe disposa d`un joc de tacos falcats:

...pero es reforça be amb tres pitons i un camalot del 4.

                                                  LLARG2: "Hosti tu! això desploma!"...

8 ! hores per fer el llarg...

Es surt de la reuniò superant un sostre sense fisura,a base de forats falcats (4 pasos)...

                                                                          

...fins una llastra amb tres tacos per on es progresa amb por...

...per arribar-hi, alguna ancla i algun plom...

                                                                     

La roca es blanquinosa,l`ambient es total....

Despres, fisura,on els tascons grossos son vitals

"Tasconae" a fondo...

Fins que hem trobo un seguro de via:Mai havia vist una cosa igual!!!!:

UNA ROSCA AMB BAGA!!!!!

                        El llarg al complet:

                                                            

                                                    S`hem fa tard,el sol marxa i encara falta per la reunió.El llarg m`està matant.els braços estàn enrampats,la maquinaria es va envellin...

Decideixo montar un tinglado, i a les fosques baixar a fer bivac.M`he quedat a tres metres de la segona reunió,però ja no podía mes!

                                                                      
                                                                            

L`endema,sense braços,acabo el llarg i arribo a la segona reunió :

Tambe reforçable.Malgrat la via no te expansions,les reunions queden molt be,això si, cal portar molt material.Desequipo la tirada,i m`hen vaig cap a casa,ja no aguanto més....

Durant aquest llarg,vaig trucar al Pelut demanant-li ajuda per acabar la via,que s`hem estava fent molt gran...i Ell va dir que si, que cap problema (com sempre,fantàstic),pero uns dies de descans,una menjada d`olla i una feina per acabar,van fer que hi tornés sol,que almenys  ho havia d`intentar...

                                                  LLARG 3 :" Persistir es triunfar"

"Ja hi torno a ser"!,Aquesta vegada, en Bullaroles ha anat a fer l`Anglada de la boleta,així doncs, malgrat que estic cagat per lo que he d`escalar,estic tranquil per la "Companyia"....

Comença el llarg en desplom pero en bona roca.Els primers metres he de vigilar,aqui un factor dos hem treuria el cor per la boca...

Pasos de ploms amb bones puntes de pito i algun gantxo per equilibrar,fan que la pujada no tingui gaire tensió.

I axi fins arribar a una fisura sostre a flanquejar cap a la dreta que hem recorda ala travessa de la "festa del miguelón" pero aqui la roca es millor  .

                                                                                                                                                                                                                                             

Apartir d`aqui comença la dificultat:la roca empitjora i quasi tot el llarg es de pitonatje lateral en llastres expanding.Jo ho "Aseguro" amb uns ploms que queden be,pero es dificil dificil....

 Aquest rurp,va petar! Benvinguts al museu dels horrors Montserratins!!!!:

                                                                                         

                                                                                   
                                                                                    

 

El llarg hem matxaca psíquicament,i tardo 11 hores en completar-lo

L`ambient es inmillorable,la boira i un amago de tormenta,fa que la tensió creixi...

..

...pero al final arribo a la reunió: ES JUSTETA! i consta d`un ferro que encara no ser que cony es i 2 pitons.

..Aqui hem desmorono hi ploro per destensionar la ment...el cos ja fa hores que esta mort!

Baixo al vivac,dormo,menjo i l`endemà torno a marxar a casa,ja que el baixón es molt grant...però l`alegria també.

                                                      LLARG 4:  Alegria

Es un llarg molt curtet (12 metres) de V+ que jo camvio per A1-V+. està semiequipat amb 1 pont de roca i 3 claus:

                                                                                               

                                                                                     
L`últim pitó de la via:

                                                                               

                                                                            


Ultims metres abans d`acabar...

                                                                           

                                                                        
                                                                   CIM!

                                                                                           
                                                                             
                           L`EXPERIÈNCIA HA SIGUT BRUTAL,feia temps que no "xalava" tant  escalant. Sense l`ajuda d`en BULLAROLES,les filosofades guays dèn TRANKI i  els ànims d`en PELUT,no ho hagues conseguit.GRACIES als tres!!!
                                                                              

                                                                       
PD:les fotos del bivac  son d`en" Pekas" (zenquiu) i les del plano general del 3 llarg d`en "Bullas"
                                                                           

                                                                        
Conclusió: L`EQUIPAMENT NO ES UN PROBLEMA A MONTSERRAT!!!!!...LES POQUES GANES D`AVENTURA D`ALGUNS SI QUE HO ES.
                                                                      

...A per unaltre!!!!!!!!!!