...quant arribo a peu de via,hem cago,recullo tot i camvi d`aires cap als ports de beiset,on el lloc es també molt solitari,però estàs "conectat" amb el món. El resultat es aquest:
El primer dia obro mig llarg.La roca dolenta hem fa burinar de valent...
A vegades ,algún bon pitó...
s`alterna amb algun gantxo natural...
però bàsicament la progressió es a burils. Al segon dia acabo el llarg amb la mateixa tònica però amb uns passets en lliure en un diedret..
...i sobretot un flanqueig per arribar a la R1 cardiac!
...
Fins aqui,tot bé.Al seguent dia però,tinc un intens dolor de braços que hem mosqueja.Recupero el llarg...
el cual ha quedat bastant equipat amb 18 burins(a mà),4 ponts de roca,5 pitons i un:
...
El segon llarg es molt semblant,amb la variant que al final la roca empitjora més (A2) i l`entrada a la R es vegetariana (V sup)
(de la sabina a la R...7a vegetal?)
La R2 es una molt bona repisa...
---------------------------------
Al quart dia recupero la tirada i el dolor als braços es insoportable:no m`arriba la sang a les mans i perdo tota sensibilitat i començo a perdre coses (entre elles el shunt) avall.Marxo cap a casa a descansar.2 llargs en 4 dies i sense braços...alguna cosa falla.
En el bar Grau d`Horta,s`em cau un cafè a terra i la lio...
En plena crisi,vaig i em compro un taladro traicionant els meus principis...estic molt acabat!,però intentaré acabar la via dignament...
----------------------------------
No tinc gaires ganes pero hi torno,aquest cop amb tota la martingala per estar a la paret.El seguent llarg es una obra mestra,així de clar:
Ha quedat semiequipat amb 5 burils ,3 pitons i un pont de roca.De seguro a seguro Vsup d`abans(sencer deu ser 6b o més).Es brurtal!.
Desequipo i continuo per unaltre diedre no tant bonic com l`anterior en artificial Yosemític a base de friends...
inclòs el camalot nº 5 :
Deixo el llarg a mitges i baixo a la repisa de la 3ª reunió a muntar el xiringuito per pasar el primer vivac
Amenaça tormenta,però estic tranquil ja que estreno hamaca nova simple que substitueix la mítica blava voladora.
Plou...a fora!
La nit tormentosa la paso bé,i la discoteca que hi ha muntada a fora Llamps) no m`inpedeixen descansar bé.Els braços però,estan insensibles.També m`en recordo del gran mestre de les Roques: en KIKE,sempre present...
-----------------------
El seguent dia surt clar.acabo per una fisura fâcil i entrada també en flanqueig en lliure sobre una plataforma.També obro part del seguent llarg en lliure fins que la roca torna a ser semblant als dos primers
.Baixo al vivac sense braços...L`ezmorzar del seguent dia(bollycao) i el saber que avui ja acabo,m`animen de bon matí.
15 metres hem separen del cim,el cual arribo amb tranquilitat i satisfet.Una cabra m`ajuda a muntar la reunió en un arbre.
Consideracions:
El grau en artifo està posat per passos aillats o trams concrets.Potser us semblarà dur,però potser cal tornar a graduar a la baixa,,,(no pot ser que A4 moderns,siguin més fàcils que els A2 antics)
Ara no vull dir que deixaré l`escalada(no cometeré el mateix error altre cop) però potser ho he de fer per malaltia...de moment,aparco les solitàries i aprofito per reclamar companys de cordada a partir de Setembre.
FORAVIAL:Dedicat al mestre Jordi Girben per tot lo que he aprés d`Ell.
