Translate

dijous, 29 de setembre del 2011

CATALÀ AL ATAC 6B

Una de les coses mes facinants de la muntanya es l`exploració.Avui en dia es difícil trobar alguna paret de més de 300mts verge i a menys de 100 km de casa...


Des de el cim de la mona xica,al Solsones,un reflexe solar molt bèstia contra algo que brillava molt (restes d`un avio?)  va fer que hem fixés ,desde la llunyania, en aquesta paret.  Després de 80km per pistes forestals,en LLuis i Jo trobem la paret.Una primera aproximació ens confirma la troballa:Obrirem una primera en una nova paret!!!!

Inici de via

La ruta comença dintre de la cova de L`estret i surt per una "finestra" uns 15 mts mes amunt.


Una xemeneia fàcil pero poc protegible hem porta a "l`exterior"...

                                                                                
...i al sortir un diedre fins a la primera reunio.

Lluis al primer llarg.

La segona tirada es la mes bruta de la via:


   

            En camvi, la tercera es un diedre molt atlètic que et fa arribar a la reunió molt tocat...

                                                                             
                                                       La quarta tirada es el llarg mes difícil: un 6b de diedre perfecte a euipar i mes llis que la primera tirada de la "Mas-brullet"...

La intenció era anar a buscar la xemeneia superior,però al no tenir sortida, en Lluis molt sabiament,anar per l`esquerra per unes fisures desplomades fins a la reunió 4.


A partir d`aqui la via baixa el nivell,però guanya en llargada.Una serie de tirades llargues i fàcils en un entorn alpí.

                                                                              
Aqui s`acaba la paret,però com que es d`hora, en Lluis insisteix en reseguir dos esperons tipus" arestes brucs"  La primera l`obro Jo:


...i la segona l`obre en Lluis:

                                                                              

El cim de Roca blanca es a tocar.Una ultima aresta de II en fa arribar al cim.


Contents i cansats amb unes vistes impresionants....


La baixada es molt senzilla i ràpida.Molt satisfets de la troballa i ni un pas d`artifo en tota la via!!!

                                                                        ------------------

Allò que tant brillava i que ens "iluminà" la paret,malauradament es una placa daurada en record d`una excursionista finada.Varem descobrir -la a prop del camí d`accés pero amagada discretament.Indirectament,l`excursionista amb nom de Gema,ens ha regalat la paret.

                                                                           ---------------

RESSENYES:

(lluis parcerisa)



PD: L`aventura encara es possible...si es camina una mica!!!!!!!!
                                                                              
                                                                                 
                                                            ==ALATAC-CATALA==                                                  
                                                                                    
                                                                               
                                                                                                                                                                       
                                                                                     
                                                                                                                       
                                                                                                                                                       

dimecres, 7 de setembre del 2011

L`ESPERO D`EN GIRBEN A3+

...Després d`aquesta    asenció,començo a veure la utilitat de les noves tecnologies........

                                                                           

Un missatge incitant a escalar un perfil verge i desplomat,una fotografía corroborant lo anterior,i per què no,una mica de tirar-se a la picina (..."nen!,no escalis amb desconeguts") fan que un diumenge quedi amb en JORDI GIRBEN,escalador?poeta?artista multidisciplinar? músic?...descobridor de llocs poc frequents...un FORAVIAL!(foravial.com :  imprescindible!)

(foto Girben)

Setmanes abans,en Jordi va prepara l`aproximació,va començar el possible itinerari i va anar cuinant la moguda.Ell creia que el cim de l`agulla era verge,pero  la realitat era que ja havia estat conquerit per els incombustibles Ballart&Darder. No inporta.Quant hem presenta l`agulla de la Mona Xica,quedo maravellat:

(foto Girben)
                                              
Un primer atac de només 10 metres i de quasi 5 hores,fan que m`hen adoni de la dificultat del rocam:coglomerat semi-descompost on extrañament,triunfaran les àncores!

(foto Girben)
                                                             
Pasan    els dies i Jo m`inpaciento.Demano permís al Jordi per poguer anar-hi en solitari ja que Ell pateix d`una lesió   a l`espatlla que l`impedeix de venir.Els escaladors solitaris som molt egoistes,i no hem puc frenar.Hi vaig i acabo el primer llarg .

PRIMER LLARG:

En Girbén hem regala uns pitons antics pero preciosos per deixar a la via.En els trossos de roca més trencada es on els deixo i quedaràn allà com a testimoni del nostre pas.



El llarg m`agrada.Al anar per el interior de l`agulla fa que la calor no es noti malgrat ser el mes de juliol.A  mes,l`aire circula relativament frequent per aquest passadís interior. I la sorpresa es la progresió sobre àncores.









                                                                                
              L`ambient es impressionant malgrat ser un primer llarg.



I axí,en un ambient extremadament solitari,arribo i monto la primera reunió.Baixo i marxo amb la satisfacció de que ja no hi ha marxa enrera.

SEGON LLARG:

a les dues setmanes aproximadament,torno a la càrrega amb el projecte.De nou en Girbén no pot venir,i de nou,un atac egoísta fa que hi torn-hi sol.



La tirada cada cop desploma mes,i a cada pas que faig,vaig confirmant el nom que m`agradaria posar a la via.



La quantitat de seguros es major al fer els passos més curts per culpa del extraplom.Es més variat: entren tricams....
                           

                               Entren ploms...



   ...i per descomptat,entren els pitons....



Després de 20 mtrs curts pero intensos,monto la segona reunió.




M`hen torno a anar i ja ho deixo tot preparat per l`atac final.

TERCER LLARG:

La por escènica fa acte de presència: durant la curta aproximacio desde el cotxe sento sorolls extranys com d`animals ferits i m`entra la "caguera".I a la paret ,l`ambient de solitut em supera...

                                                                        
          Una sortida en lliure per un diedre equipat de V+ fa que accedeixi al cim en un moment. 



L`ESPERO GIRBEN ja ha estat obert.baixo a la reunió i desequipo el llarg.Es la rutina de l`escalador en solitari...

(l`últim llarg)


CIM!!!!

LA BAIXADA:

Al ser un cim desconegut per Mi,decideixo baixar per la mateixa ruta oberta.La meva gran experiència a muntanya fa que en el primer ràpel les cordes es quedin engantxades i que no hi ha manera humana de desencallar-les(es la segona vegada que hem pasa en 28 anys en la vertical).

A grans mals,grans remeis:tallo les cordes i hem quedo amb dos troçets que,empalmats i fent coses inexplicables a l`audiència,arribo a la primera reunió,on fixo la corda que hem queda, i arribo a terra.A la paret han quedat pentjades trosos de corda que brutegen l`agulla.Hauré de tornar al cim per la via normal a treure-les,pero ,malgrat la via normal no es difícil,hem fa molt de respecte tenir que venir sol.

L`AJUDA.

Demano ajuda per recuperar les cordes al que millor coneix el territori:En LLUIS (ROMANTIC GUERRER)bomber de Solsona que  ja  ha pujat a l`agulla i sense dubtar-ho,m` ajuda en la  moguda.



                                                                                   
Pujo a jumars per el primer llarg i trec la corda.Rapelo.






                                                                      
                          
                                          Pugem per la normal,recupero les cordes,rapelem.Ara si,la via està acabada.

Gracies Lluís per el rescat!!!!
Gracies Jordi per desvetllar el teu tresor!!! 

                                         LO MILLOR SEMPRE QUEDA PER EL FINAL:

Fins ara,Estava comvençut que el millor ressenyista del món era en Armant Ballart.Després de rebre aquesta obra d`art,en tinc els meus dubtes.......