MONTREBEI.PARET DE CATALUNYA. VIA: "DIMONI PELUT A3"

 Per tal de rebaixar el llisto,vaig triar un pany de paret mes curt i que ja coneixia (via Fliposis).i la cosa ha resultat,com sempre pasa a Montrebei,una via molt dura i treballosa.Oberta en 2 atacs,un de 5 dies i unaltre de dos. La roca no es bona,pero es el que queda.Les reunions son molt ben equipades amb parabolts,i a les tirades hi han algunes expansions...pero no us aconsello que hi aneu els que apureu en lliure les meves vies: la roca no  dona. el Segon llarg pero,si que es apurable.Es tracta d´un bonic offwidh quasi equipat,peró si es va en artifo,els camalots 5 i 6 us ho posaran molt mes facil.                                                                                                                                                                                                        

Per tal de aconseguir un ambient solitari,hi vaig anar al Agost.I gracies a la falta d´aigua al panta, l´ambient al congost ha sigut com als anys 90: ni putes barques a motor,ni imvasio de piragues,i en general poquissima gent... o sigui ningú.                                                                                                                                                                                                                                    Uns bons dies de nostalgia al congost.

                                                                                                                 "DIMONI
PELUT,QUE AL INFERN NO T´HAN VOLGUT,HAS FALCAT EN UN FORAT I D´UN GANTXO T´HAS PENJAT!"

                                                                                                                                                                                                                                                                      ULTIMA HORA!              En Pelut i en Servosa han fet la 1a repeticio el 14.10.22 en 15 hores d´escalada efectiva.!!...MOLTES FELICITATS CANYERUS!!!!!!!!!

ORA ET PITONA A2+ V

 Feia molts anys que hi volia anar,pero al tenir-la relativament aprop,es d´aquelles que "ja hi aniré"...                                                                                                                                                                                Finalment em decideixo i gracies al  putuamo de la zona,en ROMANTIC GUERRER,accedeixo a la paret i quina es la sorpresa:  es un auténtic Pilar del Segre pero sense vies!!                                                                                                 

                                                                                                                                                                                                                        Roca abrasiva,boníssima,amb posibilitats quan li trobes la veta...llástima que m´ha engantxat ja vellet,sino hagués arrassat!!!!                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             

                                                                             La solitud del lloc es brutal,excepte alguna moto despistada que en comptes d`anar a Can Massana,ha anat a parar per aqui...pero el lloc es molt bonic.                                                                                                                                                                                                                                  

DESCRIPCIO DE LA VIA:                                                                                                                                                                                                                                                                                                               LLARG1: Desplom inicial gruyere per continuar mes suau fins entrar en lliure a la R.Bona roca                                                                                                                                                                                        LLARG 2: Placa monolitica de peces petites fins un parell d´expansions,a partir d´aqui,un autentic festival lateral i en pujada cap a la  dreta en A1. Roca exepcional.

             LLARG 3:Seguim flanquejant fins atançar un diedre per el qual seguim fins la Reunio.Roca ultra bona.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           LLARG 4:   Sortim per la dreta en lliure per tornar a esquerra a per la fisura crocanti fins un parabolt desde el qual,se surt en lliure cardiac  fins el cim.Roca regular.                                                                                                                                                                                                                                 _Al cim no hi ha reunio( sabines) i es tan selvátic que la baixada a peu la veig molt fotuda.Rapelo per la via desfent lo fixat.

 

Reseu per evitar el futur negre de l´escalada per culpa de les restriccions i pitoneu a fondo en cas de brega......ORA ET PITONA!!!!!!

SELECCIÓ ARTIFICIAL A2+ , V. ROQUES DEL MASNUT,EL PISÓN.

 Amb l`objectiu de poder seguir escalant sense morir d`esforç,m`he proposat pujar per parets no tant llargues ni treballoses,amb curta aproximació i baixada,amb menys compromís del habitual.I al Masnut es el lloc que reuneix tots aquests requisits...menys un!: m,he cansat tant o més que fent bigwall.

Els 2 primers llargs son curts pero molt creatius: només una expansió!

Però al arribar a la segona reunió l`ha torbo muntada!: es un projecte de fa 2 anys d`en Diego Miralles que ve de la dreta...i continua amunt uns 20 mts més.

Jo els resegueixo i fins l`última expansió trobada i em desvío cap a la dreta en un tramet xulo fins muntar la reunió tercera.

A partir d`aqui,la cosa es posa perillosa: la roca es infame,de lo pitjor que he vist en conglomerat.La roca es bufada en grans llastres que has de destruir fins trobar la roca de veritat a sota...fa molta por!!!

                   

 Es la primera via que equipo amb parabolts del 10,tant en tirades com a reunions...i amb aquesta roca encara em fan dubtar de la seva solidesa!

L`únic per el que val la pena aquesta vieta es per l`ambientasso que té,la resta es una parabolada amb algun pas saltejat de pitonatge fruit d`un mal forat fet amb el taladro  per culpa de la sorra del terreny...

 

Total,que després de moltes jornades,molt de gasto en betzina, molt d`esforç físic,molt d`avorriment vertical per monotonia expansiva,acabo aquesta vieta dolenta això si,en un lloc tranquil i preciós!

La próxima serà més bona, més llarga i més escalada!,total,em costarà igual pujar...