Translate

diumenge, 16 d’agost de 2020

SELECCIO NATURALment nefasta.A6-7a(obert en artifo inicialment)

Quan pases de ser l`ideoleg,aperturista i fundador de l`idea i acabes sent un simple col.laborador i per la força....


Quan primer es la via i després les persones,l`escalada esdevé un mal joc d`Egos.Algun dia se sabrà tot, Mentresestant,gloria i lloançes als herois"!!!!



dissabte, 8 d’agost de 2020

·CAMINO DEL ODIO" A4-V



Vieta d`un sol llarg molt guerrera.Més dificil al principi,va afluixan  segons l`alçada..Amb aquesta, es l`últim A4 que em quedava per fer a Sant Llorenç del munt.Ara toca obrir-ne de nous...

PRIMER  I SEGON LLAR:

Puja per una via antiga assegurada amb doble buril,la RENOM-GARCIA. Marca IV+ als 2 llargs, pero algun paset de V hi trobareu... 





TERCER LLARG:

Comença amb 3 spits



consecutius,això no treu que si falles,picas a la repisa de la reunio.D`aqui ve el grau.La resta es molt treballós i lleugerament desplomat. arribada al cim en lliure no caiguis....








divendres, 10 de juliol de 2020

Ports.Roques de benet. RESSENYA:SELECCIO NATURAL A6-7a


Es una proposta.Per desgràcia,poquíssima gent la podrà repetir tal i com es va obrir.. Això no treu ,però,que aquest itinerari sigui lo mes bestia que s`ha obert a Europa en aquesta modalitat.


Aneu i ja direu...

dijous, 9 de juliol de 2020

Roques de Benet. Cap del gos.Via SELECCIÓ NATURAL.

La setmana pasada es va acabar, després de 2 anys de feina, aquesta nova via sense cap expansió.Es probablement,la via més difícil d`Europa d`artificial extrem.Va començar un equip inicial de tres persones i al llarg de l`apertura s`ha anat afegint més cracks per que la via feia dimitir a alguns...Jo vaig ser el primer en plegar per que allò es algo exccepcional,molt per sobre de les meves posibilitats.La idea de la via va ser meva,però el veritable motor,el que no ha dimitit mai,el que ha obert el 85% de la via es en GENÍS HERNANDEZ,un xaval de barri que ha trobat en el artifo un a escapada legal.Encara té molt a apendre,però en el que ja sap es el millor del Món.


L`equip d`aperturistes ha estat format per:MARCEL MILLET,GENÍS HERNANDEZ,JAN CASAS,MIQUEL CASAS,TONI DIAZ PRIETO I PACA.Tots han aportat el 100% del que han pogut us ho aseguro.A més, hem contat amb una serie d`ajudants en logística i en material.A destacar CLIMAX i KORDES,dues empreses que han apostat fort per una via aixi.


LA RESSENYA:no la puc publicar.S`està fent un reportatge per les revistes així com un video de l`ascenció.


LA VIA:
   Es un putu infernt.



MATERIAL:
 Es necesita 2 botigues completes tipus "Barrabes" per tirada.
                                                               

Hem hagut d`afrontar un munt de problemes,sobretot el vent,que a desollat molts metres de corda estàtica.En Genís i en Marcel van haver de suportar un vivac a paret molt perillòs:es lo més semblant a un toro mecànic que han tastat...Altres perills han estat les festes a Horta de Sant Joan...

També hi han hagut caigudes,unes quantes...sense consequencies.Però el perill d`anar a terra es molt real,i no només al primer llarg...






EN RESUM: Una via NATURAL que SELECCIONA qui pot repetir-la.



Mes info próximament.


.......

divendres, 14 de febrer de 2020

CAVALL BERNAT: vIa"JOSEP BARBERA A4-6B


..I quan creus que,després de 35 anys escalant a la nord de Montserrat.ja no podràs fer res més per que el teu temps ja ha pasat i el físic no perdona i la ment ja no es dispara....Apareix el tío més fanàtic que he conegut i em proposa un somni imposible!
El fanàtic es en Joan Maria Vendrell.I el somni imposible es Montserrat altre cop...

Han sigut 8 (!) jornades fantàstiques de pasar por, fred, de caure, d`alegia, d`euforia,de levitar..tot barrejat amb les ganes de aconseguir la segona repetició d`aquest itinerari en 20 anys desde la seva apertura.Hi ho hem aconseguit.Aquest VIOT honora al personatge a qui ha estat dedicat.Amb la poca informació de que disposavem,emprenem l`ascenció que més o menys va anar aixi:
                                                                               


LLARGS 1 I 2 .
Corresponen a la via SABADELL.Oju amb el primer llarg: asegurançes justes i rovellades i lliure obligat.En Joan Mª es paseja com si res i Jo pujo jumant com si res també.



El segon llarg es diferent.Un bon diedre amb entrada boscosa a la que serà la primera reunio de la via propiament.Reunió molt ronyosa (un spit rovelladíssim) però reforçable(arbres)















LLARG 3: Aqui comença la via.Aqui comença el percal...Els primers  repetidors (David fernandez i El gran Canijo) ens van avisar que el grau era més elevat del que marcava la resenya original.I a fe que es aixi:Un A4 de continuitat que no s`acaba mai!!!!!


El llarg es caracteritza per pasos de llastretes laterals intercalats amb pasos de gantxo.Segons l`aperturista, no va fer servir ploms,`però tant els repetidors (rastres de pas) com Jo mateix en faig servir bastans sobretot quan les llastres peten per brutalitat del repetidor o simplement per que han pasat 20 anys desde que les van clavar i s`han bufat...


Un bon recurs per les llastretes bufades van ser les ancles,fins a 7 en vaig clavar en aquest llarg!


Vaig fent molt lentament i trobo el primer dels 2 spits que te la tirada.Faig 5 pasos més i de sobte,tot salta per els aires!!!! caig..i en JoanMaria em para!!!!.Han sigut uns 5 metres.`ha parat un universal ern una llastra invertida...no entendré mai per què uns seguros aguanten i altres no.Em torço el tormell i decideixo baixar.El meu super Ego està tocat...en un tram d`A3 i caig! i em faig mal! i la tornada al cotxe un putu viacrucis!!! i tot això el primer dia i la primera vegada que m`encordo amb en Joan Mª!!!!!!!.El meu orgull està ferit.El seguent Diumenge,torno està al punt on vaig caure.faig un merlet,faig alguna punta...i escalo uns 30 mts a fondo però la reunió no apareix.Estic cansat,en Joan Mª esta hiper ansiós...fem un relleu.De les ganes que tenia, es desvia de la ruta i cau unes 3 vegades....el convenço de baixar.El seguent diumenge, acabo el llarg i arribo a l`ansiada reunió!!!!



La reunio fa yuyu.Son 3 spits amb els tornillos moooolt rovellats.Es penjada.Curiosamemt, serà la tònica de tota la via:REunions molt justetes i rovellades i expansions en tirades en bon estat...
En Joan Mª desequipa la tirada a tot gas per que està fanàtic per el llarg que li ve...


LLARG 4.Lìnici son 2 falques bones que alleugeren la por de la reunió.En joan mª va de plom en plom posat sense importar-li si aguantaen o no...Jo flipo.Despres de 15 mts d`artifo molt tècnic (per nosaltres crteiem que es A4 tambe) arriba a un spit i d`allà surt en lliure de V+ bastant expo i sobretot estresant arribant a la reunió per la roca podrida que troba.

                                                                       















Jo, desde la reunió, vibro de com escala en Joan Mº...No te por de res!.Es un gran escalador,però el que m`al.lucina més es que es un bon runner, un bon esquiador,escala molt be en lliure de veritat,escala grau en sportiva,fa artifo...i lo més bestia de tot es que es pare de 2 criatures!...Definitivament, de gran vull ser com Ell...

















Desde la meva atalaia,observo una cosa poc frequent:la realització alhora del sostre de la GAM i de la Libertad Provisional a la imponent paret de Diables.Com si d`una dansa coordinada es tractés,les dues cordades disfruten del buit ala vegada...



En Joan Mª arriba a la reunió.Es nefasta:2 spits ronyosos en roca crocanti.Fa molta por.Per això realitza piruetes per anar a cerca els arbres de la via Sabadell,que donen mes confiança...



Desequipo la tirada tant ràpid com puc, ja que el vent cada cop ens golpeja amb més violència.Fins que arribo al seguro mes al-lu-ci-nant que he vist mai fent artifo:un tasco xafat en un foradet en placa!!!! Es ben be que no en sabem mai prou...



5 TIRADA: es comuna a la via Sabadell i a la via Festa del Paca,de la que comparteix reunió.En Joan no només lluita contra la "podredumbre"del tram,sino que fa miracles per no sortir volant.Jo aquest problema no el tinc, em mantinc estable a la reunió observant l`espectacle...


6 TIRADA: Comença en descens fins localitzar un bon forat per una falca. A partir d`aqui,anar seguint en direcció als spits que es van trobant cada 4 pasos...El desplom es continuo,i, malgrat la graduació es de A2+ i per tant més fàcil que els anteriors, es igual de treballós.Si li posesin A3 no pasaria res...


Pasets tècnics,de alt bricolatge,algun gantxet prefabricat i d`altres de naturals,ploms,ancles,algun totem...gran varietat d`artilugis per presentar batalla contra el desplom i l`expansió...En Joan Mª s`està morint a la reunió per culpa del fred i de la meva lentitud...es el que hi ha!!!


















El llarg no s`acava,i les meves forces si...aixi que baixo i em quedo a 8mts de la reunió.Abans era capaç d`encadenar tres llargs seguits,i ara no n`acabo ni un.Es trist.Pero es la realitat.


Per tal de asegurar la jugada,torno un dia en solitari a acabar els 8 mts que em faltaven hi arribo a la reunió.Es tambe cutre:3 spits amb el tornillo hiper rovellat.Curiosament,els spits de la tirada estan molt be!...Les chapes s`han mimetizat amb els anys,aviam si les veieu!

7 TIRADA:

Avui mes motivats que mai per que sabem que l`acabarem,enfilem l`últim llarg que no dubto de qualificar de superb...



Sortideta delicada fins a un primer spit.Després, l`apoteosi de roca bona amb megaforats per falcar be fins el segon i últim spit de la tirada...


I aixi, lluitant contra el vent,deldarrer spit surt en lliure a muerte cap a la glòria.Jo desequipo el llarg ràpid i per fi, després de tanta lluita, de tanta guerra,ens retrobem al cim per excel.lència de Catalunya.



Desde aqui dalt,volem felicitar als aperturistes ARMAND BALLART I RICARD DARDER  per aquesta gran via que ens ha satisfet plenament les nostres ànsies d`aventura.

------
Per edat,Jo vaig tenir la sort de conèixer en Josep Barberà.Va tenir la delicadesa de honorar-me en una trobada del Cavall Bernat per una via que vaig obrir a l`agulla.Em va donar un trofeu record que guardo amb molta estima. Recordo que, vaig quedar tant col.lapsat de coneixel,que no vaig gosar dir-li gaire cosa,i lo poc que vaig xerrar, va ser per agrair-li les publicacions i les mogudes que muntaven,per que ens empenyien a escalar.

-----

I fins aqui el relat de la segona ascenció en 20 anys de la via més difícil del Cavall Bernat.



PD: Els amics son per quan van maldades,quan tot va be no té gens de mèrit.En Joan Mª Vendrell ha arribat a la meva amistat en un moment clau (pitó) de la meva vida,i ha vingut per quedar-se.No saps lo be que m`ha anat fer una via com aquesta.Gràcies per la pàciencia,un tio tant spitós com Tu no ho tenia fàcil amb una tortuga com Jo...potser aquest ha sigut el secret del nostre èxit.