Translate

dimarts, 22 d’octubre de 2019

ADEU TRONKO!

"Tu ves tirando que Yo ya subo a jumars..."

Maldito seas Tronko! Tambien has tenido que ser el primero en irte a otros mundos a buscar nuevas movidas?


Un rapel.Un puto rapel que salta i todo acaba.

Te echaré tanto de menos! Todavia recuerdo como nos conocimos:en un a fiesta de aniversario de Silvia Vidal en Vilanova de Meià.Tu me entraste:"Eres el Paca?" y Yo, sin ganas de amistades te respondí:" Depende"...Me explicaste que tenías un proyecto en Montrebei pero que habia una seccion de artificial que se veia chunga y me pediste si podía ir a ayudarte.Mi ego subió como la espuma y accepté la invitacion.Una vez en pared,la seccion en cuestion fue toda la pared entera ...menudo engaño!..Bendito engaño.Asi hicimos cordada por primera vez,nos conocimos, vivaqueamos,aprendimos...
"Tío pon un spit coño!"-pero como Tronko no sabia spitar iba tirando de ganchos...9 pasos seguidos! asi nació nuestra primera ruta: "Festival del Gancho" A4.V+,donde los largos mas difíciles los abristes Tu i en los que te dije que ni soñando Yo podría repetir.Con tu tranquilidad, con Tu sonrisa,con tu hacer tranquilo destruiste mi Ego.Siempre te agradecreré quie lo hicieras.



Asi nació nuestra amistad. Luego vinieron mas vias,como la repetición de la Incontinéncia"A5 tambien en Nontrebei.El largo de A5 me tocava a Mi,lo queria para Mi.Pero en la reunión me contaste que hacia pocos dias que habias logrado tu primer 8a en deportiva..."Pues el A5 es tuyo!"-le dije...y sin cortarte, hiciste el largo con un par de caidas pero siempre riendo...

Y luego la via que abrimos junto a Pelut. Bueno, supongo que sabrás que Pelut y Yo estamos muy cabreados y que no nos hablamos desde hace unos cuantos años.Lo que no sabes es que el lunes pasado le llamé por telefono para anunciarle que te habias  ido...Eres tan increíble que has conseguido lo imposible cabronazo!

Te quiero.

Y cuidaré de tu gente en todo lo que pueda.

Aupa atleti!

Y esperame que en pocos años subire jumareando ya sabes....

dilluns, 7 d’octubre de 2019

BUSA Cara Nord Via. EPERÒ ENRIC POBLET" V-A1

                                                                         

Avegades la via, la paret o l`escalada en general pasa per un segon pla quan el que importa realment es amb QUI t`encordes.Aquest es el cas.He tingut la sort d`escalar amb JORDI COMA CORDEROURE i l `experiència ha sigut enriquidora.


En Jordi va tenir l`idea de posar el nom d`un antic mestre seu i mític escalador montserratí Enric Poblet alias "Rodillitas" que va morir ja fa uns anys i encara no tenia cap via.


Aixi doncs,les dues persones més simpàtiques delFacebook decideixen unir forçes i enllestir el projecte.



La via recorre un vistós i estètic espero que hi ha just a l`esquerra de la xemeneia Torras.La roca es inexistent,només hi ha bolos, herba,terra i arbres...Aqui el grau no conta per res,el que es necesita es escalar be.



                                
                 
                                                                                                                     
                                           

DESCRIPCIÖ:

La via comença ala placa de la dreta del fil del esperò,espit visible i sageta a peu de via.Al primer llarg es de 55 mts,nomes 15 de roca.
Lavia continua per 2 llargs de diedres fisurats en escalada combinada en artifo i lliure totalment apurables en lliure. La roca hi es...
el seguent llarg te una entosta d`herba inescalable,per això hi ha una corda fixe.Despres, una placa guapa de bona roca d`uns 10 mts asegurada amb 4 burils et porten a la penultima reunio
.L`ULTIM LLARG ,de 50 mts,va ser equipat per dalt.Es una aresta brucs de patates móvils pero escalable.

MATERIAL

5 uves groses,3 universals, semafor aliens i camalot nª3



La via acaba al cimmes alt de Busa,al cogull.L`entorn de tardor,l`estetica de  l`esperò, la solitud, la manca de prohibicions/regulacions io la absència de roca fan que sigui una via a tenir en compte.


Cim i megapitzza a Solsona de celebració...

.....................




divendres, 3 de maig de 2019

PEDALEA O MUERE A4-V

A sant Llorenç del Munt encara hi ha tresors per descobrir.

Aquesta via situada a la paret de la gran diagonal  fou oberta per en M.1ºG (Mamolo Lòpez) a mitjans dels 90 i crec que he fet la 1ª repetició.Al poc d`obrir-se la vaig intentar, però només vaig fer el primer llarg (A2+) i ja en vaig tenir prou...era difícil per Mí!

Ahir la vaig acabar després de 4!!! jornades. Son en total 45 mts de via,però quina via!..un VIOT ANTOL.LÒGIC en tota regla que et fa lluitar cada pas desde el terra fins al cim!

LLARG 1(A2+-Ae 25 mts):

inici en Ae saltejat amb algun plom i alguna pitonisa,fins a l`entrada de la reunió que hi ha alguns pitonatges amb falcas mitjanes.Reunió de 2 spits reforçable amb moltes garantíes amb Vgrosses i retallades.Llarg desplomat amb roca crunxi..
               




"A que huele u n plomo petao?"




                                                     plom falcat!







LLARG 2 (A4-V.15mts): ...però quins 15 mts!!! Roca excepconal,llarg molt desplomat.
S`inicia la tirada cap a la dreta per una fisura horitzontal bastant bona de pitonatge,a partir d`aqui, recte amunt amb tendencia a la dreta a buscar un unic spit que te la tirada,unm cop caçat, tres pasos més i una bona sortida en lliure cap a l`esquerra a chapar la 2ª reunió (2 spits rovellats) Llarg treballòs de ploms,2 pasos de gantxo, pitonises i algun clau bo .SUPERB!!!!











GANTXO FALCAT!




plom falcat!



l`ansiat spit de la tirada!









LLARG 3 (5mts IV)

Curta trepada amb roca molt bona fins el cim (a equipar al gust)


CIM! (i palomo..)


PD: El segon llarg ha sigut objecte d`una profanació esportiva de 7c+ anomenada Fregann.Davant tanta mala educació vertical només hi ha una resposta: destrucció de tresparabolts que trepitjaven una obra mestre. A cagar la via!(l`esportiva, s`enten...)




dijous, 4 d’octubre de 2018

Roc gran de Ferrús,Via:"Amb un roc a la faixa" A3-V

1ª asenció els dies 1-2 i 3 -d`Octubre-2018 per Josep Màrquez i "Paca" amb 2 vivacs en paret.

Està situada entre les vies "Brother in the wall" i el "Vitrall Inviolable". Els 2 primers llargs eren oberts als anys 90  per un antic guarda del refugi d`ensija i era una pedalada d`Ae.Nosaltres em  acabat el projecte afegint 3 llargs més fins sortir per els tres últims llargs de la Vitrall. Molta feina,molt ambient i molt desplom.Pot i premi per els primers repetidors...

dimarts, 12 de setembre de 2017

OCEAN BAÑOLES WALL

Sens dubte,la via que més m`ha costat de Montserrat"


Corria l`any 98 quan amb l`Emili Lòpez vem intentar per 1ª vegada aquest viot,Vàrem fer 4 llargs i ens va ploure...










Un parell d`anys més tard,i torno amb l`Uri Carbó,fem 4 llargs i....ens torna a ploure!!! Baixo decebut i m`oblido de la via.

                                                                                                   

Any 2017: Anem a tatxar abans no faci tard i ja no pugui!


Amb aquesta intenció començo en solitari i faig el primer llarg.El trobo diferent malgrat no es una via que es repeteix sovint,dec ser Jo que ja no mantxo com abans...



LL1: Inici fotut fins el primer buril,després està bastant equipada amb pasos saltejats a equipar.A2-V


Dies més tard,un amic meu, en David Godoy, necesita unes fotos en una hamaca per un catàleg de material d`escalada.El convido a la via i per el pont de Sant Joan acabarem la via (si si...) en 4 dies:



En David escala de primer el segon llarg,monta la R i pujo disparat.Els 2 primers llargs eren oberts d`abans,la teca ve ara:els llargs 3 i 4 son els teòricament difícils...

LL2: Igual que el primer però més curt.S`ha de posar 1 plom i sortir en lliure a buscar la Reunió.Ae-A1-V

Encaro el 3 llarg.Em costa 8 hores de patiment i treball,ja que la gràcia està en trobar uns foradets picats per a gantxos.Alguns pasos m`els estalvio posant algun plom i alguna ancla.Arribo a la tercera reunió i montem el vivac.


Va ser el primer vivac en paret  d`en David,i l`endemà,com sempre pasa,vem volguer baixar,ja que ja en tenia prou de bigwall....


LL3: inici en fisura transversal totalment bufada! (A1 de broma),després placa de gantxos saltejat amb burils i bones falques i algun plom.A3 del de plorar...

.......................


I ara què faig?

Pasen les semanes i ariben les vacances,i com que tinc la via a mitges no puc anar a altre lloc.He quedat amb en Xose i acabarem la via...



 El llarg em costa 9 hores de feina i en Xose s`atabala i vol baixar.La meva lentitud l`ha maxacat,tantes hores a la Reunió donen per pensar molt.Baixem,però amb el 4 llarg a la butxaca...

LL4:similar al tercer però amb un tram de llastra molt tens.A3 de patir.

Torno el dia seguent a recuperar el 4 llarg en solitari.Ja ha pasat una setmana de vacances i la seguent baixa el meu amic vasc POTRRONKO per anar a fer unaltre asumpte. Li explico el tema i s`apunta.Aixi doncs, remuntem cordes(140mts) i ens instalem al vivac...


Al seguent dia,després d`un esmorzar de merda,començo el llarg mes treballós de la via,té 43 metres tots desplomats,amb un ambientasso del copón.Es tracta de reseguir unes fisures- llastres que al seu dia deuríen de ser fermes, però que ara estan molt sueltas.de tant en tant , algun burí rovellat que encara et dona mes yuyu...




Es un llarg increíblement ben obert, una joia malgrat la roca,que apura al màxim `ús de l`expansió.Després de 7 hores de dura lluita, monto la reyunió i puja molt ràpid en potronko despitonant...



En l`estona que estat a la reunió, la ràdio diu que demà caurà el diluvi universal....tenim dos opcions:quedar-nos tot el dia a l`hamaca pasant el temporal o baixar...i baixem! per enèsima vegada!!!!!!


par favarrrr!!!!


L`endemà el col.lega marxa cap a Euskadi,Dissabte té competició de tibar la corda i no pot faltar-hi...Eskerrikasko Potronco!

LL5: s`ha de pitonar en tota la seva totalitat,uns 25 pitons i algun totem.Te el mateix ambient que l`Arco iris del plàtan de diables.Molt espectacular pero amb roca delicada.A3 desllomant...

-----

Al final,el diluvi va ser una pìxadeta i no va pasar per frares..

Estic tant desesperat que estic per trucar al jordi Brasil per que m`acompanyi...però al final,decideixo anar a acabar-la sol Dijous toca megajumada i vivac.

Al Matí, una junadeta i començo el llarg:3 pitons per una llastra i un friend per sobre per pasar a l`altre banda de la llastra (tot molt precari) et permet arribar a un bon forat per una falca (salvat!),després unaltre falca petita i el buril! (molt rovellat, uix!) Una travessa de ploms i uns gantxos (tram clau i expo)per arribar a l`últim pitó de la via del qual es surt en lliure fàcil però molt impresionant a buscar l`Anglada.Cerdà,que degut al seu nefast re-equipament,s`ha de pitonar tot fins a la reunió.La via està acabada,per fi!!!!
----
Un ultim llarg de tràmit molt asequible et porta al desitjadíssim cim.




LL6: es molt curt el tram de la Ocean propiament,uns 12 mts,però realment intensos.A3+ de tensió.

Consideracions:

1:a tosut no em guanya ningú.

2: gràcies al Uri, E1001,Xose,David i Potronco.

3:Aixi no es manera de fer bigwals

4:les expansions de la via fan por (burils rovellats)

---------------------------

Aquest relat es totalment personal,la majoria de repetidors la fan en el dia,però la majoria de repetidors no pesen el que peso Jo.