Translate

dissabte, 6 de maig de 2023

DESPERTARES A4-V

 


Anar a escalar a la cara nord d´Ecos es sinonim de varies coses:
-aproximacio llarga
-solitud garantida
-ets un paria i odies el Mon
-creus que la Codolosa es una mentira
ets un antisocial


Si,ademes,hi vas a l´hivern,significa que ,a mes de lo exposat anteriorment,no saps triar be com pasar el teu poc temps lliure,no saps com acabar la teva carrera vertical,no penses gaire,no hi ets tot.


Pero si a mes a mes ja no tens el fisic ni la motivacio,ni la força mental,ni temps,ni ganes...llavors per que?

Doncs per que mola fer el que no es fa!!!!

I aquesta via,no tenia repeticio( o aixo creia Jo)aixi que,mans a la obra que s´hem gira feina...i molta!












El primer llarg es infecte,no se com describir-lo.El segon fa por,el tercer es ultratreballos i l´ultim es inacabable...




ES LA VIA MES DESCOMPOSTA QUE HE FET MAI A MONTSERRAT








En David Hita i en Eduard.G.Palma van fer la primera repe d´aquesta via no fa ni un any,i gracies a que hem van pasar la seva resenya,ja anava advertit de les dificultats...pero em podien haver avisat del que em vindria!!!!...






La via nomes te 3 spits:2 a la primera reunio i 1 a la tercera.La resta esta practicament neta (bruta!) de asegurances...algun bong i 3 friends vintage empotrats es tot el que trobareu...




Si,he despertat!...ja no puc fer aquestes vies,ja no m´he la puc jugar,ja ha passat el meu temps...


PD: A la dificultat propia de l´escalada afegiu els souvenirs que tiren les p.cabres (la vaig veure) molt abundants(se li ha escapat de les mans al patronat)per aquestes contrades:

Amb aquesta,faig l´ultima via graduada d´A4 classica de Montserrat que hem faltava....Fins Aqui.


diumenge, 2 d’octubre de 2022

MONTREBEI.PARET DE CATALUNYA. VIA: "DIMONI PELUT A3"


 Per tal de rebaixar el llisto,vaig triar un pany de paret mes curt i que ja coneixia (via Fliposis).i la cosa ha resultat,com sempre pasa a Montrebei,una via molt dura i treballosa.Oberta en 2 atacs,un de 5 dies i unaltre de dos. La roca no es bona,pero es el que queda.Les reunions son molt ben equipades amb parabolts,i a les tirades hi han algunes expansions...pero no us aconsello que hi aneu els que apureu en lliure les meves vies: la roca no  dona. el Segon llarg pero,si que es apurable.Es tracta d´un bonic offwidh quasi equipat,peró si es va en artifo,els camalots 5 i 6 us ho posaran molt mes facil.                                                                                                                                                                                                        





Per tal de aconseguir un ambient solitari,hi vaig anar al Agost.I gracies a la falta d´aigua al panta, l´ambient al congost ha sigut com als anys 90: ni putes barques a motor,ni imvasio de piragues,i en general poquissima gent... o sigui ningú.                                                                                                                                                                                                                                    Uns bons dies de nostalgia al congost.



                                                                                                                 "DIMONI
PELUT,QUE AL INFERN NO T´HAN VOLGUT,HAS FALCAT EN UN FORAT I D´UN GANTXO T´HAS PENJAT!"

                                                                                                                                                                                                                                                                      ULTIMA HORA!              En Pelut i en Servosa han fet la 1a repeticio el 14.10.22 en 15 hores d´escalada efectiva.!!...MOLTES FELICITATS CANYERUS!!!!!!!!!

dilluns, 6 de juny de 2022

ORA ET PITONA A2+ V


 Feia molts anys que hi volia anar,pero al tenir-la relativament aprop,es d´aquelles que "ja hi aniré"...                                                                                                                                                                                Finalment em decideixo i gracies al  putuamo de la zona,en ROMANTIC GUERRER,accedeixo a la paret i quina es la sorpresa:  es un auténtic Pilar del Segre pero sense vies!!                                                                                                 



                                                                                                                                                                                                                        Roca abrasiva,boníssima,amb posibilitats quan li trobes la veta...llástima que m´ha engantxat ja vellet,sino hagués arrassat!!!!                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             



                                                                             La solitud del lloc es brutal,excepte alguna moto despistada que en comptes d`anar a Can Massana,ha anat a parar per aqui...pero el lloc es molt bonic.                                                                                                                                                                                                                                  
DESCRIPCIO DE LA VIA:                                                                                                                                                                                                                                                                                                               LLARG1: Desplom inicial gruyere per continuar mes suau fins entrar en lliure a la R.Bona roca                                                                                                                                                                                        LLARG 2: Placa monolitica de peces petites fins un parell d´expansions,a partir d´aqui,un autentic festival lateral i en pujada cap a la  dreta en A1. Roca exepcional.

             LLARG 3:Seguim flanquejant fins atançar un diedre per el qual seguim fins la Reunio.Roca ultra bona.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           LLARG 4:   Sortim per la dreta en lliure per tornar a esquerra a per la fisura crocanti fins un parabolt desde el qual,se surt en lliure cardiac  fins el cim.Roca regular.                                                                                                                                                                                                                                 _Al cim no hi ha reunio( sabines) i es tan selvátic que la baixada a peu la veig molt fotuda.Rapelo per la via desfent lo fixat.

 
Reseu per evitar el futur negre de l´escalada per culpa de les restriccions i pitoneu a fondo en cas de brega......ORA ET PITONA!!!!!!


dimecres, 16 de febrer de 2022

SELECCIÓ ARTIFICIAL A2+ , V. ROQUES DEL MASNUT,EL PISÓN.





 Amb l`objectiu de poder seguir escalant sense morir d`esforç,m`he proposat pujar per parets no tant llargues ni treballoses,amb curta aproximació i baixada,amb menys compromís del habitual.I al Masnut es el lloc que reuneix tots aquests requisits...menys un!: m,he cansat tant o més que fent bigwall.



Els 2 primers llargs son curts pero molt creatius: només una expansió!





Però al arribar a la segona reunió l`ha torbo muntada!: es un projecte de fa 2 anys d`en Diego Miralles que ve de la dreta...i continua amunt uns 20 mts més.


Jo els resegueixo i fins l`última expansió trobada i em desvío cap a la dreta en un tramet xulo fins muntar la reunió tercera.







A partir d`aqui,la cosa es posa perillosa: la roca es infame,de lo pitjor que he vist en conglomerat.La roca es bufada en grans llastres que has de destruir fins trobar la roca de veritat a sota...fa molta por!!!


                   


 Es la primera via que equipo amb parabolts del 10,tant en tirades com a reunions...i amb aquesta roca encara em fan dubtar de la seva solidesa!





L`únic per el que val la pena aquesta vieta es per l`ambientasso que té,la resta es una parabolada amb algun pas saltejat de pitonatge fruit d`un mal forat fet amb el taladro  per culpa de la sorra del terreny...





 









Total,que després de moltes jornades,molt de gasto en betzina, molt d`esforç físic,molt d`avorriment vertical per monotonia expansiva,acabo aquesta vieta dolenta això si,en un lloc tranquil i preciós!









La próxima serà més bona, més llarga i més escalada!,total,em costarà igual pujar...