Aquest estiu ha sigut el pitjor de la meva vida,o aixo creia Jo...pero resulta que al final ha sigut un alliberament!
Jo volia deixar les parets d´una forma original,de fet l,any passat ja vaig tenir que renunciar a un bon projecte per que em vaig passar d, agossarat:
Lány passat, nomes vaig escalar 3 vegades,ja veia que anava per el pedregar...i esclar, ja anava pensant en el final. Fisicament,es impossible escalar pessant 145Kg,pero Jo continuava provant de pujar.Es perillos,i es indignant envellir malament.Total,que vaig triar unaltre projecte mes petit per acabar be la meva vida vertical.
Com podeu comprovar,avui em despullare;
Doncs be, ara a l,hora d´organitzar l´ultima festa,no he pogut fer el que volia.Aquest estiu,han passat coses.Jo crec en les senyals.fins ara,m´he anat arrastrant per les parets fent el ridicul per una insistencia a no reconeixer que el meu temps ja ha passat.I aixo es la clau:FINS AQUI.
Crec en els senyals us deia abans...Aquest estiu,obrint en solitari la ultima festa,rapelant em vaig clavar un tronc a la cama de 5cm just arribant al terra...i per segona vegada en 39 anys, vaig tenir que demanar ajuda (La primera va ser al XOSE per que m,ajudes a buscar uns petates per que s,em va trencar el besso
fent una aproximacio)En aquesta ocasio, el randissim LATOX es va presentar en meys de un quart d,hora,em va curar ,em va ajudar a baixar i em va portar al hospital.Dies despues,Ell va tornar a peu de via a buscar un petate...com es paga aixo?
La cosa es que la seguent semana jugo a cavall guanyador i em el Pelut ens anem a obrir un nou rutot d,aquells que tant ens agrada i al lloc que mes estimem,un dia per fer 2 llargs i pujar petates,i unaltre per obrir mig llarg.Arriba la nit,montem hamacas i la meva,una ALTUS doble feta servir una vegada,s,em trenca per 2 llocs a les 10 de la nit.Quina senyal mes necesito per plegar?
Deixo al Pelut sol a la paret i m´he les piro a dormir a la furgo.Durant el cami,el cap bull...
Abandono el projecte,una vegada mes,i el que mes em fot es fer perdre el temps als demes...pero el Pelut es especial,mai agraire prou el seu perdo!!!
´´´´´´´´´´´´´´
Doncs res,que plego,que no ser que fer amb tant material acumulat en 39 anys,que no ser que fer amb tants llibres de muntanya ja llegits,que no se que fare amb tant de Ego acumulat...Per sort,si que he trobat un Món nou on realment soc bo i que no camviaria per res del Món:
En 39 anys,ma Mare mai em va preguntar mai si anava escalar sol.En els 2 ultims anys,m´ho ha preguntat sempre.
GRACIES ALS COMPANYS QUE HE CONEGUT TOTS AQUESTS ANYS,SON SENS DUBTE LO MILLOR DE L´ESCALADA.
ResponEliminaPara que termine hay que haber estado. Gracias por haber estado Paca.
...Y por si no nos vemos luego: ¡Buenos días, buenas tardes y buenas noches!
“El show de Truman”
Maximo respeto para quuen sabe construir su propia casa...y su propia cerveza!
EliminaGracias,hay ganas de verte....
Passat, present i futur de la historia de l'escalada de Catalunya. Pocs t'arriben a la sola de la sabata!!
ResponEliminaIlosabessssssssssssssss
Pessat,impresentable i futut...
EliminaMerci
ResponEliminaels paios com tu, faltons, antiherois, gordos, maleducats, provoquen a tothom però sols indignen als integristes, als rucs que no són capaços de veure la ironia dels teus comentaris, més mordaços amb tu mateix que amb els altres. Perquè enfotre's d'un mateix és signe d'inteligència.
El Kike ja deia que tens un cor que no cap dins el cos que mous
Continua rebentant martells, incendiant les xarxes o colpejant la bateria, el que et vingui de gust.
Viu !!!
Espero la "Pac is Re-Back", el vol del fènix
abraçada
De les coses que si em foten es no haver pogut encordar-me a Tu .
EliminaMerci amic!,
Crec que ets l,unic que has entes com soc realment.
Hola Jaume, continua fent el que més t'ompli, escala quan et vingui de gust que no hem de demostrar res. Una abraçada.
ResponEliminaNomes he de demostrar per Mi mateix...
EliminaPero l,escalada ara ja no es posible.
Escala per Mi!!!!
Hola Jaume.
ResponEliminaSi aquesta és la teva decisió, segur que és la bona.
Deixa'm que et digui que t'envejo per la teva trajectòria a la muntanya i perquè has fet el que t'ha donat la gana.
Salut i a viure.
Joan
Mira,aixo si,he sigut lliure total...
ResponEliminaPero Jo t,envejo a Tu per que,apart que encara t,enfiles ,tens un grandissim blog que ha fet escalar a molta gent!...pot haber-hi algo millor?
Echaré de menos tus escritos y personalidad. Nos conocimos en una reunión del Bisbe y eso parecía el club de la comedia. Escalar y no reír es escalar mal.
ResponEliminaSalut y rock & roll.
Juan
Caray,gracias.
EliminaEse dia fue unico!!!
Lo important entre la vida I la mort es lo que fas mentrestant.
ResponEliminaMai paris d"escalar.
ja he parat i estic viu! (crec)
Eliminamerci
Paca, ets i seras un referent del martell... a cada clau que no entri, pensare en com tu els piques!!! A cada plom teu, seguire pensant que és com un bolt😉 a cada pedalada a ultims d'un ganxo per arribar a un espit, en una via teva, pensare en lo alt que ets, cabró!!🤣🤣🤣 cada vegada que es faci de dia en una paret, recordare que l'hamaca pot baixar volant sola🤗🤗🤗 gracies per ensenyarnos tant!!!
ResponElimina(Del jovent d'avui dia)
intueixo qui ets...m,has fet riure!
Eliminares de referent,els joves sou moooolt millors i mes rapids.Pero no disposeu de la llibertat que vem tenir nosaltres...
Un martell es el passat...pero tant t,arregla un pas dificil com una relacio de parella...
merci i amunt!
Hola Paca! Sento el retard en dir-te el que et diré, però la Festa del Paca ni s'ha acabat ni s'acabarà mai!! En primer lloc crec que vas de farol, i serà un "Sayonara Baby" com ja fa 20 anys enrera vas fer allà entremig dels sostres de Diables. Ets un rebel, un gran rebel, i els rebels mai abandonen, així que ja sigui en una paret, en una carretera o en un dinar d'amics, la festa continuará... Un plaer haver format part d'ella i saps que, que moltes gràcies per tot els que a defensors i retractirs teus ens has ensenyat!!! No és fàcil tenir als dos bandols interessats amb tu, i de ben cert, que ho has aconseguit!! Pit i cullons Paca🤘🤘
ResponEliminaOsti m'he oblidar de signar; Joan Maria
ResponEliminaTu saps,millor que ningu,que el garito ha xapat...pero gracies per l,escrit!
EliminaTot son etapes. Sempre hi han coses per fer a la muntanya, sempre hi han vies per fer.nos sentir vius i satisfets de nosaltres mateixos. Sols s,ha de trobar el joc, el moment i la persona. Hi han un munt esperant.
ResponEliminaSoc Luis Alfonso, que ha sortit com anònim.
EliminaSi si,a muntanya sempre hi ha coses a fer...pero a peu pla!
EliminaMerci mestre!ens veiem als escenaris!!
Ets ja etern en la memoria de molts, per bé o per enveja ;) Roger de gràcia
ResponEliminaDoncs millor per tots si .,esborren de la memoria,viuran mes tranquils...
EliminaSalut amic!
Una abraçada molt forta Paca! Feliç de tot el que m'has ensenyat i el que he après al teu costat. Gràcies amic!
ResponEliminaVaig tard, ensopegant amb el teu bloc una vegada més!
EliminaL,aprenentage ha sigut mutu,no ho oblidis!
EliminaT,envejo molt i ho saps...