Translate

dilluns, 7 d’octubre del 2024

FI DE LA FESTA

 Aquest estiu ha sigut el pitjor de la meva vida,o aixo creia Jo...pero resulta que al final ha sigut un alliberament!

Jo volia deixar les parets d´una forma original,de fet l,any passat ja  vaig tenir que renunciar a un bon projecte per que em vaig passar d, agossarat:


Lány passat, nomes vaig escalar 3 vegades,ja veia que anava per el pedregar...i esclar, ja anava pensant en el final. Fisicament,es impossible escalar pessant 145Kg,pero Jo continuava provant de pujar.Es perillos,i es indignant envellir malament.Total,que vaig triar unaltre projecte mes petit per acabar be la meva vida vertical.

Com podeu comprovar,avui em despullare;


Durant 39 anys que a durat la meva carrera vertical he intentat sempre fer el que em donava la gana,quasi sempre contracorrent de les modes,i amb una llibertat total.Gracies a aquells anys de llibertat muntanyenca,gracies al meu super Ego,gracies al voler sortir a les revistes i per que no,gracies a voler fotre la competencia vaig obrir mes de 200 vies ¨bigwaleres¨per tot arreu i alguna al extranger.Sempre a per on mes tira,cap a on mes llarg era,cap a la gloria del cim.Sempre a la meva bola...

Doncs be, ara a l,hora d´organitzar l´ultima festa,no he pogut fer el que volia.Aquest estiu,han passat coses.Jo crec en les senyals.fins ara,m´he anat arrastrant per les parets fent el ridicul per una insistencia a no reconeixer que el meu temps ja ha passat.I aixo es la clau:FINS AQUI.


Crec en els senyals us deia abans...Aquest estiu,obrint en solitari la ultima festa,rapelant em vaig clavar un tronc a la cama de 5cm just arribant al terra...i per segona vegada en 39 anys, vaig tenir que demanar ajuda (La primera va ser al XOSE per que m,ajudes a buscar uns petates per que s,em va trencar el besso
fent una aproximacio)En aquesta ocasio, el randissim LATOX es va presentar en meys de un quart d,hora,em va curar ,em va ajudar a baixar i em va portar al hospital.Dies despues,Ell va tornar a peu de via a buscar un petate...com es paga aixo?

  La cosa es que la seguent semana jugo a cavall guanyador i em el Pelut ens anem a obrir un nou rutot d,aquells que tant ens agrada i al lloc que mes estimem,un dia per fer 2 llargs i pujar petates,i unaltre per obrir mig llarg.Arriba la nit,montem hamacas i la meva,una ALTUS doble feta servir una vegada,s,em trenca per 2 llocs a les 10 de la nit.Quina senyal mes necesito per plegar?

Deixo al Pelut sol a la paret i m´he les piro a dormir a la furgo.Durant el cami,el cap bull...


 Abandono el projecte,una vegada mes,i el que mes em fot es fer perdre el temps als demes...pero el Pelut es especial,mai agraire prou el seu perdo!!!

´´´´´´´´´´´´´´


Doncs res,que plego,que no ser que fer amb tant material acumulat en 39 anys,que no ser que fer amb tants llibres de muntanya ja llegits,que no se que fare amb tant de Ego acumulat...Per sort,si que he trobat un Món nou  on realment soc bo i que no camviaria per res del Món:


En 39 anys,ma Mare mai em va preguntar mai si anava escalar sol.En els 2 ultims anys,m´ho ha preguntat sempre.




GRACIES ALS COMPANYS QUE HE CONEGUT TOTS AQUESTS ANYS,SON SENS DUBTE LO MILLOR DE L´ESCALADA.


1985

2024

SALUT!!!




27 comentaris:


  1. Para que termine hay que haber estado. Gracias por haber estado Paca.

    ...Y por si no nos vemos luego: ¡Buenos días, buenas tardes y buenas noches!
    “El show de Truman”

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maximo respeto para quuen sabe construir su propia casa...y su propia cerveza!
      Gracias,hay ganas de verte....

      Elimina
  2. Passat, present i futur de la historia de l'escalada de Catalunya. Pocs t'arriben a la sola de la sabata!!
    Ilosabessssssssssssssss

    ResponElimina

  3. els paios com tu, faltons, antiherois, gordos, maleducats, provoquen a tothom però sols indignen als integristes, als rucs que no són capaços de veure la ironia dels teus comentaris, més mordaços amb tu mateix que amb els altres. Perquè enfotre's d'un mateix és signe d'inteligència.

    El Kike ja deia que tens un cor que no cap dins el cos que mous

    Continua rebentant martells, incendiant les xarxes o colpejant la bateria, el que et vingui de gust.
    Viu !!!

    Espero la "Pac is Re-Back", el vol del fènix

    abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. De les coses que si em foten es no haver pogut encordar-me a Tu .
      Merci amic!,
      Crec que ets l,unic que has entes com soc realment.

      Elimina
  4. Hola Jaume, continua fent el que més t'ompli, escala quan et vingui de gust que no hem de demostrar res. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nomes he de demostrar per Mi mateix...
      Pero l,escalada ara ja no es posible.
      Escala per Mi!!!!

      Elimina
  5. Hola Jaume.
    Si aquesta és la teva decisió, segur que és la bona.
    Deixa'm que et digui que t'envejo per la teva trajectòria a la muntanya i perquè has fet el que t'ha donat la gana.
    Salut i a viure.
    Joan

    ResponElimina
  6. Mira,aixo si,he sigut lliure total...
    Pero Jo t,envejo a Tu per que,apart que encara t,enfiles ,tens un grandissim blog que ha fet escalar a molta gent!...pot haber-hi algo millor?

    ResponElimina
  7. Echaré de menos tus escritos y personalidad. Nos conocimos en una reunión del Bisbe y eso parecía el club de la comedia. Escalar y no reír es escalar mal.
    Salut y rock & roll.
    Juan

    ResponElimina
  8. Lo important entre la vida I la mort es lo que fas mentrestant.
    Mai paris d"escalar.

    ResponElimina
  9. Paca, ets i seras un referent del martell... a cada clau que no entri, pensare en com tu els piques!!! A cada plom teu, seguire pensant que és com un bolt😉 a cada pedalada a ultims d'un ganxo per arribar a un espit, en una via teva, pensare en lo alt que ets, cabró!!🤣🤣🤣 cada vegada que es faci de dia en una paret, recordare que l'hamaca pot baixar volant sola🤗🤗🤗 gracies per ensenyarnos tant!!!
    (Del jovent d'avui dia)

    ResponElimina
    Respostes
    1. intueixo qui ets...m,has fet riure!
      res de referent,els joves sou moooolt millors i mes rapids.Pero no disposeu de la llibertat que vem tenir nosaltres...
      Un martell es el passat...pero tant t,arregla un pas dificil com una relacio de parella...
      merci i amunt!

      Elimina
  10. Hola Paca! Sento el retard en dir-te el que et diré, però la Festa del Paca ni s'ha acabat ni s'acabarà mai!! En primer lloc crec que vas de farol, i serà un "Sayonara Baby" com ja fa 20 anys enrera vas fer allà entremig dels sostres de Diables. Ets un rebel, un gran rebel, i els rebels mai abandonen, així que ja sigui en una paret, en una carretera o en un dinar d'amics, la festa continuará... Un plaer haver format part d'ella i saps que, que moltes gràcies per tot els que a defensors i retractirs teus ens has ensenyat!!! No és fàcil tenir als dos bandols interessats amb tu, i de ben cert, que ho has aconseguit!! Pit i cullons Paca🤘🤘

    ResponElimina
  11. Osti m'he oblidar de signar; Joan Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu saps,millor que ningu,que el garito ha xapat...pero gracies per l,escrit!

      Elimina
  12. Tot son etapes. Sempre hi han coses per fer a la muntanya, sempre hi han vies per fer.nos sentir vius i satisfets de nosaltres mateixos. Sols s,ha de trobar el joc, el moment i la persona. Hi han un munt esperant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Soc Luis Alfonso, que ha sortit com anònim.

      Elimina
    2. Si si,a muntanya sempre hi ha coses a fer...pero a peu pla!
      Merci mestre!ens veiem als escenaris!!

      Elimina
  13. Ets ja etern en la memoria de molts, per bé o per enveja ;) Roger de gràcia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs millor per tots si .,esborren de la memoria,viuran mes tranquils...
      Salut amic!

      Elimina
  14. Una abraçada molt forta Paca! Feliç de tot el que m'has ensenyat i el que he après al teu costat. Gràcies amic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig tard, ensopegant amb el teu bloc una vegada més!

      Elimina
    2. L,aprenentage ha sigut mutu,no ho oblidis!
      T,envejo molt i ho saps...

      Elimina