Translate

dissabte, 7 de maig de 2011

CENTENARIO TERRY A5

...quin repte!

Aquesta via m`ha costat(com totes vaja...) però,a diferència de les altres,la satisfacció ha sigut major.

Tot va començar un dia xerrant amb el " Bullaroles"del fet que Ell no havia fet la CADE de l`agulla del centenar.Aqui vaig veure l`ocasió per que hem fes de "guia" fins a la R3 que es on comença la Centenario Terry,i apartir d`aqui ,cadaescu tiraria en solitari.                                                                                                                                                                                                                                              



LLARG 1: "L`escalfament"

La meitat del llarg pertany a la CADE (V) i apartir de dos ponts de roca, es clava be en travessa cap a  l `esquerra fins a la reunio (A2)

LA REUNIO ESTA SEMIEQUIPADA AMB TRES CLAUS:


Tambe disposa d`un joc de tacos falcats:


...pero es reforça be amb tres pitons i un camalot del 4.

                                                  LLARG2: "Hosti tu! això desploma!"...

8 ! hores per fer el llarg...

Es surt de la reuniò superant un sostre sense fisura,a base de forats falcats (4 pasos)...

                                                                          

...fins una llastra amb tres tacos per on es progresa amb por...



...per arribar-hi, alguna ancla i algun plom...

                                                                     

La roca es blanquinosa,l`ambient es total....



Despres, fisura,on els tascons grossos son vitals



"Tasconae" a fondo...



Fins que hem trobo un seguro de via:Mai havia vist una cosa igual!!!!:

UNA ROSCA AMB BAGA!!!!!

                        El llarg al complet:


                                                            

                                                    S`hem fa tard,el sol marxa i encara falta per la reunió.El llarg m`està matant.els braços estàn enrampats,la maquinaria es va envellin...


Decideixo montar un tinglado, i a les fosques baixar a fer bivac.M`he quedat a tres metres de la segona reunió,però ja no podía mes!



                                                                      
                                                                            
L`endema,sense braços,acabo el llarg i arribo a la segona reunió :



Tambe reforçable.Malgrat la via no te expansions,les reunions queden molt be,això si, cal portar molt material.Desequipo la tirada,i m`hen vaig cap a casa,ja no aguanto més....

Durant aquest llarg,vaig trucar al Pelut demanant-li ajuda per acabar la via,que s`hem estava fent molt gran...i Ell va dir que si, que cap problema (com sempre,fantàstic),pero uns dies de descans,una menjada d`olla i una feina per acabar,van fer que hi tornés sol,que almenys  ho havia d`intentar...

                                                  LLARG 3 :" Persistir es triunfar"


"Ja hi torno a ser"!,Aquesta vegada, en Bullaroles ha anat a fer l`Anglada de la boleta,així doncs, malgrat que estic cagat per lo que he d`escalar,estic tranquil per la "Companyia"....


Comença el llarg en desplom pero en bona roca.Els primers metres he de vigilar,aqui un factor dos hem treuria el cor per la boca...



Pasos de ploms amb bones puntes de pito i algun gantxo per equilibrar,fan que la pujada no tingui gaire tensió.


I axi fins arribar a una fisura sostre a flanquejar cap a la dreta que hem recorda ala travessa de la "festa del miguelón" pero aqui la roca es millor  .

                                                                                                                                                                                                                                             

Apartir d`aqui comença la dificultat:la roca empitjora i quasi tot el llarg es de pitonatje lateral en llastres expanding.Jo ho "Aseguro" amb uns ploms que queden be,pero es dificil dificil....



 Aquest rurp,va petar! Benvinguts al museu dels horrors Montserratins!!!!:

                                                                                         
                                                                                   
                                                                                    

 

El llarg hem matxaca psíquicament,i tardo 11 hores en completar-lo


L`ambient es inmillorable,la boira i un amago de tormenta,fa que la tensió creixi...

..

...pero al final arribo a la reunió: ES JUSTETA! i consta d`un ferro que encara no ser que cony es i 2 pitons.




..Aqui hem desmorono hi ploro per destensionar la ment...el cos ja fa hores que esta mort!

Baixo al vivac,dormo,menjo i l`endemà torno a marxar a casa,ja que el baixón es molt grant...però l`alegria també.

                                                      LLARG 4:  Alegria

Es un llarg molt curtet (12 metres) de V+ que jo camvio per A1-V+. està semiequipat amb 1 pont de roca i 3 claus:

                                                                                               
                                                                                     
L`últim pitó de la via:

                                                                               
                                                                            


Ultims metres abans d`acabar...

                                                                           
                                                                        
                                                                   CIM!

                                                                                           
                                                                             
                           L`EXPERIÈNCIA HA SIGUT BRUTAL,feia temps que no "xalava" tant  escalant. Sense l`ajuda d`en BULLAROLES,les filosofades guays dèn TRANKI i  els ànims d`en PELUT,no ho hagues conseguit.GRACIES als tres!!!
                                                                              


                                                                       
PD:les fotos del bivac  son d`en" Pekas" (zenquiu) i les del plano general del 3 llarg d`en "Bullas"
                                                                           



                                                                        
Conclusió: L`EQUIPAMENT NO ES UN PROBLEMA A MONTSERRAT!!!!!...LES POQUES GANES D`AVENTURA D`ALGUNS SI QUE HO ES.
                                                                      

...A per unaltre!!!!!!!!!!

                                                
                                                                       
                                                                                  

13 comentaris:

  1. Salutacions Paca!!

    Ahir, divendres 6 de maig, vem coincidir a la cara nord de Montserrat. Jo al Bisbe i tu obrint, netejant o ves a saber per alla el Centenar... Vem quedar que et buscaria per si em podies passar unes fotos que havies fet. Deies que estaven prou bé. No he trobat cap correu teu així que t'ho deixo per aqui i aviam si hi ha sort. Em dic Joan, el meu correu es el següent: j.raset21@gmail.com

    Gràcies per avançat

    Salut, roca i llibertat!

    ResponElimina
  2. Felicitats pel vion!! En Marcel és un crack del reciclatge!!

    Sempre m'ha fet gràcia això de deixar un llarg d'A4 o A5 a mitges, "muntar un tinglado" i rapelar... quins màquines!

    Apa, a tibar-li!

    ResponElimina
  3. Brutal! No deixis de publicar aquestes fotos del teu bricolatge a la paret,son genials!
    Felicitats!

    ResponElimina
  4. De nada Paca, que menudo chiringuito mas bien montado tenias de vivac, con vistas al campo.
    Por cierto es Pelake no Pekas, jajajaja...
    Ena tiu, nos vemos.

    ResponElimina
  5. Bows... no és tan fàcil com sembla.... veureu:

    Jo escalava l'últim diedre de la CADE, una rampa de 5è de roca cutrangana, mentre en Paca progressava per la fissura que flanqueja per sota del desplom blanc que forma el centenar... La cosa és que quan tu picaves amb el martell jo sentia el so perfectament, com si et tingués al costat i no 40 metres per sota meu... era un so molt nítid que venia de dins de la fissura que jo escalavaaaaaaaaa!!!!!!

    "Qualsevol dia tot això se'n va avall" vaig pensar mentre apretava el culet cap al cim... ;)


    salut i reciclatge del bo

    ResponElimina
  6. toma ya....et vaig veure ala paret el dissabte dia 30, i et vaig esta fent fotos des del cami ke va a coll de Port...no sabia kina via era, i en arribar a casa vaig mirar les guias, i al veure que era la Centenario Terry, vaig pensar ke el ke estava a la paret tenia ke ser un gran escalor, ja veig no en vaig ekivocar...enhorabona

    ResponElimina
  7. Pedazo de reportaje !!!
    Felicitats

    ResponElimina
  8. JOAN:salut roca i llibertat...mola!!!
    MOHAWK: el Millet es un master de l`univers artificial!!!
    QUIMI:no deixis les solitaries,son...ja ho saps!
    PELKE:perdón!! espero que te molara las fotos..y la via!
    BULLAS:...caurà,tard o dora caurà tot!
    Superviviente:gracias por la visita.
    AMICS DEL BURES:..."Gran escalador"...no anirà amb segones oi? (114 kg)gracies per les fotos!!!
    Sargam: NO!,pedazo paño de pared!!! gracias por la visita.

    ResponElimina
  9. hahaha...

    FELICITATS REBOU.

    Flipo amb les antigualles del MArcel...el FERROQUENOSËQUÈÉs igual era un tros de barana del camping o de lavabo abandonat...increïble.

    Elq ue no he entès mai és aquesta mania de diexar-ho tot encordinat...si encara fa més por!.

    Una altra pregunta ( formativa,q ue els mestres heu de compartir secrets). Corda simple suposoq ue és obvi, perpò a nivell de "distribuir, el xoc per tota la corda veigq ue segons com no allargues le bagues de cara a que la corda faci una traçada el més recte ( corda activa sense fregament) possible...¿és alguna tàctica de sensei o se me'n va l'olla i simplement es que anaves per feina?

    Icreïble via..sembla que això de "descansar" un any fa el seu efecte eh???

    Oriol

    ResponElimina
  10. tranki: Corda de 11mn en simple i nova!! per l`ocasiö.
    Si que allargo corda,lo que pasa es que el llarg te 40mts i no porto 40 expres,llavors un cop fet el pas,canvio a moscata suelto.com que el segon llarg (A5) te travessa, a l`hora de baixar per desequipar,tambe mola curtet,curtet.No se res de tècnica,sempre ho he fet així.per que la corda pateixi menys en cas de caiguda...força comba!!!!!
    Salut i no descansar mai més!!!!(que despres costa molt recuperar el temps perdut)

    ResponElimina
  11. Prou que ho saps, Paca:
    Dimarts li vaig dir a la Lina -l'ultraeixerida compositora colombiana que teníem de resident a l'observatori-: mira, veus les cordes fixes..., algú està batallant pels desploms del Centenar!
    I heus que el diumenge -després de la Centenario i d'una nit de fotre-li fort a la Pearl-, encara vas tenir esma per a martellejar el nostre projecte:. 10 mts en més de 4 hores..., i encara dius d'un A2!

    "La missió màxima de la potència plena és la de ser generosa". (Ara no sé si vaig llegir-ho o si m'ho invento...)

    T'explico d'aquell astrònom foraster que, al peu de Montserrat, reclamava alguna certesa sobre la possibilitat de solcar les parets brutalsque tenia al davant.

    ResponElimina
  12. ..ES QUE QUANT OBRES ,S´HA DE NETEJAR LA ROCA,I ENCARA ES TARDA MÉS!!
    somio amb l`esperó,soposo que si el astrònom el veiés,diria lo mateix...
    Salut amic!!!

    ResponElimina