GRIMPACÒDOLS A4

Montserrat s`està morint...l`ambient a parets Nord es decadent,sempre a  les mateixes vies s`amuntegen les cordades mentres la resta de vies esperen inpacients que les recorri algú...S`acaba l`any,i només alguns valents s`atreveixen a inovar o repetir vies que no siguin la Punsola,la GAM del bisbe,la Sanchez de diables i altres clàssiques...Els artificieros son mínims i  el refu de sta cecilia millor ni parlar-ne...Els aperturistes inexistens...per culpa de la falta de lloc....

Lloc ni ha:us presento una nova via en un lloc on TOTHOM la tenia controlada :
                                                 

                                                                          

...Que?us hi haviau fixat o no? la cosa va anar aixi:Trobada de company:en "Bullaroles.Perquè?:per que es Montserratí 100%.objectius pactats i via decidida: lo que canta a la dreta de la gam del  Bisbe.Hi havia dos intens d`obertura:un dels anys 70 i l`altre de l`amic J.E. Castellnou,el cual el truco per comentar-li l`intenció d`obrir per allà.Cap problema:"...ja hi pots anar que Jo ja no hi tornaré"...

Decidim respectar l`intent del Castellnou i entrem per la Carrizosa-Coll fins R1.Continuem per un diedre cec on en "Bullas" prova passos en lliure, fins que troba una burilada que el portara a la segona reunió.                                                                          

                                                                                       

A partir d`aqui comença la via propiament.Un tercer llarg que obriré en dos jornades `degut a la dificultat del tram (A4)En Bullaroles,molt pacient a la reunió,pasa l`estona entre la radio, el paissatge i les cordades que van repetint la gam...

En el llarg han  quedat 2 ponts de roca i un tricam petit a mes de`algun plom.Es de feina, de molta feina,pero poc exposat.

(uf! ja acabo!)

Tot seguit puja en Bullaroles y desequipa el llarg.Ho fa bé ,ràpid i eficaç en la feina.Flipa en lo que pot arribar a donar aquesta roca,la millor roca,per fer artifo.

Baixem .Obligacions familiars i profesionals.
Tornem.Obligacions morals i metafísiques fan que jumem depresa lo ja obert y en Bullaroles comença a obrir la cuarta tirada,la cual anomenarem "taco bell"...per què? doncs per això:

     

La tirada queda preciosa,un A3 amb dues expansions .Recupero la tirada i tornem a baixar. creiem que ho tenim tot a punt per el atac final.Tornem amb tot apunt pero Jo hi vaig unes hores abans a pujar petates...perdó!,a fer que els petates pugin sols.

Comencem el 5è llarg que anomenarem "La llastra".Es una tirada curta pero molt intensa.Hi ha quedat dos pitons i dos burils,el primer dels cuals està a uns 18mts del començament.

El llarg es una mega llastra totalment engantxada on el pitonatge es clau (guay la frase eh?)però cap el final es molt descomposta y m`obliga a burilar dos cops.

Ok!,llarg finat.Baixem i instalem el primer vivac.El farem amb dues hamaques individuals per comoditat.Es de les experiències mes bones que hi ha a muntanya.Els pobles il.luminats,els cotxes tornant a casa i un que es sent un pària d`aquest món de bojos...

Els vivacs també han camviat: ja no es parla de vies o de nòvies,ara parlem de curro i dels fills.

L`endemà,surt el sol.

Papeig ,jumada i a treballar! ...igual que a peu a terra pero en vertical.L`única diferència es que en ves de fitxar a la màquina,falcas fusta als forats

Avui obrirem un llarg on la roca no regala tant i posem algunes expansions.Gracies això,avancem ràpid,pero ens hi estem tot el dia.

 

Baixem per gaudir del nostre segon vivac.Jo he acabat el darrer llarg i el panorama pinta chungo per sortir per dalt en un dia,que es el que ens queda de festa.l'endemà toca patir!!!

Quant en bullas veu el proxim tros exclama: "pero si això es fa tot en lliure!!!" i el molt cabró ni s`ho pensa i surt en lliure a muerte posant tres expansions a mà,ja que el taladro es va morir.En el pas mes expo,Jo de segon vaig deixar un merlet i un `pito falcat.Aquest llarg dona el nom a la via i sentit a l`escalada .V+expo.

  

Ja estem sota la bola final.ja es clar que acabem avui.Pero donarà guerra fins el final.Dues broques trencades fan que arribar al cim no sigui fàcil.

I finalment el cim:

GRIMPACÒDOLS:per el magnífic 7è llarg i per els montserratins autèntics que encara queden.

(mes info o unaltre punt de vista al bloc d`en bullaroles)