Aprofitant que dema surt en el Desnivel el reportatge de la via i que l`article es fet íntegrament per en Pelut (article que ja he llegit i subscric al 100%),publico les meves fotos i el meu parer sobre l`aventura.
Ahí va:
Capítol 1: 7 dies i un funeral...
En Pelut i un servidor,víctimes del I.N.E.M,vam decidir obrir una via sense expansions ni en tirades ni en reunions i així ho vam fer,malgrat algún manyo resentit digui que "usasteis unas chapas que puso un escalador solitario y vosotros las habeis quitado,QUE OS HAN VISTO!!!" (?) Jo,l`únic que sé,es que vam estar en total 13 dies treballant (6 en paret),que ens va costar i ens va agradar a parts iguals, i que ,després de portar 10mts oberts vaig INSISTIR al Pelut per anar al cotxe a buscar els espits i Ell es va negar rotundament.Vaig baixar,va pujar Ell ,va continuar la 1ª tirada i va muntar una reunió asquerosa (1camalot groc i 2 puntes de pitó),vaig pujar Jo i em va dir que m`estigués quiet a la Reunió que continuava amunt (2ºn llarg .A5).La roca es sorra,cau de tot i sembla el desert.El tercer llarg,l`obro sencer i es combinat (A3+-IV+) i el seguent,m`agafa un rampell a lo" Huber " i obro una tirada de V,A0 asegurat per un plom,un tasco i un pont de roca (25mts)amb desplomillo inclòs "a muerte"(expo)fins l`entrada a la cuarta reunió(A1 4 passos) en una repisa bona on muntarem el vivacs.
Fins aquí,7 dies de puja -baixa.Ens prenem 3 dies de descans i marxem a casa a descansar.Aprofito per enterrar un martell que ha mort en acte de servei.A partir d`aqui:
Capítol 2 :Benvinguts al paradís
Arribada a Riglos i mega jumarada fins R4.tot està bé.Com que es Agost, portemuns 80 litres d`aigua que no pesen,menjar,delicatessen,i totamena de luxes per pasar-hi una setmana calculem.
Abans de pujar,insisteixo en agafar alguns spits per "si de cas" i el Pelut va dir que agafés les chapes que vulgués pero que hem prohibia agafar qualsevol mena de burilador...Total,no varem portar ni chapas ni res per expansionar.
Instalats a la 4ª reunió,cada un en una hamaca,ja que el Pelut ronca i necesita molt d`espai,descansem per lo que ens espera...
L`endemà comença el Show:
En el segon vivac,la cosa es posa tensa:alerta taronja a tot l`estat per plujes i tormentes a tort i a dret.Com exemple:un video (sobretot audio) de lo que sentiem aquella nit:
Després de la tempesta, no ve la calma,ve la bogeria d`en Pelut per escalar.
navega en un mar de bolos i forats,en el seguent llarg una mica més difícil(A4),bastant desplomat i amb un gran ambient.Jo ,desde la reunió,admiro al Pelut i miro on estem i lo be que ens ho pasem...
En TOÑO es el rei de Riglos.Durant els primers 7 dies dobertura,estava escalant als Alps,però només arribar a casa seva i veure l`andami que teniem muntat,va pujar al Puro per veure què fèiem...
En Pelut acaba,Jo desmonto el llarg.Ha sigut brutal.Val la pena i està quedant un viote...
Començo el seguent llarg.Malgrat ser Agost, el tempos no acompanya gaire....
En Pelut congelat:
Faig mig llarg i cap el vivac.L`entorn es preciós,la sensacions molt bones.tenim la impresió que estem fen lo mateix que en "Rabada i Navarro" o "Els Murcianos" pero en versió PIN i PON"...
Desde la meva hamaca observo el vei:menja com una rateta i de tant en tant es toca.Tot surt com jo ho tenia previst:Aquesta via,aquesta paret i aquesta convivència en paret hauría de servir per la verdadera reconciliació amb el Pelut després de la tensió que varem patir a la "GÀRGOLA RISUEÑA" un parell d`anys abans.Si, ja se que vem fer les paus a Tàrrega durant la fira i les 3 birres van ajudar,però Jo hem sentia insatisfet...En camvi,Ell,no li va donar càp inportància al mal rollo de la Gargola... En aquesta nova aventura,tot eren riures i crits d`anims i de emoció!...no m`enrotllo més,hem de continuar...
...I continuar....
...i esperar i ser pacient...
...fins que et toca el relleu.Baixem a la cuarta reunió on farem el penúltim vivac allà.Demà toca traslado i pujada de petates fins a la nova reunio-repisa(R7).Ho tenim tot reinstalat,per això alhora de desequipar,literalment "volem"...
Durant l`escalada,en Toño ens va informar que trobaríem tres reunions amb parabolts d`antics projectes seus esportius dels anys 90.Les vem veure,però ni ens hi vem acostar (a aquelles alçades de la pelicula,veure una chapa era veure l`anticrist).
Començo el seguent llarg.Hem abandonat la zona taronja i desplomada i calculem dos llargs per al cim (seràn 3). Sempre tinc gana:
El penúltim llarg,resulta ser esplèndit i bonic
...cap al cim que ja hi ha ganes!!!!
...despres d`una sortideta en lliure de V monto la penúltima reunio.No es tant bona com la de sota,pero aguantarà...
Baixem a la reunió a fer l`ultim vivac.El temps ara ja es d`estiu i no poso el toldo...
El repòs del guerrer...s`està bé aqui dalt.Queda un llarg i la baixada.Penso en els meus i en la meva vida d`escalador i m`entren ganes de demanar-lis perdó per les absències...però es que no puc deixar de trepar!!!....i això serà un problema el dia que no pugui fer ni un metre físicament...pero si pugui mentalment.Bé,potser només es poden pensar aquestes coses aqui adalt...
l`ENDEMÀ SURT EL SOL:
...Qué bé! avui sortim! Empaquetem tot i lo que sobra "no puja amb nosaltres" (això serà unaltre post)
En Pelut obre l`últim llarg per on més tira (A4) i a uns 10mts del cim fa reunio en uns parabolts del Toño.Això ja estrà fet!!!!
EL CIM!!!!!
INDESCRIPTIBLE L`ALEGRIA!!!!
Comencem la baixada amb molt de pes i els rapels es van succein...
..i al final una grata sorpresa: En toño ens espera amb unes birres fresques!!!!!(desde que el malograt kike ortuño hem va fer el mateix després de repetir una via seva,no m`havia tornat a passar)
RETO FAIRY CONSEGUIDO!!!!!!!!
Consideracions:
1:En Pelut i Jo no graduem igual i no coincidim, tampoc, en la manera de graduar ,així doncs,vem decidir que cadaescú graduaria els seus llargs.
2: la via es non expansion,per tant cal muntar totes les reunions.les hem marcat a la roca on s`han de muntar,pero es evident.La nova graduació alhora de evaluar una reunió no estic d`acord,pero tenir que muntar-les i de quina manera si que aumenta un plus la dificultat del llarg.
3: Al segon llarg, a dreta i esquerra d`on vem passar,hi havia uns cordinos d`embarques en un cas (dreta,dos melillas)( i de fixar durant l`obertura de la seron o de la micomicon esquerra,pont de roca i dos tornillos amb xapa junfrau anys 70) que vaig treure al baixar per no confondre als posibles repetidors.
4:la via es de molta feina,i per primera vegada en m`ha vida,també de fer-se mal (si no es monten bé les reunions)
5: Més info al Desnivel d`aquest mes.
Ahí va:
Capítol 1: 7 dies i un funeral...
En Pelut i un servidor,víctimes del I.N.E.M,vam decidir obrir una via sense expansions ni en tirades ni en reunions i així ho vam fer,malgrat algún manyo resentit digui que "usasteis unas chapas que puso un escalador solitario y vosotros las habeis quitado,QUE OS HAN VISTO!!!" (?) Jo,l`únic que sé,es que vam estar en total 13 dies treballant (6 en paret),que ens va costar i ens va agradar a parts iguals, i que ,després de portar 10mts oberts vaig INSISTIR al Pelut per anar al cotxe a buscar els espits i Ell es va negar rotundament.Vaig baixar,va pujar Ell ,va continuar la 1ª tirada i va muntar una reunió asquerosa (1camalot groc i 2 puntes de pitó),vaig pujar Jo i em va dir que m`estigués quiet a la Reunió que continuava amunt (2ºn llarg .A5).La roca es sorra,cau de tot i sembla el desert.El tercer llarg,l`obro sencer i es combinat (A3+-IV+) i el seguent,m`agafa un rampell a lo" Huber " i obro una tirada de V,A0 asegurat per un plom,un tasco i un pont de roca (25mts)amb desplomillo inclòs "a muerte"(expo)fins l`entrada a la cuarta reunió(A1 4 passos) en una repisa bona on muntarem el vivacs.
Fins aquí,7 dies de puja -baixa.Ens prenem 3 dies de descans i marxem a casa a descansar.Aprofito per enterrar un martell que ha mort en acte de servei.A partir d`aqui:
Capítol 2 :Benvinguts al paradís
Arribada a Riglos i mega jumarada fins R4.tot està bé.Com que es Agost, portemuns 80 litres d`aigua que no pesen,menjar,delicatessen,i totamena de luxes per pasar-hi una setmana calculem.
Abans de pujar,insisteixo en agafar alguns spits per "si de cas" i el Pelut va dir que agafés les chapes que vulgués pero que hem prohibia agafar qualsevol mena de burilador...Total,no varem portar ni chapas ni res per expansionar.
L`endemà comença el Show:
En Pelut obre un bon llarg,on la roca millora,i maleeix que hi hagi tant de forat,per que no troba la dificultat que busca.Després,Jo desequipo el llarg i al.lucino de la feina feta...
En el segon vivac,la cosa es posa tensa:alerta taronja a tot l`estat per plujes i tormentes a tort i a dret.Com exemple:un video (sobretot audio) de lo que sentiem aquella nit:
Després de la tempesta, no ve la calma,ve la bogeria d`en Pelut per escalar.
navega en un mar de bolos i forats,en el seguent llarg una mica més difícil(A4),bastant desplomat i amb un gran ambient.Jo ,desde la reunió,admiro al Pelut i miro on estem i lo be que ens ho pasem...
En TOÑO es el rei de Riglos.Durant els primers 7 dies dobertura,estava escalant als Alps,però només arribar a casa seva i veure l`andami que teniem muntat,va pujar al Puro per veure què fèiem...
En Pelut acaba,Jo desmonto el llarg.Ha sigut brutal.Val la pena i està quedant un viote...
Començo el seguent llarg.Malgrat ser Agost, el tempos no acompanya gaire....
En Pelut congelat:
Faig mig llarg i cap el vivac.L`entorn es preciós,la sensacions molt bones.tenim la impresió que estem fen lo mateix que en "Rabada i Navarro" o "Els Murcianos" pero en versió PIN i PON"...
Desde la meva hamaca observo el vei:menja com una rateta i de tant en tant es toca.Tot surt com jo ho tenia previst:Aquesta via,aquesta paret i aquesta convivència en paret hauría de servir per la verdadera reconciliació amb el Pelut després de la tensió que varem patir a la "GÀRGOLA RISUEÑA" un parell d`anys abans.Si, ja se que vem fer les paus a Tàrrega durant la fira i les 3 birres van ajudar,però Jo hem sentia insatisfet...En camvi,Ell,no li va donar càp inportància al mal rollo de la Gargola... En aquesta nova aventura,tot eren riures i crits d`anims i de emoció!...no m`enrotllo més,hem de continuar...
...I continuar....
...i esperar i ser pacient...
...fins que et toca el relleu.Baixem a la cuarta reunió on farem el penúltim vivac allà.Demà toca traslado i pujada de petates fins a la nova reunio-repisa(R7).Ho tenim tot reinstalat,per això alhora de desequipar,literalment "volem"...
Durant l`escalada,en Toño ens va informar que trobaríem tres reunions amb parabolts d`antics projectes seus esportius dels anys 90.Les vem veure,però ni ens hi vem acostar (a aquelles alçades de la pelicula,veure una chapa era veure l`anticrist).
Començo el seguent llarg.Hem abandonat la zona taronja i desplomada i calculem dos llargs per al cim (seràn 3). Sempre tinc gana:
El penúltim llarg,resulta ser esplèndit i bonic
...cap al cim que ja hi ha ganes!!!!
...despres d`una sortideta en lliure de V monto la penúltima reunio.No es tant bona com la de sota,pero aguantarà...
Baixem a la reunió a fer l`ultim vivac.El temps ara ja es d`estiu i no poso el toldo...
El repòs del guerrer...s`està bé aqui dalt.Queda un llarg i la baixada.Penso en els meus i en la meva vida d`escalador i m`entren ganes de demanar-lis perdó per les absències...però es que no puc deixar de trepar!!!....i això serà un problema el dia que no pugui fer ni un metre físicament...pero si pugui mentalment.Bé,potser només es poden pensar aquestes coses aqui adalt...
l`ENDEMÀ SURT EL SOL:
...Qué bé! avui sortim! Empaquetem tot i lo que sobra "no puja amb nosaltres" (això serà unaltre post)
En Pelut obre l`últim llarg per on més tira (A4) i a uns 10mts del cim fa reunio en uns parabolts del Toño.Això ja estrà fet!!!!
Ultims metres...
EL CIM!!!!!
INDESCRIPTIBLE L`ALEGRIA!!!!
Comencem la baixada amb molt de pes i els rapels es van succein...
..i al final una grata sorpresa: En toño ens espera amb unes birres fresques!!!!!(desde que el malograt kike ortuño hem va fer el mateix després de repetir una via seva,no m`havia tornat a passar)
RETO FAIRY CONSEGUIDO!!!!!!!!
Consideracions:
1:En Pelut i Jo no graduem igual i no coincidim, tampoc, en la manera de graduar ,així doncs,vem decidir que cadaescú graduaria els seus llargs.
2: la via es non expansion,per tant cal muntar totes les reunions.les hem marcat a la roca on s`han de muntar,pero es evident.La nova graduació alhora de evaluar una reunió no estic d`acord,pero tenir que muntar-les i de quina manera si que aumenta un plus la dificultat del llarg.
3: Al segon llarg, a dreta i esquerra d`on vem passar,hi havia uns cordinos d`embarques en un cas (dreta,dos melillas)( i de fixar durant l`obertura de la seron o de la micomicon esquerra,pont de roca i dos tornillos amb xapa junfrau anys 70) que vaig treure al baixar per no confondre als posibles repetidors.
4:la via es de molta feina,i per primera vegada en m`ha vida,també de fer-se mal (si no es monten bé les reunions)
5: Més info al Desnivel d`aquest mes.
Ufff, quina manera de vibrar, encara estic agafat a la cadira. L'altre dia ens ho explicaves tot esmorzant, pero veure-ho en imatges posa la pell de gallina.Vols dir que us queden ganes de deixar el llisto mes amunt en quant a exposicio? Quins pebrots teniu passar tants bivacs penjats de reunions tant sumament precaries, aixo sense cap mena de dubte li dona un plus afegit a la dificultat final de la via. Cal ser un parell de cracks o dos tremendus sonats, vosaltres escolliu a quin grup esteu! Fa temps que no estem suscrits a Desnivel, pero aquest cop farem una excepcio (a la biblio esclar...) perque ens hem quedat amb ganes de mes!
ResponEliminaEnhorabona als dos i molta tapia!
Felicitats!!! molt emotiu tot plegat i quines fotos més guapes...
ResponEliminaje je je...molt bo l'escrit, tot i que em va agradar més el de la RAJADA! i amb raó!
ResponEliminafelicitats per la via! quins collons!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaenhorabona companys
ResponEliminarelat divertit i desenfadat per expliar una via dificilíssima.
T'agradi o no l'artifo, coincideixis o no amb l'estil, pujar pel Pisón sense foradar mola que t'hi cagues
ja comences a tenir "carnassa" pel segon llibre...
cuida't
XA-PÓ !!! Em sembla que ja et vaig felicitar a dalt del Bisbe, però per si de cas, hi torno.
ResponEliminaCesc.
Felicitats, bows, per vibrar, sou uns cracks la pell de gallina.
ResponEliminaEns veiem
Brutal!!! ...tanto el viote como la insidia de algunos!!!
ResponEliminaFelicitats a tots dos.
Vión que ja ha fet història. Molt bona escalada i molt bon relat... Felicitats!!
ResponEliminaX cert, amb allò de graduar cadascú els seus llargs tinc la sensació que el millor és posar un número més a tot el que vas obrir tu, eh!!!
salut i a tibar-li fins al dia del judici... encara que només sigui sommiant!!!
No deixeu mai de sorprendre'm, felicitats i a seguir il.lustrant els nostres dies.
ResponEliminaEnhorabuena!! Para que no sigas pensando lo de que "encara hi ha manyos que tenen enveja que els hi vinguin de fora i els hi plantin un viote als seus morros i més si som catalans" y las otras lindezas que me alegro que eliminaras, aquí va el reconocimiento de un maño al viote que realizasteis.
ResponEliminaSalud!
Elales:el 99% de mañicos son de puta madre! ...pero hay uno que no lo es.Si Catalanes y Maños fueramos a la una,seríamos imparables!!!! Viva los Mallos!!!
ResponEliminajOSEP&lAURA:Es una de les tres vies de ma vida...
ResponEliminaLETE: Gracies per la visita mestre!només intento imitar als anteriors escaladors a mi...
LLORENÇ: ets dels pocs que has llegit la Rajada...va ser un calentotn!
ALBERT:Potser tinc "Carnassa" per un segon fill,pero per un segon llibre...
CESC:Gracies,i Tu manxa-li eh?
FERRAN: zenquiu bou,ja parlarem...aviat ok?
THE JOSE: es que lo que hem fot es ,després de l`esforç,posin en dubte una ascenció que ni la somien!!!
BULLAS:sincerament:crec que graduo "Barato"...
XIULI:el merit va ser estar a l`atur...bé havia de fer alguna cosa!!!
Lo més xungo de la via deu ser el Vº expo a muerte, no? Almenys és en l'únic lloc que has usat aquesta paraula... jeje! Jo crec que amb tant de ferro, un llamp us fa fotre una cleca i vau sortir per dalt traient xispes. Per cert! cleca de magnesi o de clatellot? This is the qüestió? Enhorabona crack! No deixareu mai de sorpendrem.
ResponEliminaParce.
Paca, ets únic. Fa molts anys que no et veig i potser ja ni et recordes de mi. Pero xavals, sou de puta mare. Calen coses i gent com vosaltres perque els altres dongue'm gass. Una abraçada molt forta, moltes felicitats i nedevant ¡¡¡¡¡
ResponEliminaGracies per fer-nos vibrar així. Dius que es una de les teves tres vies, que en vinguin moltes mes.
Ostres quin tros de via, moltes felicitats, quins cracks! Haurem de comprar el proper Desnivel per completar aquest article i fotos tant bones!
ResponEliminaPaca! es lo que te el Google Reader! que ho pilla tot a "vuelu"! per cert, molt bò el passe de Solsona...està bé despullar-se una mica, ens fa més humans!
ResponElimina...bbbuufff... jo si fes un vivac sobre aquests ""seguros"" no em tiraba ni un pet al llit! !!!quin cangelii!!! ...¿voleu dir que la cua del paro es allá adalt?jiji
ResponEliminaFelicitats a tots 2!!!
Salut i Muntanya!
PARCE: Aquell llarg de V es el que, curiosament,em va "emocionar" més!!
ResponEliminaJORDI:...i tant que m`enrecordo!,hi ha 6b "Impenetrables" que no s`obliden !Jo també et segueixo,tu ets dels pocs "unics" que vius de la MuntanyA...felicitats!
XAVI:No podré agrairte mai prou el dia que hem vas portar ala via dels sostres a l`aresta camarasa...
REJONDO:...allà no hi havia paro,hi havia molta feina!
Quines són les mides reals dels llocs, per exemple del Pisón? Recordo que ens vam fotre a la Carnavalada a les 12 del migdia i a les 6 ja érem al cim. Així, el Pisón tant fa sis hores com quinze dies de desnivell... Quina desproporció!
ResponEliminaResulta esplèndid que un parell de magnífics sonats tinguin l'audàcia i la paciència d'explicar-nos aquest important detall.
To cada cop més RADICAL i jo cada cop més FRIKI...QUIN PEASO VIA...bow, EM MAREJO ( en serio) només pensar en tot plegat...i se m'escapa com dormir (es pot dormir??) penjat, PER GUST, de coses om es veuen a les fotos...
ResponEliminaSenzillament quelcom fora de serie...
A veuer si tens la parelleta aviat, que sinó l'A6 ja esta aqui...
Ja t’ho dius tu mateix, si hi agüés un túnel no us mullaríeu.
ResponEliminaVaja parell de tocats del bolet, mola.
Seguiu així, molt bé.
Girven: ah!,eltemps...què es el temps? es l`estona que hi ha entre que baixes d`una via i t`enfiles a unaltre.Quant estàs escalant,el temps no existeix.
ResponEliminaTranki:si mai vingues una parelleta,llavors si que faria A6,mai a l`inrevés!!!(per cert, lo de la Maladeta es friki? em sembla a mi que tu no ho has estat mai de friki!)
Cesc:portas un grapat de vies Montserratines que ja m`agradaria mi...qui es el sonat? en Manfred potser?
jajajaaja Paca heu obert la nova linea que esdevindrà una gran classica de la paret jajajaja mare de deu del tano, però quins collons que teniu!! Sencillament formidable!! Aquestes animalades està només a l'alçada dels grans (i no ho dic per el tamany!! que també jajajaja), Felicitats per la via i el relat, m'ho he passat de conya, i la cunya de la Fuixi: Brutal!! =D. Ara nomes queda entrenar a la teva filla per fer-la en lliure!! juas juas juas. Salut, familia i mooooolta tapia!! Encara tenim apuntada a l'agenda la festa a regina Ehhhh!! no t'escapes BOW!! Felicitats de nou màquines.
ResponEliminaDani
Molt bona, Paca, quina descripció i quantes fotos, res a envejar a l'article del Desnivel (sense voler desmerèixer l'article del Pelut, que consti!).
ResponEliminaPerò una cosa que no entenc: al final vau fer servir una de les Rs que hi havia? No dúieu un serrutxo per evitar temptacions??
xavi:"sin chapas" es diu la via.si varem fer servir una R a 10 mts del cim,pero considerem que la paret ja estava feta(un avancim).
ResponElimina