Aquest any,toca fer vies rares,que no es repeteixen,que tenen misteri...
La spagetti es una d`elles.Apriori senzilla de grau,es en realitat una gran aventura que només pots repetir si al davant portes dos escaladors impresionants que tibin per tu:en CHAVI i en LUICHY.En els seus respectius blocs(CARACOLES MAJARAS-LA NOCHE DEL LORO),trobareu un relat excesivament generós de lo que va pasar,la realitat va ser aquesta:
Despres de desembussar l`entrada de pintxos a base de cops de troncs,faig el primer llarg ballant amb les heures fins trobar una r amb pitons nous.fins aqui tot bé.
L3
El segon i tercer llarg,els fa en Luichy.Com puja el cabró!,es nota els Km que porta escalant.Jo pujo ja cansat.La via es atlètica amb trams guapos saltejat d`entrades a reunions terroses i imposibles com un IV que hi ha al tercer llarg.
R3
L5 EL GUAPO
Un ultim llarg "buscat la vida" ens porta al cim.Tots contents.Jo no,mes aviat alleugerit i emprenya`t...(estic realment tant gordo que ja no puc escalar?)
La via ha quedat neta(només 2 ponts de roca).Ressenya bona a la web del Luichy.
La próxima vegada,espero estar a l`alçada...(Chavi,Luichy: us dec una via!)
EL PES,UNA CREU!
La spagetti es una d`elles.Apriori senzilla de grau,es en realitat una gran aventura que només pots repetir si al davant portes dos escaladors impresionants que tibin per tu:en CHAVI i en LUICHY.En els seus respectius blocs(CARACOLES MAJARAS-LA NOCHE DEL LORO),trobareu un relat excesivament generós de lo que va pasar,la realitat va ser aquesta:
L3El segon i tercer llarg,els fa en Luichy.Com puja el cabró!,es nota els Km que porta escalant.Jo pujo ja cansat.La via es atlètica amb trams guapos saltejat d`entrades a reunions terroses i imposibles com un IV que hi ha al tercer llarg.
R3Fins aqui les reunions estaven equipades amb claus i bagues noves d`algú que ho va intentar fa poc.El seguent llarg es el difícil.En Chavi s`el demana.Escala,es lia,baixa,pitona,puja,lluita i guanya.Quant pujo,noto que s`amacaba la pila i arribo a la reunió molt tocat.
L5 EL GUAPOEl seguent llarg es montrebeià.En chavi dona una lliçó vertical i es nota que disfruta més que l`anterior llarg.Jo ho paso francament malament i em quedo sense forçes.PASO VERGONYA davant els companys de la manera com estic escalant,i lo pitjor,es que no hi trobo explicació...
Un voltor m`espera per menjar-me:
Queden 2 llargs.El seguent es terrible:descompost es poc.M`arrastro millor que fa una estona mentres apuro al màxim per no caure...en un IV sup !!
Un ultim llarg "buscat la vida" ens porta al cim.Tots contents.Jo no,mes aviat alleugerit i emprenya`t...(estic realment tant gordo que ja no puc escalar?)
La via ha quedat neta(només 2 ponts de roca).Ressenya bona a la web del Luichy.
La próxima vegada,espero estar a l`alçada...(Chavi,Luichy: us dec una via!)
EL PES,UNA CREU!
Ei molt bona aquesta, ara la del costat la Serrano je,je
ResponEliminael pes no hi té res a veure... només és qüestió de metres o km... però en lliure!! ;) felicitats
ResponEliminapot ser tenies el mateix virus que jo!! jejeje
ResponEliminaEi Paca, que jo no hi era, poder es un cosí.
ResponEliminaVisca les emocions fortes.
Osti, la primera foto és autèntic JUNGLE CLIMBING.
ResponEliminaSegur que això era montrebei ????
no hauràs marxat més lluny i no vols confesar?
joan:aquest je,je vol dir via guapa?
ResponEliminaoriol:això,això,km!
tufa:virus informatic desde la teva web?
albert: no es el tepuy pero s`hi asembla...
buitri:...hem va donar records per tu...
Habrá que repetir!!!
ResponEliminaPodemos hacer una lista de rarezas pendientes.
Paca, fer plafo i la propera la cor salvatge bowas!! Ja magradaria veure qualsevol plafonero en les vies que tu dius d anar fent, hahaha:-P
ResponEliminaPor cierto la cruz que estas reclavando en la foto estaba arriba al principio de la bajada. Ahora alguien la ha plantado en el prado junto al aparcamiento
ResponElimina