Translate

dissabte, 24 d’octubre del 2020

TEBITENS A2-6b

 MONTREBEI,PARET DE CATALUNYA, L`ÚLTIMA LINEA LÒGICA...


Una xemeneia de 2 llargs i una cova inexplorada encara són l`excusa per obrir una nova via a aquesta severa paret.Unaltre,si...la meva desena a la paret,la sisena en solitari...o no ben bé,per que als tres primers llaergs vaig comptar amb la valuossísima ajuda de la STEFI, i al 8è llarg del gran Cesc Rosell "Buitri"






ACTE 1: LA TEBIAMENTA.

A principi de Juny, Amb les ganes tèbies d`escalar després d`un confinament, la Stefi,(després de 2 mesos donant la vara que volia anar a escalar artifo amb Mi),vem quedar i vàrem començar  una nova via a la paret. Ho va fer massa be! Normalment,quan algú s`apunta es per fer-se la foto i al primer llarg ja diu que prou...però l`Stefi no només va aguantar les pedres, la terra i el meu caràcter, sino que va despitonar, jumar i treballar millor que cap dels homes que han vingut amb Mi en una primera vegada...Vàrem obrir els 3 primers llargs, i Ella en volia més!,però Jo vaig dir que no per el compromis, i vaig dir-li que ja havia fet prou.A partir d`aquell dia, per mi es la SUPERSTEFI.










Una setmana d`aproximacions,jumades i baixades per obrir 3 llargs pràcticament en lliure...A partir d`ara, continuo sol.La seguent semana,obro els llargs 4(una travessa de II comuna amb la via Regard) i 3 llargs més d`artificial no gaire difícils pero si treballosos Llargs, per altre banda,totalment apurables al tractarse de plaques amb franjes fondes tipus Vilanova de meià. De fet,hi ha un tram en comú amb la via Gulafres de 10mts que es 6b i que Jo paso sense problemes en A1(diedre fisurat).





















I aixi arribo al peu de la xemeneia roja.El panorama es desolador...per això suposo que encara no havia estat oberta. Aqui veig clar que necesitaré l`ajuda d`algú que escali bé en lliure, ja que el primer tram de la xemeneia ja havia sigut intentat per l`Albert Salvadó en un intent d`obrir la GULAFRES per allà,pero veient el panorama, van deixar-ho estar...
Demano ajuda al Cesc "BUITRI" i m`acompanya una jornada. Obre la primera part super bé, pero la segona part amb molta dificultat per culpa de la roca. Em fa un favor impagable. Ja tinc 8 llargs oberts i tot el material aqui llest per el atac final.


ACTE DOS:LA TENSIO.

Ha arribat el dia!,en concret el dia 5-10-2020 que es quan entro a paret. La jumada de 8 llargs em costa unes 3 horetes. Vaig lent, però el que em preocupa es que tinc por, estic temerós, em faig gran...Abans anar a obrir una via era una festa, ara es un suplici. I tot per una artrosi de meluc que fa que vagi coix. M,enrecordo d`en" Manolo primero el grande",Ell també anava coix i escalava super be. Com que les seves cendres corren per aqui, li pregunto com s`ho feia...


Doncs be, un cop instalat a la r9 observo el desolador panorama que m`espera: la segona part de la xemeneia es un offwidh desplomat a dretes  amb el canto terrós. Porto camalots del 6,del 5,tacs....però ho veig guarro i perillós. En camvi, per l`esquerra es veu una placa poc desplomada amb una filera d`herbetes. Bingo! l`encerto de plé!, es un A1 de 35 metres que m`acosta a la cova.


(part superior de la via,on s`aprecia la xemeneia roja i la cova)





Estic a un llarg de la cova, l`ansietat es gran, igual que la curiositat. però primer cal descansar i disfrutar de la nit a paret.




En Total seran 6 dies amb les seves 5 nits. Potser massa per obrir els 4 llargs que quedaven, però es que s`està tant be aqui a dalt....




Inicio l`obertura del desè llarg,on probablement es farà en lliure però que Jo obro en A1-V i que hi deixo algun buril i ponts de roca.Això si,ben net de falses presas..




I així vaig arribant ala cova...Per arribar-hi, un tram de xemeneia ample de IV+ farcit de ponts de roca em situa dintre del que anomenaré "Hotel Cornellà".









Al tercer dia es trenca la politja i tinc que dedicar tota la jornada en el trasllat desde la R8 a R10.Només en aigua porto 38litres mes la resta de coses. Però per molt pes que porti, Jo peso més i al final, els petates sempre cedeixen. La cova es fantàstica. Hi deixo un petit pot de piades amb la recompensa a dintre per als primers repetidors.


De moment, tot està anant  super be, sembla com si estigués en un concert de Pink floyd...

















ACTE 3: LA TEBITENSIÓ.

Desde la cova crec que em queden dues tirades per al cim. En realitat em quedarien 35 mts però es que ja porto 5 dies i he desconectat de la realitat per complert. Surto per la dreta de la cova, per un sistema de chorreres tipo "Pilar del segre"  (i que deixo bastant equipat per si es pot fer en lliure)fins que em poso a la vertical. La roca es fantàstica, la solitud buscada, el dia imperial, l`ànim es d`eufòria...vaig flotan en artificial fàcil...




...fins que arribo als últims 10mts i ja diviso el cim!


I es aqui on em donc compte que no només estic a punt d`acabar la nova via,sino que estic a 10mts d`acabar la meva trajectòria en aquesta paret.Els anys, el físic pero sobretot la força mental em fan veure que això s`acaba,que aquests darrers 10 mts seràn el final.Una barreja dàlegria,plors,tranquilitat i tristesa,em porten a escalar els MILLORS ultims metres de IV de la meva vida.




I ja està.Fins aqui.Gràcies Paret de Catalunya per haver-me deixat pujar.


Aquiu a dalt,tinc un record per en Tronko,per en M1ªG,per en Kike Ortuño..grans montrebeians que purulen per aqui d`una forma diferent...Penso en ma filla,en lo injust que he sigut amb Ella per les hores que li he robat aqui.I penso molt amb  IO.




Ha sigut un `plaer.De veritat.



ULTIMA HORA!:

En Roger CArarach i en Llullu Barba han realitzat la primera repeticio en 6hores i mitja (!!!!) i utilitzant solsament 7 pitons.Els hi ha sortit quasi tot en lliure.Aqui la nova graduacio:






28 comentaris:

  1. X treure's el barret Paca! Ehorabona. I quin luxe de "darrera", ...

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per tot SúperPaca ets moooolt gran!!! I tens un cor i un fanatisme encara més gran!!

    ResponElimina
  3. Ei Paca, jo no he escalat mai però fa més de 15 anys que segueixo el món de l'escalada per internet, revistes i llibres i sóc conscient de que ets un dels grans de l'artifo i que és una sort poder llegir aquests testimonis tan personals de primera mà. Enhorabona per la via i tan de bo hi hagi haviat una Deja Vu 2.0 a Montrebei.

    Salut i tàpia que dieu els escaladors!!

    ResponElimina
  4. Surts rient en totes les fotos
    Només et falta portar camises de colors variats i hauràs trobat la felicitat completa

    jajaajajaj
    abrassu company

    ResponElimina
    Respostes
    1. surto rient per els patrocinadors (ma mare).Merci per la info i per deixar-mela...Crec que surt en lliure en un 90%,aixi que avisa als col.legues...

      Elimina
    2. merci pero no.Destacar en artifo es fàcil:no ho fa quasi ningu!.de totes maneres,si soc gros de l`escalada,això si que ho tinc.Ja tardes a provar d`escalar!

      Elimina
  5. Gràcies Paca, ja saps que no em fa mandra donar un cop de ma a un colega

    ResponElimina
  6. Ei Paca, vinga...qye RES s acaba fins que s ha acabat, I mai es massa tard per tornar a començar...la condemna de ser com ets es que no ens deixaràs mai orfes de tu...Hahaha! Ens veiem ben aviat

    ResponElimina
    Respostes
    1. S,ha acabat les parets tant llargues en solitari,pero l`escalada continua!

      Elimina
  7. Enhorabona Paca, una via d'aventura mès que s'haurà d'anar a repetir.
    A veure si coincidim un dia i puc gaudir de la teva companyia i il·lusió.
    Endevant!.. peró amb RUSH!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...seras dificil quedar si no t`identifiques...et publico la piulada per Rush...

      Elimina
    2. Com que no pio casi mai, no tinc el nom posat.
      Jordi tapia, de les trobades a ca la Montse i en Joan...

      Elimina
  8. Felicitats Paca, ets un geni.
    Precisament jo m'havia mirat aquesta línia i no em vaig atrevir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. oh! em sap greu! La podiem haver obert junts,segur que hagues quedat millor....potser a la próxima! .Bones escalades!

      Elimina
  9. l`obertura va ser amb ajuda, la 1 en solitari.

    ResponElimina
  10. Bones Paca, he anat a provar la teva via : No he pogut arribar a la cova... els primers llargs son ràpits, però els A1 son entretinguts, m’he retirat de la R8. Amb el meu nivell es necessiten dues jornades per repetir-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. home! si vas sol esclar que l`has de fer minim en 2 dies!!! el teu nivell es bastant mes alt que el meu per descomptat...Jo hi tornaria,el vivac a la cova es imperdonable!!! salut mestre!!

      Elimina
  11. Potser si que ho tornaré a intentar... Quant vaig llegir el teu escrit em vaig emocionar, i vaig pensar que aquesta via també podria ser un bon final per la meva trajectòria. Probablement som els dos escaladors que em escalat més en solitari a Montrebei.

    ResponElimina
  12. Per cert, accepto lo de mestre, per l’edat (62), potser tinc més fons, però tu tens més nivell segur.

    ResponElimina