Avegades la via, la paret o l`escalada en general pasa per un segon pla quan el que importa realment es amb QUI t`encordes.Aquest es el cas.He tingut la sort d`escalar amb JORDI COMA CORDEROURE i l `experiència ha sigut enriquidora.
En Jordi va tenir l`idea de posar el nom d`un antic mestre seu i mític escalador montserratí Enric Poblet alias "Rodillitas" que va morir ja fa uns anys i encara no tenia cap via.
Aixi doncs,les dues persones més simpàtiques delFacebook decideixen unir forçes i enllestir el projecte.
La via recorre un vistós i estètic espero que hi ha just a l`esquerra de la xemeneia Torras.La roca es inexistent,només hi ha bolos, herba,terra i arbres...Aqui el grau no conta per res,el que es necesita es escalar be.
DESCRIPCIÖ:
La via comença ala placa de la dreta del fil del esperò,espit visible i sageta a peu de via.Al primer llarg es de 55 mts,nomes 15 de roca.
Lavia continua per 2 llargs de diedres fisurats en escalada combinada en artifo i lliure totalment apurables en lliure. La roca hi es...
el seguent llarg te una entosta d`herba inescalable,per això hi ha una corda fixe.Despres, una placa guapa de bona roca d`uns 10 mts asegurada amb 4 burils et porten a la penultima reunio
.L`ULTIM LLARG ,de 50 mts,va ser equipat per dalt.Es una aresta brucs de patates móvils pero escalable.
MATERIAL
5 uves groses,3 universals, semafor aliens i camalot nª3
La via acaba al cimmes alt de Busa,al cogull.L`entorn de tardor,l`estetica de l`esperò, la solitud, la manca de prohibicions/regulacions io la absència de roca fan que sigui una via a tenir en compte.
Cim i megapitzza a Solsona de celebració...
.....................
Enhorabona per la via i la dedicatòria !
ResponElimina