Translate

dijous, 16 de juny del 2011

L`ULL DEL PILAR Ae



Quant plou a Terradets,el 90% de la gent diu: "anem a vilanova!" (de meia,s`enten) i així va ser com,baixant per la pista (Ara re-equipada amb asfalt) vaig descobrir com de la cova penjada del pilar del segre,sortia un raig de llum del sol..."això està comunicat!" vaig pensar...anem a mirar-ho.


A la meita del primer llarg,primera INCÒGNITA :en ple desplom de roca crocanti ,hem trobo això:




ho trec i ...SORPRESA!:

ESTÀ ACABAT EN PUNTXA!,ES OBRA D`UN HUMÀ!!!!!!!!! (NO HI TROBO EXPLICACIO, A AQUESTA ALÇADA,ROCA CROCANTI I DESPLOMADA.Nomes en GIRBEN m`hen pot donar una?)

...i aixi arribo a la gran cova visible des de tot arreu i monto la 1ª reunió


un buril i un pont de roca i va que xuta.....


...i efectivament,la cova sortia en tunel cap a unaltre forat de la paret:

Acollonant!!!!,
Ho deixo aqui fins unaltre dia.....

(Roca d`arcs)


          ...i l`altre dia va ser aquest passat dissapte,amb la companyia d`en Josep Mula  i  de la Laura Piferrer. Com que tenia una corda fixada, vaig pujar jumant i Ells dos farien el primer llarg escalant, i sobretot ELLA marcaria els graus, ja que quasi be tot ho va fer en lliure.                                                         

Josep tibant-li al Ae
                                                                               
                                                                      
       Puja en Pep i despres la Laura arriva a la cova



...pasem per el tunel i veiem la segona sorpresa: una alzina molt bestia de grossa,tallada a destral!!!(com cony van arribar-hi?)                             

Cap a la dreta proseguirà la via, i cap a l`esquerra sintueix un forat-cova. M`hi fotu a veure si paso per la  gatera i si, descobrim una cova dins la cova!

                                                                                      
                                                                                      

dins la cova,monto un pont de roca per deixar constància que hi ha entrat algú.
  


COM MOLA!!!, pero alhora de sortir costa mes!(per que serà?)


                                                                                                                                                                                                                                                                                                 
                                                                 En un clar estat d`eufòria, i en un acte d`egoisme (ho sento,l`escalar tant en solitari ja ho te això)) obro també el segon llarg.Comença en Ae fins una sortida en lliure d`equilibri i acabo la ruta pel dret.


en Josep i la Laura pugen molt rapit en comparació a lo que he tardat a obrir la tirada.

...I com sempre, la Laura tibant i apurant en lliure tot lo que pòt!!(quina enveja)

                                          Ultims metres fins al cim....



     .... i victòria!!!!


L`ULL DEL PILAR:
  El nom evident. la via està quasi equipada,val la pena l`aproximació (30 minuts)per fer una escalada diferent i comprobar com els llenyataires s`ho montaven per arribar a llocs imposibles!(?)     Bona via tambe per si plou (9o % en sec).     

              GRACIES JOSEP I LAURA PER ACOMPANYAR-ME EN AQUESTA OBERTURA.CANVIAR UN VIOTE PER AIXÒ NO TE PREU! (M`HA LA APUNTO!)                                                      
                                                                         
               ( La resenya es d`en Josep Mula.)                                                    
                                                                               

9 comentaris:

  1. i quin pedrot que vau fer rodar fins a la carreteraaaaa!!!!

    el personal es va quedar garratibat..

    sobre aquest misteris, a la zona hi va haver combats durs al final de la Guerra Civil... potser hi van muntar un niu d'ametralladora, allà dalt..

    salut i ganes de repetir-la per radicalment original

    ResponElimina
  2. Felicitats Paca,
    Aquesta via, només pel fet de ser tant interessant i original, segur que tindrà cua per fer-la.
    A veure si algú et sap donar més respostes a les incognites plantejades !!
    salut i a tibar

    ResponElimina
  3. ........ESPECTACULAR.....DE PE A PA !!!



    ...salut i moltes gracies !

    ResponElimina
  4. impresionant!!! ¿una cova al mig de la pared?.. quina canya d´aventura!
    Aquesta directa a la llibreta! ...algunes vegades he vist foradots ven en mig de pareds i sempre m´ha picat la curiositat, gracies per fer posible aixo!
    ...podries topografiar/mesurar la cova, posar-li un nom, posar-la al espeleoindex.com ...com a subgerencia de nom..¿"El forat del Paca"? ..potser dona peu a confusions,jiji!!
    En tot cas, genial!

    Salut i Muntanya!

    ResponElimina
  5. Bullas: el pedrot no el varem tirar naltros,es imposible que arribi desde allà!!!! Entens ara per que molava malgrat la vista?

    Joan: es diferent,te pot de piades i premi per el primer repetidor!!!

    Pepito:grillos no havia, pero algun bicho si....
    Rejondo: de cova d`en paca ja n`hi ha una a sant llorenç,potser molaria "Cova incognita". Lo de topografiar em va gros, porta alguna "rata" ( espeleoleg) i que ho publiqui on vulgui.

    ResponElimina
  6. Ostres company naltros estem picant a ports i també ens vam trobar un peaso cova de 15 metres de fondaria i que comunica amb un altre fent uns pasets de 4+ en ramonage. Ja te pasaré les fotos. quan enllastim la via haviam si la vens a repetir amb el pelut.Ell ja sap on es.

    ResponElimina
  7. Mai hem de subestimar les proeses dels nostres avantpassats. A la Sima San Pedro, un mega-pouarro com cap altre, hi baixaven els joves de la contrada a principis del XIX. 90 mts de desplom, amb una corda de pou..., només per guanyar una juguesca.

    ResponElimina
  8. Si pero a la sima de Sant Pedro a oliete se ni varen matar uns cuants fins que el ayuntament lo vare prohibir Ara per sort la prohibicio no existeix
    Captain Garfio ... J coma

    ResponElimina