Amb l`objectiu de poder seguir escalant sense morir d`esforç,m`he proposat pujar per parets no tant llargues ni treballoses,amb curta aproximació i baixada,amb menys compromís del habitual.I al Masnut es el lloc que reuneix tots aquests requisits...menys un!: m,he cansat tant o més que fent bigwall.
Els 2 primers llargs son curts pero molt creatius: només una expansió!
Però al arribar a la segona reunió l`ha torbo muntada!: es un projecte de fa 2 anys d`en Diego Miralles que ve de la dreta...i continua amunt uns 20 mts més.
Jo els resegueixo i fins l`última expansió trobada i em desvío cap a la dreta en un tramet xulo fins muntar la reunió tercera.
A partir d`aqui,la cosa es posa perillosa: la roca es infame,de lo pitjor que he vist en conglomerat.La roca es bufada en grans llastres que has de destruir fins trobar la roca de veritat a sota...fa molta por!!!
Es la primera via que equipo amb parabolts del 10,tant en tirades com a reunions...i amb aquesta roca encara em fan dubtar de la seva solidesa!
L`únic per el que val la pena aquesta vieta es per l`ambientasso que té,la resta es una parabolada amb algun pas saltejat de pitonatge fruit d`un mal forat fet amb el taladro per culpa de la sorra del terreny...
Total,que després de moltes jornades,molt de gasto en betzina, molt d`esforç físic,molt d`avorriment vertical per monotonia expansiva,acabo aquesta vieta dolenta això si,en un lloc tranquil i preciós!
