JORDI "PHILL"-PACA "COLLINS"

                                          Recreació dels mítics solos de baterias del grup GENESIS dels anys 70.    BON NADAL VERTICAL !                                              

SENGLAR BELLUGADÍS A2-VSUP

  Quan un amic es mort,sempre li obro una ruta per la seva memòria.Aquesta vegada,es una situació especial,per això el lloc ha sigut també especial:elRoc Gran de Ferrús.En JORDI SANS l`últim mes va fer un baixón,i llavors vaig començar a obrir-li una via per Ell .Em feia il.lusió poguer anar a casa seva i "animar-lo"amb una ressenya benparida del Armand Ballart en forma de cuadre...però en Jordi va marxar i no hi vaig arribar a temps.En solitari,havia obert 4 llargs.                                                                                                                                        El dia del seu enterrament,el seu fill Joan,em va dir:"ja saps el que has de fer",i Jo li contesto que ja estava fent la feina pero que no l` havia acabat,i Ell,entusiasmat,hem va demanar de venir amb mi a acabar-la...quin honor més gran!                    

 El resultat es aquest:     

  

La cosa va anar així:La via comença amb un tros que anomenaré "la serp" per raons evidens...

                 

Es una fisura-diedre on hi cabrán tots els pitons que portem i un parell de tascons  i un camalot vermell.Quan s´hacaba la fisura,hi ha el primer buril.Uns metres per placa i uns gantxos per entrar a la reunió completen el primer llarg

(la serp)

L`entrada a la R es picant:gantxo,plom,gantxo...

...pero no pasa d`A2.

(R1)

(desequipant la "serp")

El segon llarg comença amb una travessa fàcil però molt aèria fins trobar 4 expansions seguides per arribar a un altre fisura on tornarem a posar tot els pitons fins arribar a R2

(travessa i expansions)

(fisura l2)

Al marxar,un fenòmen extrany,hem va fer parar el cotxe i mirar la posta de...2 Sols!

Fins aqui es on hi ha la feina,a partir d`aqui ja no es pitona més,la via quedarà pràcticament equipada.Ara comença l`escalada lliure per un diedre perfecte i rabiós (V sup) el qual abandonem cap a la dreta quan haguem pujat uns 25 mts:

(inici llarg 3)

(R3)

Contiua per la dreta en lliure per placa al principi dificíl i després més ajagut,fins trobar un desplom molt llis que burilo completament.El mal temps arriba i quedo exactament igual que la Sílvia vidal obrint ·Spiadimonis· (o no )

(aigua!)

(R4)

............

La seguent semana, en Jordi va morir.

............

La setmana seguent,el seu fill Joan m`acompanya i en dos dies més,enllestim la via.Pràcticament no ens coneixiem,no ha fet casi mai artifo,pero controla molt per que treballa fent treballs ve rticals.Parlem només lo just del seu pare,només lo necesari per recordar anêcdotes  seves amb nosaltres. Sorpren la naturalitat en la que ho porta en Joan,Jo ploro i ric a la vegada.Es increíble lo que arriba a unir una corda...

L`inici del cinquè llarg es Ae,però amb un pas molt difícil:s`ha de fer una llaçada i intentar caçar un bolo puntxagut en plan" John  Wayne" tirant a "pescarlo.Em va costar lo meu i el pas es llarg.Mes amunt,un pas de gantxo romantic entre burils,dona un xic d`emoció a la tirada,que s`hacaba en lliure fins la reunió.

(pas de la llaçada)

(pas de gantxo)

Posem un pot de piades a la reunió anterior per que queda protegit de l`aigua.Naturalment,conté 3Euros per les birres dels primers repetidors.

Vaig escriure algo a mesura de despeddida, i en Joan també va posar algo al llibre de piades.No vaig voler llegir-lo,queda per Ell...

Acabat el llarg,puja en Joan i  instalem la frase per antonomàsia que sempre repetía en Jordi Sans al que els seus ïntims anomenaven el "SENGLAR BELLUGADÍS"

Al dia seguent,tornem i començo a obrir el sisè i ùltim llarg:inici en 2 A0 i amb una manxada de ràbia i alegria i durant 30 mts de IV arribem al final de les dificultats.

  

CIM! (missió complerta )

Baixem rapelant per la via,ja que és més ràpid ja que amenaça tormenta

 El sentiment es múltiple:satisfacció per la feina feta i la via maca i asequible com al Jordi li hagués agradat,reconfortat spiritualment per que el seu fill m`ha acompanyat,rabiós per la pèdua i indignat amb el món per que els que tenen calés de veritat,no inverteixen en la lluita contra el càncer...calma Paca!això es una celebració!

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     

PD: GRÀCIES SENGLAR!!

...I un avís:Aquest any,encara no ho he dit tot...

MONTSERRAT RIMEMBER GÜEN

Montserrat,Ca la Montse,el Paradís...digueu-li com vulgueu!.Aqui es on hem vaig "doctorar" en escalada(apendre va ser a  a sant Llorenç del Munt)i remenant" en el baul dels recuerdus "(aaaoooaaa!)he trobat alxó:


1 :L`AERI DE LA PARET DE L`AERI :

                                                                     
...,Per que la joventut ho sàpiga,la paret més gran de Montserrat es diu així per l`artilugi que pujava als turistes al cim i baixava (a vegades gratuitament) als escaladors al cotxe.

Al cap d`uns anys que ja no funcionava,les cabines restaven penjades al mig i amb el vent,feien un soroll inquietant...

A en Victor, el "portugues",no se li va ocorre unaltre cosa que fer-hi un vivac a dins d`una de les cabines,i es va despenjar desde l`estació superior del telefèric amb una espècie de prusiks gegans que envoltaven el cable.L`endemà del vivac,seguir baixant fins la carretera amb la mateixa tècnica.Suposo que d`aquesta experiència,se li va ocorre lo de les tirolines gegans.

Imprescindible el llibre d`en Josep batlle ( el "Rubio") per entendre la magnitud de l`obra realitzada.Està publicat per l`ajuntament de Monistrol.

2  PUNSOLA RENIU AL CAVALL BERNAT:

                                                Doncs si,sóc Jo amb 16 anys fent la meva primera via a parets nord de Montserrat.Em va agradar tant que amnb els anys,la vaig arribar a fer unes 11 vegades.Una de les ültimes vegades, amb el "Moñas" de primer i Jo al darrera,va sortir-me totya en lliure menys 1 A0 al penúltim llarg.La varem fer en 4 hores....Quins Temps!

Una pregunta:El pitó que es veu a la foto,encara hi és?

3 EL CAVALL BERNAT SENSE MORENETA:
                                                                                       

                                                                             
Hi va haver un temps,que al cim del Cavall la Moreneta no hi era: va ser arrancada i tirada  a la canal d`on va ser rescatada uns mesos més tard.Va ser notícia als principals diaris del País.No entenc per que es va fer aquesta acció,però si algu s`anima i vol tirar coses avall per que li molesten...que tal si tirem el Peatge del Monas?

4 EL VIVAC DE LA CÒSMICA(paret de Diables)

                                                                                     

                                                                                 Una petita repisa( abocada en un buit impressionant) per una persona i equipada amb 17 burins per les hamaques de reixa,fan d`aquesta reunió un lloc inigualable per meditar.Tambe disposava d`un cendrer robat dels ferrocarrils catalans que anava molt bé.A la foto,amb la "coneguda" hamaca blava (en aquella época encara no sabia volar) el vivac encara era més confortable,i lo que fumaves,encara tenia millor gust i millor efecte!...        

4 VIA GAM DE DIABLES

                                                         
Via molt bona...fins que es va re-equipar!:Aleshores,ens penjavem de burins ruinossos (a la foto,el tercer està petat amb baguetilles) i erem feliços! a la sortida,un pitó i un tac de fusta et posaven "a puesto", i sota els peus,res de res.Amb el re-equipament,s`ha guanyat en seguretat però s´ha perdut en autenticitat!!


5 ESPERO PUIGRÓS (Serrast del moro)

                                                                                 
Variant de sortida de la "Casas-Chani",es el sostre més alt de Montserrat.Es una proa descomunalment preciosa,tota en Ae de burils de l`época(menys per arribar arran de sostre,A2)i desconec el seu estat actual.Un re.equipament ben fet(expansió per expansió) no estaria malament.

                                                             ............................

Els escaladors d`avui en dia no s`haurien de perdre aquestes joies,amb lo bé que escalen,no s`ho mereixen.

próximament,més...

ESCAMOT I GARJOLA A2

                            

LL4

  

LL3

 

"SI NO POTS AMB EL TEU ENEMIC,UNEIX-TE A ELL"... I així es com va sortir la idea d`obrir una nova via al frare.Després d`uns intents fustrats a la mal restaurada "ANGLADA",i per part meva 2 vies sense acabar quasi del tot(OCEAN BANYOLAS,NACHO RUIZ) ,amb les ganes de tornar a pujar per el frare he obert l´itinerari.  

HELLS DOGS A3 SUP

Una pregunta sobre una paret ("que hi ha a la dreta de la via del somni?)per part d`en KOKI  i una resposta envejosa per part meva (" allò ho tenia Jo mirat!) i una contra resposta sorprenent per part d`en J.MENA ("...Doncs ajuntat amb nosaltres,i vine a obrir!)van fer que acabes baixant a Ports com a "Estrella convidada" a l`obertura d`una nova via al cap del gos.La veritat es que les veritables Estrelles van ser els companys i un motor  infernal de 8 pistons nocturn...

                                       L`HISTÒRIA DE L`ASENCIÓ

Després de varies trucades,em presento al parquig i preparem el material.

                                       
                                   L`aproximació fins fa poc,era inexistent, pero l`instalació d`una absurda barrera ens posa les coses un pel difícils...comencen els portejos:

                                                                             
Els dos primers llargs van ser oberts per Ells amb anterioritat.Al arribar Jo, començo el que serà el tercer llarg.Roques de Benet proporciona unes sensacions boníssimes per fer artifo del bo.Després d`unes hores i uns quants bolos tirats als companys (perdò per la poca finesa!)navegant en artifo i sense picats,arribo a la reunió satisfet i cofoi.

                                                                                 Full equipement

                                                            En Jordi jumant el 2 on llarg
                                                                         

                                                                        maniobres verticals

                                                                         

llarg 3

desequipant Ll3

Ells es queden fins dilluns i obren el 4 llarg.Ja està tot apunt per l`atac final.

...................................

Arribo a mig dissapte i en Koki s`està barallant amb el llarg estrella de la via:

Arribo quasi de nit a la bauma de la 4 reunió:

                                Aqui farem un vivac 5 estrelles desencordats!

                                                                     
                                                              ..................................                                                                          
                                                ... llavors,en la inmensitat de la nit,un estrany soroll profund i sincopat que durarà tota la nit,ens desperta a dos de nosaltres constantment i no ens deixa dormir gaire...
Es increible els sons que s`escolten en ple silenci de la nit:un ocell,un ratolí,algun insecte...i un motor diesel 8 cilindres model "Perquins"en V turbo injectat*

*(collons tiu,para de roncar!)


                                                              .....................................

l`endemà em toca desequipar el llarg:

                                                                                 
         tota mena de seguros ha posat en Koki en el tram dur abans no arribes a la pregona fisura:

                                                                               
 El llarg es magnífic...

                                                                 
El sisè ja es un diedre-xemeneia que obro combinant artifo i lliure:

                                                                                 
 la ventatja d`anar 3 es que mentres un desequipa,els altres dos poden anar obrint:

                                                                           
En Koki obre el bonic ultim llarg.Les ganes d`arribar a dalt apareixen...

                                                                           
Jo ja havia pujat 4 cops,però per Ells era la 1ª vegada.El que pasa,es que per mí era la 1ª vegada que pujava amb algú!

CIM.

Baixada en 3 rapels de 100mts per la via i cervesa al bar grau.

.............................

PD: 1:El bar grau ha recuperat els 5 llibres de piades originals desde els anys 70.No us ho perdeu.

2:El nom de la via no es cosa meva,tinc pànic i terror als gossos.

3:Un autèntic plaer escalar amb en Jordi(bona sintonia!) i amb en Koki(un idol de joventut,però no li digueu!)Espero poguer repetir amb Ells malgrat les meves limitacions laborals,físiques,matrimonials i mentals.