MONTREBEI,PARET DE CATALUNYA, L`ÚLTIMA LINEA LÒGICA...
Una xemeneia de 2 llargs i una cova inexplorada encara són l`excusa per obrir una nova via a aquesta severa paret.Unaltre,si...la meva desena a la paret,la sisena en solitari...o no ben bé,per que als tres primers llaergs vaig comptar amb la valuossísima ajuda de la STEFI, i al 8è llarg del gran Cesc Rosell "Buitri"
A principi de Juny, Amb les ganes tèbies d`escalar després d`un confinament, la Stefi,(després de 2 mesos donant la vara que volia anar a escalar artifo amb Mi),vem quedar i vàrem començar una nova via a la paret. Ho va fer massa be! Normalment,quan algú s`apunta es per fer-se la foto i al primer llarg ja diu que prou...però l`Stefi no només va aguantar les pedres, la terra i el meu caràcter, sino que va despitonar, jumar i treballar millor que cap dels homes que han vingut amb Mi en una primera vegada...Vàrem obrir els 3 primers llargs, i Ella en volia més!,però Jo vaig dir que no per el compromis, i vaig dir-li que ja havia fet prou.A partir d`aquell dia, per mi es la SUPERSTEFI.
Demano ajuda al Cesc "BUITRI" i m`acompanya una jornada. Obre la primera part super bé, pero la segona part amb molta dificultat per culpa de la roca. Em fa un favor impagable. Ja tinc 8 llargs oberts i tot el material aqui llest per el atac final.
Ha arribat el dia!,en concret el dia 5-10-2020 que es quan entro a paret. La jumada de 8 llargs em costa unes 3 horetes. Vaig lent, però el que em preocupa es que tinc por, estic temerós, em faig gran...Abans anar a obrir una via era una festa, ara es un suplici. I tot per una artrosi de meluc que fa que vagi coix. M,enrecordo d`en" Manolo primero el grande",Ell també anava coix i escalava super be. Com que les seves cendres corren per aqui, li pregunto com s`ho feia...
Doncs be, un cop instalat a la r9 observo el desolador panorama que m`espera: la segona part de la xemeneia es un offwidh desplomat a dretes amb el canto terrós. Porto camalots del 6,del 5,tacs....però ho veig guarro i perillós. En camvi, per l`esquerra es veu una placa poc desplomada amb una filera d`herbetes. Bingo! l`encerto de plé!, es un A1 de 35 metres que m`acosta a la cova.
(part superior de la via,on s`aprecia la xemeneia roja i la cova)
Estic a un llarg de la cova, l`ansietat es gran, igual que la curiositat. però primer cal descansar i disfrutar de la nit a paret.
En Total seran 6 dies amb les seves 5 nits. Potser massa per obrir els 4 llargs que quedaven, però es que s`està tant be aqui a dalt....
Inicio l`obertura del desè llarg,on probablement es farà en lliure però que Jo obro en A1-V i que hi deixo algun buril i ponts de roca.Això si,ben net de falses presas..
I així vaig arribant ala cova...Per arribar-hi, un tram de xemeneia ample de IV+ farcit de ponts de roca em situa dintre del que anomenaré "Hotel Cornellà".
De moment, tot està anant super be, sembla com si estigués en un concert de Pink floyd...
ACTE 3: LA TEBITENSIÓ.
Desde la cova crec que em queden dues tirades per al cim. En realitat em quedarien 35 mts però es que ja porto 5 dies i he desconectat de la realitat per complert. Surto per la dreta de la cova, per un sistema de chorreres tipo "Pilar del segre" (i que deixo bastant equipat per si es pot fer en lliure)fins que em poso a la vertical. La roca es fantàstica, la solitud buscada, el dia imperial, l`ànim es d`eufòria...vaig flotan en artificial fàcil...
...fins que arribo als últims 10mts i ja diviso el cim!
I es aqui on em donc compte que no només estic a punt d`acabar la nova via,sino que estic a 10mts d`acabar la meva trajectòria en aquesta paret.Els anys, el físic pero sobretot la força mental em fan veure que això s`acaba,que aquests darrers 10 mts seràn el final.Una barreja dàlegria,plors,tranquilitat i tristesa,em porten a escalar els MILLORS ultims metres de IV de la meva vida.
I ja està.Fins aqui.Gràcies Paret de Catalunya per haver-me deixat pujar.
Aquiu a dalt,tinc un record per en Tronko,per en M1ªG,per en Kike Ortuño..grans montrebeians que purulen per aqui d`una forma diferent...Penso en ma filla,en lo injust que he sigut amb Ella per les hores que li he robat aqui.I penso molt amb IO.
Ha sigut un `plaer.De veritat.
En Roger CArarach i en Llullu Barba han realitzat la primera repeticio en 6hores i mitja (!!!!) i utilitzant solsament 7 pitons.Els hi ha sortit quasi tot en lliure.Aqui la nova graduacio:
