Translate

dimarts, 12 de setembre del 2017

OCEAN BAÑOLES WALL

Sens dubte,la via que més m`ha costat de Montserrat"


Corria l`any 98 quan amb l`Emili Lòpez vem intentar per 1ª vegada aquest viot,Vàrem fer 4 llargs i ens va ploure...










Un parell d`anys més tard,i torno amb l`Uri Carbó,fem 4 llargs i....ens torna a ploure!!! Baixo decebut i m`oblido de la via.

                                                                                                   

Any 2017: Anem a tatxar abans no faci tard i ja no pugui!


Amb aquesta intenció començo en solitari i faig el primer llarg.El trobo diferent malgrat no es una via que es repeteix sovint,dec ser Jo que ja no mantxo com abans...



LL1: Inici fotut fins el primer buril,després està bastant equipada amb pasos saltejats a equipar.A2-V


Dies més tard,un amic meu, en David Godoy, necesita unes fotos en una hamaca per un catàleg de material d`escalada.El convido a la via i per el pont de Sant Joan acabarem la via (si si...) en 4 dies:



En David escala de primer el segon llarg,monta la R i pujo disparat.Els 2 primers llargs eren oberts d`abans,la teca ve ara:els llargs 3 i 4 son els teòricament difícils...

LL2: Igual que el primer però més curt.S`ha de posar 1 plom i sortir en lliure a buscar la Reunió.Ae-A1-V

Encaro el 3 llarg.Em costa 8 hores de patiment i treball,ja que la gràcia està en trobar uns foradets picats per a gantxos.Alguns pasos m`els estalvio posant algun plom i alguna ancla.Arribo a la tercera reunió i montem el vivac.


Va ser el primer vivac en paret  d`en David,i l`endemà,com sempre pasa,vem volguer baixar,ja que ja en tenia prou de bigwall....


LL3: inici en fisura transversal totalment bufada! (A1 de broma),després placa de gantxos saltejat amb burils i bones falques i algun plom.A3 del de plorar...

.......................


I ara què faig?

Pasen les semanes i ariben les vacances,i com que tinc la via a mitges no puc anar a altre lloc.He quedat amb en Xose i acabarem la via...



 El llarg em costa 9 hores de feina i en Xose s`atabala i vol baixar.La meva lentitud l`ha maxacat,tantes hores a la Reunió donen per pensar molt.Baixem,però amb el 4 llarg a la butxaca...

LL4:similar al tercer però amb un tram de llastra molt tens.A3 de patir.

Torno el dia seguent a recuperar el 4 llarg en solitari.Ja ha pasat una setmana de vacances i la seguent baixa el meu amic vasc POTRRONKO per anar a fer unaltre asumpte. Li explico el tema i s`apunta.Aixi doncs, remuntem cordes(140mts) i ens instalem al vivac...


Al seguent dia,després d`un esmorzar de merda,començo el llarg mes treballós de la via,té 43 metres tots desplomats,amb un ambientasso del copón.Es tracta de reseguir unes fisures- llastres que al seu dia deuríen de ser fermes, però que ara estan molt sueltas.de tant en tant , algun burí rovellat que encara et dona mes yuyu...




Es un llarg increíblement ben obert, una joia malgrat la roca,que apura al màxim `ús de l`expansió.Després de 7 hores de dura lluita, monto la reyunió i puja molt ràpid en potronko despitonant...



En l`estona que estat a la reunió, la ràdio diu que demà caurà el diluvi universal....tenim dos opcions:quedar-nos tot el dia a l`hamaca pasant el temporal o baixar...i baixem! per enèsima vegada!!!!!!


par favarrrr!!!!


L`endemà el col.lega marxa cap a Euskadi,Dissabte té competició de tibar la corda i no pot faltar-hi...Eskerrikasko Potronco!

LL5: s`ha de pitonar en tota la seva totalitat,uns 25 pitons i algun totem.Te el mateix ambient que l`Arco iris del plàtan de diables.Molt espectacular pero amb roca delicada.A3 desllomant...

-----

Al final,el diluvi va ser una pìxadeta i no va pasar per frares..

Estic tant desesperat que estic per trucar al jordi Brasil per que m`acompanyi...però al final,decideixo anar a acabar-la sol Dijous toca megajumada i vivac.

Al Matí, una junadeta i començo el llarg:3 pitons per una llastra i un friend per sobre per pasar a l`altre banda de la llastra (tot molt precari) et permet arribar a un bon forat per una falca (salvat!),després unaltre falca petita i el buril! (molt rovellat, uix!) Una travessa de ploms i uns gantxos (tram clau i expo)per arribar a l`últim pitó de la via del qual es surt en lliure fàcil però molt impresionant a buscar l`Anglada.Cerdà,que degut al seu nefast re-equipament,s`ha de pitonar tot fins a la reunió.La via està acabada,per fi!!!!
----
Un ultim llarg de tràmit molt asequible et porta al desitjadíssim cim.




LL6: es molt curt el tram de la Ocean propiament,uns 12 mts,però realment intensos.A3+ de tensió.

Consideracions:

1:a tosut no em guanya ningú.

2: gràcies al Uri, E1001,Xose,David i Potronco.

3:Aixi no es manera de fer bigwals

4:les expansions de la via fan por (burils rovellats)

---------------------------

Aquest relat es totalment personal,la majoria de repetidors la fan en el dia,però la majoria de repetidors no pesen el que peso Jo.





dijous, 16 de febrer del 2017

MONTSERRAT,PARET NORD D`ECOS:VIA "SILENCI" A5-6b






IMATGES  d`aquesta impresionant i preciosa via.






















Ascenció realitzada en solitari la pasada tardor....