l´insistencia d´en JOAN GIBERT ¨SUPERSONIC¨per anar a escalar amb Mi no era del meu agrat.Normalment rebutjo aquest tipus de propostes per una simple rao: em fa molta vergonya que vegin ¨aquest Paca actual¨,de com de malament escalo,de com la lentitud s´ha apoderat de Mi,de la perdua d´agilitat...en definitiva,del final que ja s´acosta.
Pero en
SUPERSONIC em va salvar el cul una semana santa posant en risc el seu lloc de treball i li havia de tornar el favor....
Aixi doncs,ens ajuntem per anar obrir un dels projectes que encara tinc pendents:la paret de Riullaco,al Solsones.
Amb una aproximacio d´escandol,paret curta i amb ombra a partir del migdia,duran varis caps de setmana vem obrir per on mes tira i on encara,els escaladors del pais no hi havien ficat el nas.
El resultat es que hem obert un viot de 5 estrelles,feia moooolts anys que no obria una via bona,bona de veritat.Roca bona,un ambientasso de gran paret,solitud...Una supervia!!!! I la cosa es que cada cop que aixo pasa, que la via es bona,en part es per que no la he obert en solitari.Les millors vies,les he obert sempre amb bons companys,i aixo es nota ,es reflecteix a la via.
PRIMER LLARG:
El mes dificil tecnicament son els primers 5 metres fins arribar a la primera i unica expansio del llarg.Ploms,pitonets i una llastra amb totemps t´ajuden a arribar-hi.a partir d´aqui, pitonatge classic fins a la reunio.
SEGONA TIRADA:
Sortida molt desplomada en bona fisura i flanqueig facil.Reunio a reforçar.Tiradeta curta.
TERCERA TIRADA:
Escalada treballosa per una taca blava fisurada.Alguna expansio en un tramet llis per arribar a la reunio.
CUARTA TIRADA:
Desplom continuat amb un ambientasso total.I aqui arribem al gran sostre,objectiu de lóbertura.
CINQUE LLARG:
Apoteosic sostre amb un ambient que acollona.En Joan s´ho curra molt be,pitonant i amb bastants flotans.Bordeja el sostre per una llastra gegant i acaba el llarg per una proa amb expansions que treu l´ale....Es tant brutal aquest llarg!!!
En principi, l hauria d´haver obert Jo, pero vaig arribar tant mort a la reunio de la jumada que no m.hi vaig veure en cor.Per sort, en Joan i la seva insultant joventud va tirar endevant obrint un dels millors llargs que recordo en anys...
Desde aquesta reunio,un rapel volat de 80mts ens torna a la crua realitat del terra.
.....................................................
I aqui ve el dilema: Fisicament,no puc ja jumar 80mts volats,aixi que li faig saber al company que, com que nomes deuen quedar 35 mts,em despentjare per dalt el proxim dia.En Supersonic ho accepta,Ell pero,si pujara per baix.L´unic que em consola,es que el ultim llarg surt en diagonal molt exagerada cap a la dreta i si rapelo per dalt no veure el llarg...pero de totes maneres,aquest tipus d´aproximacio no es gaire bonica¨...
SISE LLARG:
Es surt per un petit sostret de bon pitonatge on s´arriba a una super llastra yosemitica on els camalots juguen a fer-me sustos dels bons...
i aixi,levitant com feia temps que no em pasava, arribo a un cim nou per Mi.En Joan puja content d´haver acabat amb tanta bona nota aquest viot.
CIM!!!
que feliços despres de tanta tralla...
CONSIDERACIONS:
Em deixat un pot de piades amb premi per els primers repetidors.
Les reunions son equipades pero la segona cal reforçar-la.
L´equipament de la via son parabolts i 2 burils.
MATERIAL:
25 claus variats,3 ploms,gantxos i 2 jocs de friends complerts.
tambe alguna falca i tac.
LA REFLEXIO:
vull agrair publicament al Joan per la paciencia amb Mi i la comprensio de a quin nivell estic ara.Aquestes escalades crean un vincle de confiança que pot arribar ser arriscat...
JAGERMEISTER PER SEMPRE!!!!
