Translate

dilluns, 10 de maig de 2021

MONTREBEI.AGULLA MARCEL MIRÓ. via NORMAL V

A Mi m`hagues agradat obrir-te un viot que es el que et mereixes MARCEL,però has marxat en un moment en que no tinc salud per fer-ho.Si algun dia vaig ser feliç de jove,va ser amb aventures amb Tu.Ja tens la teva agulleta,el teu nom per sempre al congost que em vas descobrir.Ja se que no t`agradarà,però ja em coneixes...es el meu fabulós criteri!


Aquesta agulla estaà situada a la dreta de l`agulla del forat,a la banda catalana sector Pont de Montañana



   




--------------------------------------------



Descansa amb pau amic,descansa al costat del teu arbre.

dissabte, 24 d’abril de 2021

MONTREBEI.PARET D`ARAGO.VIA: "ALOPECIA LUNAR" A3-V+

 

(ressenya original)


Aquesta via va ser oberta al mateix temps que la seva veina "Al.lucinosis".Es més,vem coincidir a peu de via les dues cordades al mateix temps alhora de començar.Era l`any 1996.La diferència entre les dues obertures es que nosaltres vàrem culminar tot el projecte fins al cim i l`equip de l' "Alopecia" al arribar a la reunió 8 van donar per acabada la via i es van escapar cap a la dreta cap a la Existencialisme.De fet,al repetir la via,ens hem adonat que van obrir un llarg més,però es devien cansar i van rapelar el llarg (que no surt ressenyat) i van escapar cap a les vies veines.


Desde el moment que va sortir la topo d`Alopecia Lunar,el meu desig era repetir-la i sobretot continuar-la fins al cim,per l`impresionant desplom de roca taronja d`uns 200 mts que Jo ja coneixia de l`apertura d`Al.lucinosis.Vaig fer un intent en solitari,però just abans de fer el primer pas d`escalada em vaig tirar enrere...fa molta impresió desde el peu de via.Anys mes tard,hi vaig anar amb en "POTRONKO",,el meu amic basc,però ens va pasar el mateix....Acollonits desde el peu de via,vam marxar a fer unaltrte cosa.
...I pasen els anys i ningú repeteix l`Alopecia i menys encara la segueix fins dalt.Es una linea tant lògica,tant inhumana,que fa pena que no es realitzi.Jo,a un mes d`entrar a quiròfan,ja no tinc ni la força mental ni física per una empresa de tal magnitut, i ja prácticament ningú fa escalades d`aquesta categoria...Només hi ha un personatge capaç d`afrontar tal empresa: David Palmada "PELUT".
-------


Però amb en David fa anys que no em parlo,estic enfadad...i a més,li he tirat tanta merda que no m`atreveixo ni a insinuar-li el projecte.Una llàstima per que la via està feta per Ell....

---------------------

DESNIVEL TE LA CULPA DE TOT

I en concret,la seva veterana redactora EVA MARTOS,que,amb la sortida de l`especial de RIGLOS ens va tornar a posar en contacte a tos dos a raó de la super via que vem obrir al Pison.Una trobada amb en PELUT al decatlhon de Terrassa i dos hores més tard d`explicar-nos lo nostre li presento el projecte....
-"quan hi anem?"-va exclamar...
-Quan diguis!!!- vaig respondre....
...i aixi,com si no hagues passat res,demanem vacances i ja estem  al congost amb tota la metralla per començar.
No nomes farem una segona ascenció sino que amb el mateix preu,farem una primera...per què triar si es pot tenir tot?


En PELUT ha camviat,naturalment es fa gran i per tant mes savi...i això em preocupa,doncs la seva folliía es imprescindible per trionfar aqui,ja que Jo estic molt vellet i atrotinat i depenem totalment d`Ell.Quan veig que,fen l`intendència,nomes porta aigua,m`espanto...

-Tranquil Paca!- em dic,no jutgis res abans d`hora....
...i efectivament, hi ha coses que ni l`edat camvien:


Pasat l`ensurt inicial,gastem tot un dia en els portejos pertinents



El Congost de Montrebei està chapat a causa d`un desprendiment de roca(la meitat del primer llarg de la via Montserrat Clotet) i això fa que ràcticament estiguem sols...com a l`any 96!


Tot apunt,demà comencem!

..........

DESCIPCIO DE LA VIA

El primer llarg correspon a la CADE i part del segon a la JIM BEAM. Just on trobem el segon parabolt d`aquesta última comença propiament "ALOPECIA",desviant-se cap a l`esquerra per una fisura pitonable.Aquests 2 llargs els faig Jo per que ja els coneixia. Pero en una sortida,teoricament de IV en col.lapso i acaba el llarg en Pelut.Per al meu consol,ni de conya es IV em diu en David...Em sorpren la bona qualitat dels spits.A partir d`aqui comença el sidral...




El 3 llarg es la superació d`un sostre per una llastra que fa bastant de respecte.S`ha de pitonar amb gràcia,sembla molt delicada.En Pelut te la primera vibració dela semana...






Desequipo la tirada rapidament.Amb només tres tirades, l`ambient es impresionant...






El seguent llarg es perillós.Es pitona 2 pasos molt precaris amb el risc de matar al company en cas de col.lapse...paso mes por de lo tolerable...vaig notant que el cap no funciona tant be com abans i a meitat de llarg,torno a renunciar i el Pelut l`acaaba.El mosqueig s`accentúa per que ja no es nomes el dolor a la cadera,si no que la ment tampoc va com ha d`anar en viots d`aquests amb tant de compromis.



 





El seguent relleu es un segon sostre on els primers passos estant tapats per la calç i en Pelut triga tresquarts d`hora en trobar la solució...Molt dificil tècnicament i molt espectacular visualment.



 








La meva relació amb en Pelut va be.Malgrat alguna que altre pedrada que m`ha fotut crec que ho portem be.Pero Jo em sento culpable no se ben be de què i en camvi Ell només està per el que hem d` estar:la difícil via que estem repetint...





El meu fisic em falla.Per evitar mes cansament,Jo faig vivac a la paret i en David baixa a peu de via.L`endemá,proseguim per un parell de llargs ja no tant exigents però si treballossos,com tota la via.





Continuem ja amb en Pelut de cap de corda tota l`estona per que Jo ja he tirat la tovallola...no estic per aquestes mogudes,això m`ha superat...Amb dos llargs arribem a la feixa.





 







 

:
I aqui em baixo,el meu cap i el meu físic diuen prou. Una cadera a punt de ser operada m´avisa que ja he fet prou,que no em dona mes tregua.Veig el que queda i veig que no estaré a l`alçada.Deixo tirat al Pelut...Aquest projecte,era per a Mi un regal al David per compensar tots aquests anys de locura personal contra Ell.I el deixo tirat...Però en Pelut es especial,i no ho veu aixi. Truca a un amic que es pira de la feina per seguir en el projecte,en Joan Gisper "supersonic" al qual li agraeixo el relleu...

Ells dos faran els 2 llargs que queden de ALOPECIA LUNAR donant per acabada la segona ascenció a la via despres de 25 anys!.Comentent que han trobat aquests llargs molt durs (com la resta de la via).L`ultim llarg,graduat d`A1 ,li posen A2+...



Ells continuaran en 7 dies el projecte fins al cim,en una nova ruta que anomenaran"festival de la porra" pero això serà unaltre article que Ells ja ho publicaran...

Jo em dedicaré al suport desde terra i vigilancia,feina que em gratifica l`estança en un congost buit com era abans gracies ala pandemia...


ALOPECIA LUNAR es un viot molt mes exigent que Alucinosis que qualsevol artificiero hauria de visitar.La via està ben equipada en les reunions i els seguros molt be per ser del 1996.Avegades,l`entorn de la via,el compromis,la duresa es més grau que el propi grau.Fer A6 al costat del cotxe es d`una simplesa absurda,el bigwall autèntic es compromís verdader,i allà,el dèbil mort i el fort sobreviu.La seleccio natural es la que dicta la muntanya,,no la que dicta el Ego...



Ara toca pasar per LA ITV del quiròfan.Mentrestant, no oblidaré mai aquesta lliçó que m`ha donat aquest fanatic boig d`en David:lo fàcil es estar emprenyat,lo difícil es estar alegre.Gracies Pelut.


PD:agrair personalment al Toni per facilitar-nos les claus del regne i a CLIMAX per el meu material.
                                                                                     

                   
                                             ---------------------------------------------------------------


"ets una llegenda,però has tirat tot el teu legat a la merda per culpa de les xarxes socials"

"aqui dalt a la paret,res em fa mal"

"accepto el teu regal si em promets que ,quan t`hagis operat i estiguis be,la primera escalada la fem Junts"

"ets un visionari"

"aqui no estem perden calés"

                           Si,definitivament, en PELUT ha camviat....


dissabte, 24 d’octubre de 2020

TEBITENS A2-6b

 MONTREBEI,PARET DE CATALUNYA, L`ÚLTIMA LINEA LÒGICA...


Una xemeneia de 2 llargs i una cova inexplorada encara són l`excusa per obrir una nova via a aquesta severa paret.Unaltre,si...la meva desena a la paret,la sisena en solitari...o no ben bé,per que als tres primers llaergs vaig comptar amb la valuossísima ajuda de la STEFI, i al 8è llarg del gran Cesc Rosell "Buitri"






ACTE 1: LA TEBIAMENTA.

A principi de Juny, Amb les ganes tèbies d`escalar després d`un confinament, la Stefi,(després de 2 mesos donant la vara que volia anar a escalar artifo amb Mi),vem quedar i vàrem començar  una nova via a la paret. Ho va fer massa be! Normalment,quan algú s`apunta es per fer-se la foto i al primer llarg ja diu que prou...però l`Stefi no només va aguantar les pedres, la terra i el meu caràcter, sino que va despitonar, jumar i treballar millor que cap dels homes que han vingut amb Mi en una primera vegada...Vàrem obrir els 3 primers llargs, i Ella en volia més!,però Jo vaig dir que no per el compromis, i vaig dir-li que ja havia fet prou.A partir d`aquell dia, per mi es la SUPERSTEFI.










Una setmana d`aproximacions,jumades i baixades per obrir 3 llargs pràcticament en lliure...A partir d`ara, continuo sol.La seguent semana,obro els llargs 4(una travessa de II comuna amb la via Regard) i 3 llargs més d`artificial no gaire difícils pero si treballosos Llargs, per altre banda,totalment apurables al tractarse de plaques amb franjes fondes tipus Vilanova de meià. De fet,hi ha un tram en comú amb la via Gulafres de 10mts que es 6b i que Jo paso sense problemes en A1(diedre fisurat).





















I aixi arribo al peu de la xemeneia roja.El panorama es desolador...per això suposo que encara no havia estat oberta. Aqui veig clar que necesitaré l`ajuda d`algú que escali bé en lliure, ja que el primer tram de la xemeneia ja havia sigut intentat per l`Albert Salvadó en un intent d`obrir la GULAFRES per allà,pero veient el panorama, van deixar-ho estar...
Demano ajuda al Cesc "BUITRI" i m`acompanya una jornada. Obre la primera part super bé, pero la segona part amb molta dificultat per culpa de la roca. Em fa un favor impagable. Ja tinc 8 llargs oberts i tot el material aqui llest per el atac final.


ACTE DOS:LA TENSIO.

Ha arribat el dia!,en concret el dia 5-10-2020 que es quan entro a paret. La jumada de 8 llargs em costa unes 3 horetes. Vaig lent, però el que em preocupa es que tinc por, estic temerós, em faig gran...Abans anar a obrir una via era una festa, ara es un suplici. I tot per una artrosi de meluc que fa que vagi coix. M,enrecordo d`en" Manolo primero el grande",Ell també anava coix i escalava super be. Com que les seves cendres corren per aqui, li pregunto com s`ho feia...


Doncs be, un cop instalat a la r9 observo el desolador panorama que m`espera: la segona part de la xemeneia es un offwidh desplomat a dretes  amb el canto terrós. Porto camalots del 6,del 5,tacs....però ho veig guarro i perillós. En camvi, per l`esquerra es veu una placa poc desplomada amb una filera d`herbetes. Bingo! l`encerto de plé!, es un A1 de 35 metres que m`acosta a la cova.


(part superior de la via,on s`aprecia la xemeneia roja i la cova)





Estic a un llarg de la cova, l`ansietat es gran, igual que la curiositat. però primer cal descansar i disfrutar de la nit a paret.




En Total seran 6 dies amb les seves 5 nits. Potser massa per obrir els 4 llargs que quedaven, però es que s`està tant be aqui a dalt....




Inicio l`obertura del desè llarg,on probablement es farà en lliure però que Jo obro en A1-V i que hi deixo algun buril i ponts de roca.Això si,ben net de falses presas..




I així vaig arribant ala cova...Per arribar-hi, un tram de xemeneia ample de IV+ farcit de ponts de roca em situa dintre del que anomenaré "Hotel Cornellà".









Al tercer dia es trenca la politja i tinc que dedicar tota la jornada en el trasllat desde la R8 a R10.Només en aigua porto 38litres mes la resta de coses. Però per molt pes que porti, Jo peso més i al final, els petates sempre cedeixen. La cova es fantàstica. Hi deixo un petit pot de piades amb la recompensa a dintre per als primers repetidors.


De moment, tot està anant  super be, sembla com si estigués en un concert de Pink floyd...

















ACTE 3: LA TEBITENSIÓ.

Desde la cova crec que em queden dues tirades per al cim. En realitat em quedarien 35 mts però es que ja porto 5 dies i he desconectat de la realitat per complert. Surto per la dreta de la cova, per un sistema de chorreres tipo "Pilar del segre"  (i que deixo bastant equipat per si es pot fer en lliure)fins que em poso a la vertical. La roca es fantàstica, la solitud buscada, el dia imperial, l`ànim es d`eufòria...vaig flotan en artificial fàcil...




...fins que arribo als últims 10mts i ja diviso el cim!


I es aqui on em donc compte que no només estic a punt d`acabar la nova via,sino que estic a 10mts d`acabar la meva trajectòria en aquesta paret.Els anys, el físic pero sobretot la força mental em fan veure que això s`acaba,que aquests darrers 10 mts seràn el final.Una barreja dàlegria,plors,tranquilitat i tristesa,em porten a escalar els MILLORS ultims metres de IV de la meva vida.




I ja està.Fins aqui.Gràcies Paret de Catalunya per haver-me deixat pujar.


Aquiu a dalt,tinc un record per en Tronko,per en M1ªG,per en Kike Ortuño..grans montrebeians que purulen per aqui d`una forma diferent...Penso en ma filla,en lo injust que he sigut amb Ella per les hores que li he robat aqui.I penso molt amb  IO.




Ha sigut un `plaer.De veritat.



ULTIMA HORA!:

En Roger CArarach i en Llullu Barba han realitzat la primera repeticio en 6hores i mitja (!!!!) i utilitzant solsament 7 pitons.Els hi ha sortit quasi tot en lliure.Aqui la nova graduacio: