MONTREBEI.PARET DE CATALUNYA. VIA: "DIMONI PELUT A3"

 Per tal de rebaixar el llisto,vaig triar un pany de paret mes curt i que ja coneixia (via Fliposis).i la cosa ha resultat,com sempre pasa a Montrebei,una via molt dura i treballosa.Oberta en 2 atacs,un de 5 dies i unaltre de dos. La roca no es bona,pero es el que queda.Les reunions son molt ben equipades amb parabolts,i a les tirades hi han algunes expansions...pero no us aconsello que hi aneu els que apureu en lliure les meves vies: la roca no  dona. el Segon llarg pero,si que es apurable.Es tracta d´un bonic offwidh quasi equipat,peró si es va en artifo,els camalots 5 i 6 us ho posaran molt mes facil.                                                                                                                                                                                                        

Per tal de aconseguir un ambient solitari,hi vaig anar al Agost.I gracies a la falta d´aigua al panta, l´ambient al congost ha sigut com als anys 90: ni putes barques a motor,ni imvasio de piragues,i en general poquissima gent... o sigui ningú.                                                                                                                                                                                                                                    Uns bons dies de nostalgia al congost.

                                                                                                                 "DIMONI
PELUT,QUE AL INFERN NO T´HAN VOLGUT,HAS FALCAT EN UN FORAT I D´UN GANTXO T´HAS PENJAT!"

                                                                                                                                                                                                                                                                      ULTIMA HORA!              En Pelut i en Servosa han fet la 1a repeticio el 14.10.22 en 15 hores d´escalada efectiva.!!...MOLTES FELICITATS CANYERUS!!!!!!!!!

ORA ET PITONA A2+ V

 Feia molts anys que hi volia anar,pero al tenir-la relativament aprop,es d´aquelles que "ja hi aniré"...                                                                                                                                                                                Finalment em decideixo i gracies al  putuamo de la zona,en ROMANTIC GUERRER,accedeixo a la paret i quina es la sorpresa:  es un auténtic Pilar del Segre pero sense vies!!                                                                                                 

                                                                                                                                                                                                                        Roca abrasiva,boníssima,amb posibilitats quan li trobes la veta...llástima que m´ha engantxat ja vellet,sino hagués arrassat!!!!                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             

                                                                             La solitud del lloc es brutal,excepte alguna moto despistada que en comptes d`anar a Can Massana,ha anat a parar per aqui...pero el lloc es molt bonic.                                                                                                                                                                                                                                  

DESCRIPCIO DE LA VIA:                                                                                                                                                                                                                                                                                                               LLARG1: Desplom inicial gruyere per continuar mes suau fins entrar en lliure a la R.Bona roca                                                                                                                                                                                        LLARG 2: Placa monolitica de peces petites fins un parell d´expansions,a partir d´aqui,un autentic festival lateral i en pujada cap a la  dreta en A1. Roca exepcional.

             LLARG 3:Seguim flanquejant fins atançar un diedre per el qual seguim fins la Reunio.Roca ultra bona.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           LLARG 4:   Sortim per la dreta en lliure per tornar a esquerra a per la fisura crocanti fins un parabolt desde el qual,se surt en lliure cardiac  fins el cim.Roca regular.                                                                                                                                                                                                                                 _Al cim no hi ha reunio( sabines) i es tan selvátic que la baixada a peu la veig molt fotuda.Rapelo per la via desfent lo fixat.

 

Reseu per evitar el futur negre de l´escalada per culpa de les restriccions i pitoneu a fondo en cas de brega......ORA ET PITONA!!!!!!

SELECCIÓ ARTIFICIAL A2+ , V. ROQUES DEL MASNUT,EL PISÓN.

 Amb l`objectiu de poder seguir escalant sense morir d`esforç,m`he proposat pujar per parets no tant llargues ni treballoses,amb curta aproximació i baixada,amb menys compromís del habitual.I al Masnut es el lloc que reuneix tots aquests requisits...menys un!: m,he cansat tant o més que fent bigwall.

Els 2 primers llargs son curts pero molt creatius: només una expansió!

Però al arribar a la segona reunió l`ha torbo muntada!: es un projecte de fa 2 anys d`en Diego Miralles que ve de la dreta...i continua amunt uns 20 mts més.

Jo els resegueixo i fins l`última expansió trobada i em desvío cap a la dreta en un tramet xulo fins muntar la reunió tercera.

A partir d`aqui,la cosa es posa perillosa: la roca es infame,de lo pitjor que he vist en conglomerat.La roca es bufada en grans llastres que has de destruir fins trobar la roca de veritat a sota...fa molta por!!!

                   

 Es la primera via que equipo amb parabolts del 10,tant en tirades com a reunions...i amb aquesta roca encara em fan dubtar de la seva solidesa!

L`únic per el que val la pena aquesta vieta es per l`ambientasso que té,la resta es una parabolada amb algun pas saltejat de pitonatge fruit d`un mal forat fet amb el taladro  per culpa de la sorra del terreny...

 

Total,que després de moltes jornades,molt de gasto en betzina, molt d`esforç físic,molt d`avorriment vertical per monotonia expansiva,acabo aquesta vieta dolenta això si,en un lloc tranquil i preciós!

La próxima serà més bona, més llarga i més escalada!,total,em costarà igual pujar...

VIA ARANYA A2-IV+.Morral del llop.Sant Lloreç del Munt.

 

Sobre el paper, es una burilada del any 1967 sense més història,però no us enganyeu!,es un viot en tota regla.Què em porta a fer aquestes rareses?...no sé,però ultimament son les vies que més disfruto.La cosa es que m`han petat 3 tornillos d`aquestos i m`ha encantat!,per que la via es tant bona que he pogut suplir els pasos a base de falques i camalots,quedant una via d`iniciacio al artifo boníssima.Tambe m`he trobat alguns tornillos ja petats pero es pasa super be pitonant.Aixo si,al primer llarg hi ha un buril nou i al segon un spit.Cal portar moltes baguetilles del 4mn per llaçar els tornillos i els que no entra,doncs directament al cable que no estan tan malament.

De material cal portar 2 v groses,4 universals i 3 pitons curts,aixi com joc complert de camalots fins el nº3 i l`alien groc.Per descomptat,bones falques tamany caixa de mistos i moltes baguetilles per escanyar.

(Espectacular ultima tirada)

No se,potser la meva etapa de grans parets ja toca a fi,o que em conformo amb poc,o que ja estic saturat...però aquestes petites joies només les trobo a Sant Llorenç del munt.I la tornada,cap al tard....

Aquests colors i el silenci son impagables!!!

Roc Gran De Ferrus.Via: "LA PROTESIS" Ae-V (obligat)

 

...Doncs ni 6a,ni A4....Ae-V obligat!

Quan el metge,despres de l`operació de meluc, em va dir:"Ja pots conduir"! el primer que vaig anar a fer va ser escalar.I quin millor lloc per anar a probar la nova Protesi que al millor lloc posible:El Ferrus!

La Paret està ja bastant explotada,però hi ha un lloc que encara no:la part dreta desde la "DIRECTA ANNA".Aquesta via te fama de mala roca (i no!) i per tant,ja no s`ha investigat més a la dreta haviam que tal...Jo si,i el resultat es una via on el 90% de la roca es bona,el 80% es escalada lliure (amb franca posibilitat de que surti tota en lliure) i el 90% es equipada.

Durant la apertura,en concret el segon llarg,em va ajudar el meu amic vasc "POTRONKO",que va obrir integrament el 2ºllarg i va apurar els dos primers  quedan en 6a i 6a+ respectivament.

A partir d`aqui,la continuo en solitari.El meluc respon be,obro en artifo quan es posa tieso i li tibo en lliure a rabiar quan li veig color.La roca es tant bona!....

Al tercer llarg,hi ha tres pasos en Ae que no he pogut apurar.Es un diedre cec pero crec que no serà mes de 6b.

La via esta quasi tota equipada amb burils extra-llargs i chapa petita cop de gas.Les reunions amb parabolts grans.No caldria portar res,però si anem justetsde grau,un semàfor d`aliens i els camalots 1 i 2 aniran be.El que es inegociable es portar uns bons estreps, ja que els pasos son llargs.Qui vagi amb una baga,pringara...

Durant l`escalada,no m`he sentit del tot sol...

Iarribo a la reunio 5.Fins aqui ,tota en lliure menys 3 pasos.I aqui ve el gran dilema:anar per una canal amb pintxos en lliure o per un espero fisurat de roca bona pero en artifo.Trio lo segon:son 20 metres d`Ae que, potser algu,podrà lliberar....

Un cop a la reunió, monto un vivac d`hamaques que paso fabulosament be excepte per el fred.No per la meteo, sino per el Barça que perd contra el madrid i em deixa glaçat...

Continuo amb aquests dies radiants de tardor, on el lloc es una miqueta menys solitari per culpa dels bolets...

El 6 llarg,es un bon diedre amb xemeneia final maco maco...

L`ultim llarg es un pas potent de bavaressa i un fàcil flanqueig fins empalmar amb l`ultim llarg de la "Directa Anna".

Com sempre,m`ha costat molt però em pujat....

Ara toca baixar.Rapelo per la via baixant 2 petates,el tercer el vaig llençar i....no va tocar terra! Soc un crak,però avegades m`espanto de lo bo que soc....

En fi, unaltre primera a la butxaca.La Protesis es un love climbing pero de tall clàssic.Es una via estil Indi però oberta per un  vaquer.La idea original era posar-li el nom de "No fagis l`indi",però potser el meu humor no hagues reeixit.La Pròtesi està be...,Reflexa el temps en que  un ja no hi es tot...