Translate

dimarts, 22 d’octubre del 2019

ADEU TRONKO!

"Tu ves tirando que Yo ya subo a jumars..."

Maldito seas Tronko! Tambien has tenido que ser el primero en irte a otros mundos a buscar nuevas movidas?


Un rapel.Un puto rapel que salta i todo acaba.

Te echaré tanto de menos! Todavia recuerdo como nos conocimos:en un a fiesta de aniversario de Silvia Vidal en Vilanova de Meià.Tu me entraste:"Eres el Paca?" y Yo, sin ganas de amistades te respondí:" Depende"...Me explicaste que tenías un proyecto en Montrebei pero que habia una seccion de artificial que se veia chunga y me pediste si podía ir a ayudarte.Mi ego subió como la espuma y accepté la invitacion.Una vez en pared,la seccion en cuestion fue toda la pared entera ...menudo engaño!..Bendito engaño.Asi hicimos cordada por primera vez,nos conocimos, vivaqueamos,aprendimos...
"Tío pon un spit coño!"-pero como Tronko no sabia spitar iba tirando de ganchos...9 pasos seguidos! asi nació nuestra primera ruta: "Festival del Gancho" A4.V+,donde los largos mas difíciles los abristes Tu i en los que te dije que ni soñando Yo podría repetir.Con tu tranquilidad, con Tu sonrisa,con tu hacer tranquilo destruiste mi Ego.Siempre te agradecreré quie lo hicieras.



Asi nació nuestra amistad. Luego vinieron mas vias,como la repetición de la Incontinéncia"A5 tambien en Nontrebei.El largo de A5 me tocava a Mi,lo queria para Mi.Pero en la reunión me contaste que hacia pocos dias que habias logrado tu primer 8a en deportiva..."Pues el A5 es tuyo!"-le dije...y sin cortarte, hiciste el largo con un par de caidas pero siempre riendo...

Y luego la via que abrimos junto a Pelut. Bueno, supongo que sabrás que Pelut y Yo estamos muy cabreados y que no nos hablamos desde hace unos cuantos años.Lo que no sabes es que el lunes pasado le llamé por telefono para anunciarle que te habias  ido...Eres tan increíble que has conseguido lo imposible cabronazo!

Te quiero.

Y cuidaré de tu gente en todo lo que pueda.

Aupa atleti!

Y esperame que en pocos años subire jumareando ya sabes....

dilluns, 7 d’octubre del 2019

BUSA Cara Nord Via. EPERÒ ENRIC POBLET" V-A1

                                                                         

Avegades la via, la paret o l`escalada en general pasa per un segon pla quan el que importa realment es amb QUI t`encordes.Aquest es el cas.He tingut la sort d`escalar amb JORDI COMA CORDEROURE i l `experiència ha sigut enriquidora.


En Jordi va tenir l`idea de posar el nom d`un antic mestre seu i mític escalador montserratí Enric Poblet alias "Rodillitas" que va morir ja fa uns anys i encara no tenia cap via.


Aixi doncs,les dues persones més simpàtiques delFacebook decideixen unir forçes i enllestir el projecte.



La via recorre un vistós i estètic espero que hi ha just a l`esquerra de la xemeneia Torras.La roca es inexistent,només hi ha bolos, herba,terra i arbres...Aqui el grau no conta per res,el que es necesita es escalar be.



                                
                 
                                                                                                                     
                                           

DESCRIPCIÖ:

La via comença ala placa de la dreta del fil del esperò,espit visible i sageta a peu de via.Al primer llarg es de 55 mts,nomes 15 de roca.
Lavia continua per 2 llargs de diedres fisurats en escalada combinada en artifo i lliure totalment apurables en lliure. La roca hi es...
el seguent llarg te una entosta d`herba inescalable,per això hi ha una corda fixe.Despres, una placa guapa de bona roca d`uns 10 mts asegurada amb 4 burils et porten a la penultima reunio
.L`ULTIM LLARG ,de 50 mts,va ser equipat per dalt.Es una aresta brucs de patates móvils pero escalable.

MATERIAL

5 uves groses,3 universals, semafor aliens i camalot nª3



La via acaba al cimmes alt de Busa,al cogull.L`entorn de tardor,l`estetica de  l`esperò, la solitud, la manca de prohibicions/regulacions io la absència de roca fan que sigui una via a tenir en compte.


Cim i megapitzza a Solsona de celebració...

.....................




divendres, 3 de maig del 2019

PEDALEA O MUERE A4-V

A sant Llorenç del Munt encara hi ha tresors per descobrir.

Aquesta via situada a la paret de la gran diagonal  fou oberta per en M.1ºG (Mamolo Lòpez) a mitjans dels 90 i crec que he fet la 1ª repetició.Al poc d`obrir-se la vaig intentar, però només vaig fer el primer llarg (A2+) i ja en vaig tenir prou...era difícil per Mí!

Ahir la vaig acabar després de 4!!! jornades. Son en total 45 mts de via,però quina via!..un VIOT ANTOL.LÒGIC en tota regla que et fa lluitar cada pas desde el terra fins al cim!

LLARG 1(A2+-Ae 25 mts):

inici en Ae saltejat amb algun plom i alguna pitonisa,fins a l`entrada de la reunió que hi ha alguns pitonatges amb falcas mitjanes.Reunió de 2 spits reforçable amb moltes garantíes amb Vgrosses i retallades.Llarg desplomat amb roca crunxi..
               




"A que huele u n plomo petao?"




                                                     plom falcat!







LLARG 2 (A4-V.15mts): ...però quins 15 mts!!! Roca excepconal,llarg molt desplomat.
S`inicia la tirada cap a la dreta per una fisura horitzontal bastant bona de pitonatge,a partir d`aqui, recte amunt amb tendencia a la dreta a buscar un unic spit que te la tirada,unm cop caçat, tres pasos més i una bona sortida en lliure cap a l`esquerra a chapar la 2ª reunió (2 spits rovellats) Llarg treballòs de ploms,2 pasos de gantxo, pitonises i algun clau bo .SUPERB!!!!











GANTXO FALCAT!




plom falcat!



l`ansiat spit de la tirada!









LLARG 3 (5mts IV)

Curta trepada amb roca molt bona fins el cim (a equipar al gust)


CIM! (i palomo..)


PD: El segon llarg ha sigut objecte d`una profanació esportiva de 7c+ anomenada Fregann.Davant tanta mala educació vertical només hi ha una resposta: destrucció de tresparabolts que trepitjaven una obra mestre. A cagar la via!(l`esportiva, s`enten...)