Translate

dimarts, 12 de setembre del 2017

OCEAN BAÑOLES WALL

Sens dubte,la via que més m`ha costat de Montserrat"


Corria l`any 98 quan amb l`Emili Lòpez vem intentar per 1ª vegada aquest viot,Vàrem fer 4 llargs i ens va ploure...










Un parell d`anys més tard,i torno amb l`Uri Carbó,fem 4 llargs i....ens torna a ploure!!! Baixo decebut i m`oblido de la via.

                                                                                                   

Any 2017: Anem a tatxar abans no faci tard i ja no pugui!


Amb aquesta intenció començo en solitari i faig el primer llarg.El trobo diferent malgrat no es una via que es repeteix sovint,dec ser Jo que ja no mantxo com abans...



LL1: Inici fotut fins el primer buril,després està bastant equipada amb pasos saltejats a equipar.A2-V


Dies més tard,un amic meu, en David Godoy, necesita unes fotos en una hamaca per un catàleg de material d`escalada.El convido a la via i per el pont de Sant Joan acabarem la via (si si...) en 4 dies:



En David escala de primer el segon llarg,monta la R i pujo disparat.Els 2 primers llargs eren oberts d`abans,la teca ve ara:els llargs 3 i 4 son els teòricament difícils...

LL2: Igual que el primer però més curt.S`ha de posar 1 plom i sortir en lliure a buscar la Reunió.Ae-A1-V

Encaro el 3 llarg.Em costa 8 hores de patiment i treball,ja que la gràcia està en trobar uns foradets picats per a gantxos.Alguns pasos m`els estalvio posant algun plom i alguna ancla.Arribo a la tercera reunió i montem el vivac.


Va ser el primer vivac en paret  d`en David,i l`endemà,com sempre pasa,vem volguer baixar,ja que ja en tenia prou de bigwall....


LL3: inici en fisura transversal totalment bufada! (A1 de broma),després placa de gantxos saltejat amb burils i bones falques i algun plom.A3 del de plorar...

.......................


I ara què faig?

Pasen les semanes i ariben les vacances,i com que tinc la via a mitges no puc anar a altre lloc.He quedat amb en Xose i acabarem la via...



 El llarg em costa 9 hores de feina i en Xose s`atabala i vol baixar.La meva lentitud l`ha maxacat,tantes hores a la Reunió donen per pensar molt.Baixem,però amb el 4 llarg a la butxaca...

LL4:similar al tercer però amb un tram de llastra molt tens.A3 de patir.

Torno el dia seguent a recuperar el 4 llarg en solitari.Ja ha pasat una setmana de vacances i la seguent baixa el meu amic vasc POTRRONKO per anar a fer unaltre asumpte. Li explico el tema i s`apunta.Aixi doncs, remuntem cordes(140mts) i ens instalem al vivac...


Al seguent dia,després d`un esmorzar de merda,començo el llarg mes treballós de la via,té 43 metres tots desplomats,amb un ambientasso del copón.Es tracta de reseguir unes fisures- llastres que al seu dia deuríen de ser fermes, però que ara estan molt sueltas.de tant en tant , algun burí rovellat que encara et dona mes yuyu...




Es un llarg increíblement ben obert, una joia malgrat la roca,que apura al màxim `ús de l`expansió.Després de 7 hores de dura lluita, monto la reyunió i puja molt ràpid en potronko despitonant...



En l`estona que estat a la reunió, la ràdio diu que demà caurà el diluvi universal....tenim dos opcions:quedar-nos tot el dia a l`hamaca pasant el temporal o baixar...i baixem! per enèsima vegada!!!!!!


par favarrrr!!!!


L`endemà el col.lega marxa cap a Euskadi,Dissabte té competició de tibar la corda i no pot faltar-hi...Eskerrikasko Potronco!

LL5: s`ha de pitonar en tota la seva totalitat,uns 25 pitons i algun totem.Te el mateix ambient que l`Arco iris del plàtan de diables.Molt espectacular pero amb roca delicada.A3 desllomant...

-----

Al final,el diluvi va ser una pìxadeta i no va pasar per frares..

Estic tant desesperat que estic per trucar al jordi Brasil per que m`acompanyi...però al final,decideixo anar a acabar-la sol Dijous toca megajumada i vivac.

Al Matí, una junadeta i començo el llarg:3 pitons per una llastra i un friend per sobre per pasar a l`altre banda de la llastra (tot molt precari) et permet arribar a un bon forat per una falca (salvat!),després unaltre falca petita i el buril! (molt rovellat, uix!) Una travessa de ploms i uns gantxos (tram clau i expo)per arribar a l`últim pitó de la via del qual es surt en lliure fàcil però molt impresionant a buscar l`Anglada.Cerdà,que degut al seu nefast re-equipament,s`ha de pitonar tot fins a la reunió.La via està acabada,per fi!!!!
----
Un ultim llarg de tràmit molt asequible et porta al desitjadíssim cim.




LL6: es molt curt el tram de la Ocean propiament,uns 12 mts,però realment intensos.A3+ de tensió.

Consideracions:

1:a tosut no em guanya ningú.

2: gràcies al Uri, E1001,Xose,David i Potronco.

3:Aixi no es manera de fer bigwals

4:les expansions de la via fan por (burils rovellats)

---------------------------

Aquest relat es totalment personal,la majoria de repetidors la fan en el dia,però la majoria de repetidors no pesen el que peso Jo.