Una pregunta sobre una paret ("que hi ha a la dreta de la via del somni?)per part d`en KOKI i una resposta envejosa per part meva (" allò ho tenia Jo mirat!) i una contra resposta sorprenent per part d`en J.MENA ("...Doncs ajuntat amb nosaltres,i vine a obrir!)van fer que acabes baixant a Ports com a "Estrella convidada" a l`obertura d`una nova via al cap del gos.La veritat es que les veritables Estrelles van ser els companys i un motor infernal de 8 pistons nocturn...
L`HISTÒRIA DE L`ASENCIÓ
Després de varies trucades,em presento al parquig i preparem el material.
L`aproximació fins fa poc,era inexistent, pero l`instalació d`una absurda barrera ens posa les coses un pel difícils...comencen els portejos:
Els dos primers llargs van ser oberts per Ells amb anterioritat.Al arribar Jo, començo el que serà el tercer llarg.Roques de Benet proporciona unes sensacions boníssimes per fer artifo del bo.Després d`unes hores i uns quants bolos tirats als companys (perdò per la poca finesa!)navegant en artifo i sense picats,arribo a la reunió satisfet i cofoi.
Full equipement
En Jordi jumant el 2 on llarg
maniobres verticals
Aqui farem un vivac 5 estrelles desencordats!
..................................
... llavors,en la inmensitat de la nit,un estrany soroll profund i sincopat que durarà tota la nit,ens desperta a dos de nosaltres constantment i no ens deixa dormir gaire...
Es increible els sons que s`escolten en ple silenci de la nit:un ocell,un ratolí,algun insecte...i un motor diesel 8 cilindres model "Perquins"en V turbo injectat*
*(collons tiu,para de roncar!)
.....................................
l`endemà em toca desequipar el llarg:
tota mena de seguros ha posat en Koki en el tram dur abans no arribes a la pregona fisura:
El llarg es magnífic...
El sisè ja es un diedre-xemeneia que obro combinant artifo i lliure:
la ventatja d`anar 3 es que mentres un desequipa,els altres dos poden anar obrint:
En Koki obre el bonic ultim llarg.Les ganes d`arribar a dalt apareixen...
Jo ja havia pujat 4 cops,però per Ells era la 1ª vegada.El que pasa,es que per mí era la 1ª vegada que pujava amb algú!
CIM.
Després de varies trucades,em presento al parquig i preparem el material.
L`aproximació fins fa poc,era inexistent, pero l`instalació d`una absurda barrera ens posa les coses un pel difícils...comencen els portejos:
Els dos primers llargs van ser oberts per Ells amb anterioritat.Al arribar Jo, començo el que serà el tercer llarg.Roques de Benet proporciona unes sensacions boníssimes per fer artifo del bo.Després d`unes hores i uns quants bolos tirats als companys (perdò per la poca finesa!)navegant en artifo i sense picats,arribo a la reunió satisfet i cofoi.
llarg 3
desequipant Ll3
Ells es queden fins dilluns i obren el 4 llarg.Ja està tot apunt per l`atac final.
...................................
Arribo a mig dissapte i en Koki s`està barallant amb el llarg estrella de la via:
Arribo quasi de nit a la bauma de la 4 reunió:
..................................
... llavors,en la inmensitat de la nit,un estrany soroll profund i sincopat que durarà tota la nit,ens desperta a dos de nosaltres constantment i no ens deixa dormir gaire...
Es increible els sons que s`escolten en ple silenci de la nit:un ocell,un ratolí,algun insecte...i un motor diesel 8 cilindres model "Perquins"en V turbo injectat*
*(collons tiu,para de roncar!)
.....................................
l`endemà em toca desequipar el llarg:
tota mena de seguros ha posat en Koki en el tram dur abans no arribes a la pregona fisura:
El llarg es magnífic...
El sisè ja es un diedre-xemeneia que obro combinant artifo i lliure:
la ventatja d`anar 3 es que mentres un desequipa,els altres dos poden anar obrint:
En Koki obre el bonic ultim llarg.Les ganes d`arribar a dalt apareixen...
Jo ja havia pujat 4 cops,però per Ells era la 1ª vegada.El que pasa,es que per mí era la 1ª vegada que pujava amb algú!
CIM.
Baixada en 3 rapels de 100mts per la via i cervesa al bar grau.
.............................
PD: 1:El bar grau ha recuperat els 5 llibres de piades originals desde els anys 70.No us ho perdeu.
2:El nom de la via no es cosa meva,tinc pànic i terror als gossos.
3:Un autèntic plaer escalar amb en Jordi(bona sintonia!) i amb en Koki(un idol de joventut,però no li digueu!)Espero poguer repetir amb Ells malgrat les meves limitacions laborals,físiques,matrimonials i mentals.
