Quan un amic es mort,sempre li obro una ruta per la seva memòria.Aquesta vegada,es una situació especial,per això el lloc ha sigut també especial:elRoc Gran de Ferrús.En JORDI SANS l`últim mes va fer un baixón,i llavors vaig començar a obrir-li una via per Ell .Em feia il.lusió poguer anar a casa seva i "animar-lo"amb una ressenya benparida del Armand Ballart en forma de cuadre...però en Jordi va marxar i no hi vaig arribar a temps.En solitari,havia obert 4 llargs. El dia del seu enterrament,el seu fill Joan,em va dir:"ja saps el que has de fer",i Jo li contesto que ja estava fent la feina pero que no l` havia acabat,i Ell,entusiasmat,hem va demanar de venir amb mi a acabar-la...quin honor més gran!
El resultat es aquest:
La cosa va anar així:La via comença amb un tros que anomenaré "la serp" per raons evidens...
Es una fisura-diedre on hi cabrán tots els pitons que portem i un parell de tascons i un camalot vermell.Quan s´hacaba la fisura,hi ha el primer buril.Uns metres per placa i uns gantxos per entrar a la reunió completen el primer llarg
(la serp)
L`entrada a la R es picant:gantxo,plom,gantxo...
...pero no pasa d`A2.
(R1)
(desequipant la "serp")
El segon llarg comença amb una travessa fàcil però molt aèria fins trobar 4 expansions seguides per arribar a un altre fisura on tornarem a posar tot els pitons fins arribar a R2
(travessa i expansions)
(fisura l2)
Al marxar,un fenòmen extrany,hem va fer parar el cotxe i mirar la posta de...2 Sols!
Fins aqui es on hi ha la feina,a partir d`aqui ja no es pitona més,la via quedarà pràcticament equipada.Ara comença l`escalada lliure per un diedre perfecte i rabiós (V sup) el qual abandonem cap a la dreta quan haguem pujat uns 25 mts:
(inici llarg 3)
(R3)
Contiua per la dreta en lliure per placa al principi dificíl i després més ajagut,fins trobar un desplom molt llis que burilo completament.El mal temps arriba i quedo exactament igual que la Sílvia vidal obrint ·Spiadimonis· (o no )
(aigua!)
(R4)
............
La seguent semana, en Jordi va morir.
............
La setmana seguent,el seu fill Joan m`acompanya i en dos dies més,enllestim la via.Pràcticament no ens coneixiem,no ha fet casi mai artifo,pero controla molt per que treballa fent treballs ve rticals.Parlem només lo just del seu pare,només lo necesari per recordar anêcdotes seves amb nosaltres. Sorpren la naturalitat en la que ho porta en Joan,Jo ploro i ric a la vegada.Es increíble lo que arriba a unir una corda...
L`inici del cinquè llarg es Ae,però amb un pas molt difícil:s`ha de fer una llaçada i intentar caçar un bolo puntxagut en plan" John Wayne" tirant a "pescarlo.Em va costar lo meu i el pas es llarg.Mes amunt,un pas de gantxo romantic entre burils,dona un xic d`emoció a la tirada,que s`hacaba en lliure fins la reunió.
(pas de la llaçada)
(pas de gantxo)
Posem un pot de piades a la reunió anterior per que queda protegit de l`aigua.Naturalment,conté 3Euros per les birres dels primers repetidors.
Vaig escriure algo a mesura de despeddida, i en Joan també va posar algo al llibre de piades.No vaig voler llegir-lo,queda per Ell...
Acabat el llarg,puja en Joan i instalem la frase per antonomàsia que sempre repetía en Jordi Sans al que els seus ïntims anomenaven el "SENGLAR BELLUGADÍS"
Al dia seguent,tornem i començo a obrir el sisè i ùltim llarg:inici en 2 A0 i amb una manxada de ràbia i alegria i durant 30 mts de IV arribem al final de les dificultats.
CIM! (missió complerta )
Baixem rapelant per la via,ja que és més ràpid ja que amenaça tormenta
El sentiment es múltiple:satisfacció per la feina feta i la via maca i asequible com al Jordi li hagués agradat,reconfortat spiritualment per que el seu fill m`ha acompanyat,rabiós per la pèdua i indignat amb el món per que els que tenen calés de veritat,no inverteixen en la lluita contra el càncer...calma Paca!això es una celebració!
PD: GRÀCIES SENGLAR!!
...I un avís:Aquest any,encara no ho he dit tot...
.jpg)
.JPG){kind=link}