Riglos sense parabolts es molt difícil...Aquesta via va ser oberta per Santiago de pedro i Fernando gutierrez el 6-5 1981.despres de varis atacs.Nomes coneixia una repetició sencera a càrrec d`en TOÑO en solitari,i en Pelut i Jo vam anar a fer-li un "pegue".La idea era fer-la en 3 dies...i varem estar 5!!!! amb els seus 4 vivacs.Varem tenir pluja(no ens mullavem gracies al desplom)molts espectadors(el bar sempre ple)i moments de molta tensió entre nosaltres(MAI MES ens pot tornar a passar això David!!!)
Primer varem equipar els dos primers llargs que espoden fer en un (45mts A3 buscat la vida i la ruta)i apartir d`aqui ja vam anar del tirón.La principal dificultat era,en molts casos,trobar la via,ja que el rastre era molt escàs,sobretot als llargs superiors.
Aquesta via ha estat intentada per alguns ilustres escaladors,pero que no l`acababen per cansament...la veritat es que cada llarg,cada pas, es molt estresant!
La roca es bastant dolenta,ja que per aqui no hi pasa ningú,i malgrat pasa aprop de la "Murciana",una i l`altrte no tenen res a veure...
Una de les coses que ens va esturar,va ser veure pasar a tota pastilla les cordades que feien la "Murciana" i nosaltres per fer 10 metres podiem estar fins a 4 hores perfectament...
La vida en parella es molt dificil....i si es conviu en una plataforma de 2 per 1 encara mes!!!
El 4 llarg marca A2,es molt llarg i perdedor.En tot el llarg només trobo 2 burils,2ploms i alguna falqueta.Em perdo varies vegades fins que trobo rastres de pas i torno a l`itinerari...
Es un llarg total,i tinc que emplear tot el que se d`artifo ,inventar pasos nous(falcar un tascó i un friend).Allà a la llunyania veig una baga blanca que m`indica el cami a seguir,pero desde abaix no se quin tipus de seguro es...
L a baixada la varem fer per la "Pany" per no coincidir amb els rapels de la normal.va ser una història 3 petates i dos personas rapelant per la xemeneia,...Bona via(de les que puntuen)Bona experiencia i mala comvivencia que espero,no passi NUNCA MAIS!
PD: tormnare a Riglos a fer artifo...tinc comptes pendens.
Només d'imaginar-m'ho s'hem posen els pèls de punta. Enhorabona.
ResponEliminaPer cert, quan t'equivoques en un llarg d'artifo extrem, com ho fas per tornar al lloc correcte?
Cuidat.
Parce
intentas anar en travessa cap a la via "obrin" variant,si no es pot,pendulant,si no es pot desgrimpant...pero sempre,sempre resan.salut guerrer!!!!
ResponEliminajoder...
ResponEliminaA la 1a foto, anant a per la baga blanca...sembla que cagis en lliure en desplom bow...inhumano!
Dijous passat vaig anar auna conferencia del ISidre Esteve...que em va donar records pel PELUT, i com que no el conec personalment...doncs si pots dona-li !!!
Artifo a Riglos...bufffff....A2 "txunguísssssim"??? No m'ho vul ni imaginar !!!!!!
deeew
Pot ser que la vaga blanca sigui la que es veu a la foto de portada del blog?? què era? un burí, un clau??
ResponEliminaquin vión!! .. i això de la convivència..si els matrimonis són difícils i es passen el dia entre passejar, fer l'aperitiu i tirar-se al sofà.. imagina't amb la tensió del vión aquest.. o de qualsevol altre!
salut i més tàpies verticals
ok tranki,...i si,riglos es molt cutre en artifo!!!!
ResponEliminabullas:era un buril,i despres en venia unaltre...i ja està!!!si amplieu la foto ho veuràs...i fixeuvos amb la roca!!!!
zenquius per la visita!!!
bon pegue!!!! ara entenc pq no trobo el dia de tornar a la paret de Clua per acabar la meva via...
ResponEliminaPaca, la paret de Clua et guarda un petit Pison amb roca Risueña, anima't!!
hem falta temps!!!!!! ja hi penso ja!!! d`alló que varem parlar...haviam si enganyem al tronko i l`acabem a la primavera!!!! salut!!!
ResponEliminaDues vies més d'aquest estil i s'encongirà el teu "posavasos" del post anterior.
ResponEliminaUn plaer sentir-te !
...nomes dues??? ...ja firnmo!!!!!
ResponEliminaManxali Albert!!!!!
Para quitarse el sombrero!!! Saludos!!
ResponEliminaauxkin:...para no quitarse el casco!!!! saludos
ResponElimina