Translate

dimecres, 7 de setembre del 2011

L`ESPERO D`EN GIRBEN A3+

...Després d`aquesta    asenció,començo a veure la utilitat de les noves tecnologies........

                                                                           

Un missatge incitant a escalar un perfil verge i desplomat,una fotografía corroborant lo anterior,i per què no,una mica de tirar-se a la picina (..."nen!,no escalis amb desconeguts") fan que un diumenge quedi amb en JORDI GIRBEN,escalador?poeta?artista multidisciplinar? músic?...descobridor de llocs poc frequents...un FORAVIAL!(foravial.com :  imprescindible!)

(foto Girben)

Setmanes abans,en Jordi va prepara l`aproximació,va començar el possible itinerari i va anar cuinant la moguda.Ell creia que el cim de l`agulla era verge,pero  la realitat era que ja havia estat conquerit per els incombustibles Ballart&Darder. No inporta.Quant hem presenta l`agulla de la Mona Xica,quedo maravellat:

(foto Girben)
                                              
Un primer atac de només 10 metres i de quasi 5 hores,fan que m`hen adoni de la dificultat del rocam:coglomerat semi-descompost on extrañament,triunfaran les àncores!

(foto Girben)
                                                             
Pasan    els dies i Jo m`inpaciento.Demano permís al Jordi per poguer anar-hi en solitari ja que Ell pateix d`una lesió   a l`espatlla que l`impedeix de venir.Els escaladors solitaris som molt egoistes,i no hem puc frenar.Hi vaig i acabo el primer llarg .

PRIMER LLARG:

En Girbén hem regala uns pitons antics pero preciosos per deixar a la via.En els trossos de roca més trencada es on els deixo i quedaràn allà com a testimoni del nostre pas.



El llarg m`agrada.Al anar per el interior de l`agulla fa que la calor no es noti malgrat ser el mes de juliol.A  mes,l`aire circula relativament frequent per aquest passadís interior. I la sorpresa es la progresió sobre àncores.









                                                                                
              L`ambient es impressionant malgrat ser un primer llarg.



I axí,en un ambient extremadament solitari,arribo i monto la primera reunió.Baixo i marxo amb la satisfacció de que ja no hi ha marxa enrera.

SEGON LLARG:

a les dues setmanes aproximadament,torno a la càrrega amb el projecte.De nou en Girbén no pot venir,i de nou,un atac egoísta fa que hi torn-hi sol.



La tirada cada cop desploma mes,i a cada pas que faig,vaig confirmant el nom que m`agradaria posar a la via.



La quantitat de seguros es major al fer els passos més curts per culpa del extraplom.Es més variat: entren tricams....
                           

                               Entren ploms...



   ...i per descomptat,entren els pitons....



Després de 20 mtrs curts pero intensos,monto la segona reunió.




M`hen torno a anar i ja ho deixo tot preparat per l`atac final.

TERCER LLARG:

La por escènica fa acte de presència: durant la curta aproximacio desde el cotxe sento sorolls extranys com d`animals ferits i m`entra la "caguera".I a la paret ,l`ambient de solitut em supera...

                                                                        
          Una sortida en lliure per un diedre equipat de V+ fa que accedeixi al cim en un moment. 



L`ESPERO GIRBEN ja ha estat obert.baixo a la reunió i desequipo el llarg.Es la rutina de l`escalador en solitari...

(l`últim llarg)


CIM!!!!

LA BAIXADA:

Al ser un cim desconegut per Mi,decideixo baixar per la mateixa ruta oberta.La meva gran experiència a muntanya fa que en el primer ràpel les cordes es quedin engantxades i que no hi ha manera humana de desencallar-les(es la segona vegada que hem pasa en 28 anys en la vertical).

A grans mals,grans remeis:tallo les cordes i hem quedo amb dos troçets que,empalmats i fent coses inexplicables a l`audiència,arribo a la primera reunió,on fixo la corda que hem queda, i arribo a terra.A la paret han quedat pentjades trosos de corda que brutegen l`agulla.Hauré de tornar al cim per la via normal a treure-les,pero ,malgrat la via normal no es difícil,hem fa molt de respecte tenir que venir sol.

L`AJUDA.

Demano ajuda per recuperar les cordes al que millor coneix el territori:En LLUIS (ROMANTIC GUERRER)bomber de Solsona que  ja  ha pujat a l`agulla i sense dubtar-ho,m` ajuda en la  moguda.



                                                                                   
Pujo a jumars per el primer llarg i trec la corda.Rapelo.






                                                                      
                          
                                          Pugem per la normal,recupero les cordes,rapelem.Ara si,la via està acabada.

Gracies Lluís per el rescat!!!!
Gracies Jordi per desvetllar el teu tresor!!! 

                                         LO MILLOR SEMPRE QUEDA PER EL FINAL:

Fins ara,Estava comvençut que el millor ressenyista del món era en Armant Ballart.Després de rebre aquesta obra d`art,en tinc els meus dubtes.......

                                                                                  
                                                                                                                                                                                          
                                                                                

                                                                                                                                                                                                                                                            

13 comentaris:

  1. Això, Jaume, ens ho trauran de les mans! La gent farà cua al peu de l'esperó, la venda de martells i d'àncores viurà una forta revifada, l'economia millorarà...
    No queda aclarit l'horari que consideres necessari per a repetir-la. Suposo que entre 6 i 8 hores, oi?

    No estic d'acord amb la comparança amb l'Armand. Ell ha sabut convertir en un ofici d'un extraordinari recorregut l'art d'explicar amb nitidesa un argument tan difícil. Jo només sóc un passavolant, un pintamones amb bon gust.

    Començaré a pensar-ne alguna altra de bona i remota per a quan m'hagi refet de la trencadissa; perquè mira si aquesta ha valgut la pena!

    ResponElimina
  2. Felicitats per la nova via i també per l'artística ressenya

    Salut i a tibar

    ResponElimina
  3. GIRBEN: UNa cosa és la ressenya...i l'altre donar-li el matís artístic que tu li dones ( estil Ravier and Co. però AGIRBENTAT).

    PACA, demana-li que et passi el compte del llop DOLOMITIC...cada nit li llegeixo al NAWET...és simplement MOLT BONIC BOW.

    PACA..en un moment de crisi motivacional vaig anar a l'hivern a fer el NARAYAN, al MARGALIDA...no sentia crits ni res, peò la visió de la inmensa mossegada de la cresta de Salenques quan toca ja al argalida em va fer pensar en un impacte de una nau extraterrestre contra la cresta, i dormia en una cova de neu, damunt de la glacera...
    No sé si va ser pel menú cutre que vaig menjar, per la manca de ventilació a la cova / quasi m'asfixio per burro)..però aquella nit vaig veure o somniar extranys éssers atrapats entre el gel, estil Roswell-La cosa...ya que sé bow...anar sol és de vegades molt tristot o molt estrany...pel Solesonès deuen campar estrany Trolls que els agrada angoixar als escaladrs solitaris, no en dubtis!!! hehehe.

    Salut bow i bona via! Quina por aquest desplom...això si que fa yúyut!!!! Quin Mendorrrrrrr!!!

    ResponElimina
  4. Felicitats a tots dos! quina agulla més desafiant i amagada.

    ResponElimina
  5. Felicitats als dos, coneixen al Girbem no em sorprenc aquesta estampa, una obra d'art com les que fas tu a la paret Paca, uns artistes.

    Bueno salut i tenim una pendent, m'enrecordo.

    ResponElimina
  6. Enhorabona als dos, un per la ressenya i l'altre per la via, estèticament fora de sèrie.

    Trolls?!?!... jeje!! Pacaaaaa, el que senties era l'eco del martell, jeje!!

    Fins aviat cracks.

    ResponElimina
  7. GIRBEN: si, de 6 a 8 hores.D`acord que ets humil,però aquesta ressenya segueix sent la millor que he vist mai mai enlloc.Ja has triat restaurant?
    BULLAS:ves-te preparant...ara ja tinc temps!
    Joan:gracies a Tú per llegir-me.Tu i Jo no habiem d`anar a fer alguna cosa?
    TRANKI: et prometo que vaig sentir sorolls extranys i acollonen més que qualsevol IV+... mola saber que algú més li passen aquestes coses...(no estic sonat)
    JAUME GRIMP:Catalunya no ens a l`acabarem mai!!!!!gracies per la visita.
    FERRAN: obres d`art s`obrient fins el 70 (com el rock!)obres d`art es pinten encara avui(la ressenya)

    PARCE:...i més que resonarà!!!!!

    ResponElimina
  8. luxe d'ànimes que aprecien allò que és lluny, solitari, i poc sorollós.. però on comença una troballa? més enllà de la de per un mateix. Aquest malanomenat "rerapaís" és el "país" per molta gent, amb els seus secrets o no, que fan cotidià allò que per alguns, quan hi passem per primera vegada, ens sembla extaordinari i només ens manca el barret d'indiana jones per rematar el testimoni. Ha de ser una escalada pleníssima de sensacions, com les que desprèn aquest racó del territori que no hi entén de descobridors ni internet. Els plans de l'Espluga penjats sobre el contrafort.. alguns diuen que si sent el silenci més profund.. felicitats per l'aventura i una línia tan bonica

    ResponElimina
  9. Ei Paca,
    Si que havíem de fer alguna cosa... però m'espanta llegir que et tires 7 o 8 h en fer una tirada. Hauríem de fer alguna cosa curta, assequible, bonica....
    Vaja, fent un símil a allò que diuen els espanyols, "bueno bonito i barato" hauria de ser curt, ràpid i bonic. je je je
    Per cert, he contestat en el bloc del Manel a la teva pregunta de la nova via Manel&Ita
    salut i a tibar

    ResponElimina
  10. Felicitats per la via i per la ressenya, les dues són collonudes!!!!

    ResponElimina
  11. EDUNZ:luxe d`animes que teniu aquesta sensibilitat i dicció en escriure tant be i amb tanta sensibilitat....quina enveja ser tant troglodita!!!!!
    JOANB:NO TINGUIS POR...quant vaig a fer l`animal,vaig afer l`animal,quant vaig amb algú,vaig de tranki amb algú...si et vols divertir:tria tu la via!!!
    Manel &ita:gracies per la visita...esfreidor el relat de la teva caiguda a la bandereta....SALUT I METRES!!!!!

    ResponElimina
  12. PACA, un dinaret sense pretensions i potser després de fer-ne alguna de fàcil a Santllors, una Castellassa? que començo a veure-m'hi amb cor.
    EDUNZ: apuntes en una direcció ben suggeridora. Tot i que, mentalment, em sigui impossible la divisió entre país i rerepaís quan al Verd vaig pujar-hi fa més de 45 anys. Era un temps en què, amb els pares, fèiem llargues travesses per aquests muntanyams, dormint a les pallisses d'unes masies ara ja esfondrades. Més que descobrir em pertoca redescobrir; o redescobrir-me -per ser més exactes.

    ResponElimina