Recordo aquells anys on la cara nord de Montserrat era una aventura setmanal,els burils rovellats petaven il`arribada al cim era simptoma d`alleugeriment.Primeres incursions a l`escalada en solitari i primeres "cagades"en l`autoasegurament:
GAM DE DIABLES 1987
Misteri,aventura,por,lluita...
ANGLADA A LA BOLETA 1994
La majoria d`itineraris s`escalaven combinant lliure i artifo:
DIABLES.ROLLING STONES 1995
AERI : ELÈCTRIC LADYLAND 1989
Per aquestes dates,explosiona l`escalada lliure sportiva.Jo ho vaig intentar...
AERI:ANTONIO MACHIN 1990
Repetia,incansablament,vies no sobades:
PUNSOLA 1988
I obria rutes noves per llocs inverosímils...
puro de diables
AREA RESERVADA 1997
Descobria noves maneres de pujar:
FRARE GROS
Ocean Bañoles wall 1996
Amb bons companys,pedalàvem fins l`extenuació...
Cova de l`Arcada
VOL RAS
...i descobriem l`esència montserratina:
DIABLES
CÓSMICA 1991
I així,amb molt de temps,vaig anant progressant:
PATRIARQUES
ÚLTIM LLARG DE LA VIA "PRISMA" (A5) 1993
...........
"NO SÉ SI EXISTEIX EL PARADÍS,NOMÉS SÉ QUE SI EXISTEIX,ES DIU MONTSERRAT"
(J.M.Codina "Husa" 1987)
AERI
A.G.P 1988
....
...Però la lluita continúa:
MONTSERRAT NORD FACE
2013
Un gran reportatge, m'has emocionat amb tants records...
ResponEliminaSi t'enrecordes, de vegades hi havien varies cordades a la mateixa via, i diverses vies amb gent a la mateixa paret. Ara solen estar desertes, tot i que és una avantatge pel qui encara les freqüenta. Per cert estaves fet un "figurin" xaval. Gràcies per compartir.
ResponEliminaSalut
Els mateixos ulls, la mateixa il.lusió a la primera i última foto, per molts anys!
ResponEliminaEres un romántico y molaaaa ;-))) Un abrazo grande y hasta la vista artista ;-)))
ResponEliminaL'essencia no l'has perdut company, aixó son somnis i il.lusions que has viscut, chapeau
ResponEliminaYeaaaaaaah!!!! El Husa te raó...alla si jo es un paradis s hi assembla la.òsssstia!!!!
ResponEliminaSi en tots aquests anys no has parat es que simplement no cal...tens el que
vols...
I sí, es curiós aixo.de l moda i la moguda...la de cordades (i fins i tot hamaques) que es veien a parets. Josep passa com mb els aliens...abans no hi havia pasta i no en teníem...ara l penya se.n va a altres llocs més llunyans i amb més caché...i jaesta be que l pedra respiri.
Boooooow...m has fet agafar morrinya jo que dema anava a la soleia...
Tot i que tenir somnis és fantàstic. Però una copeta de bons records senta de puta mare.
ResponEliminaFelicitats xaval
Molt be per compartir records
ResponEliminaJ Coma
uooo!! Precioses fotos "remember"! I com diuen els companys, la il·lusió sembla intacta -que és el més important!- :)
ResponEliminaMe encanta saber, tendrias que escribir un libro, Espero llegue un dia y lo tendre.
ResponEliminaPero siga escalando muchos años ! Seguro q si.
el llibre ja el te o olo tiene!!!
ResponEliminay es de los mejores que he leido en 30 años escalando!!!
sergi.Alella.
el libro ya existe y es de lo mejorcito que he leido !!! salut!!
ResponEliminasergi.Alella.
Que no pari la lluita, ni el somnis... sempre endavant!!!
ResponElimina