YOSEMITE 92 (PART I )

He tingut la sort de complir el somni de la meva vida.Influenciat per la "Bíblia" del bigwalero de George Meyers(Escalades a Yosemite),escapant de les olimpiades a Barcelona i amb ganes de coneixer món,l`any 1992 vaig deixar-ho tot i durant 2 mesos i mig,vaig viure en plenitut la vida!.Aquest es el relat.

Agafo un avió i faig la típica foto que es pot fer quan algú puja a un avió
                                                                                     

En aquest viatge,m`acompanyarà el primer mes,en Juanillo Grau,fill de Barna i gran escalador i  corredor de curses que,en l`actualitat es un prestigiós pare de familia, però en aquells temps,era un no parar de riure amb Ell...

(Gran JUANILLO!)

Arribem a San Francisco després d`un munt de hores de vol i apareixem al carrer com quan en Paco Martínez Soria arribava a Madrid a les películes dels anys 60 (Ni papa D`Angles pràcticament...): això sembla igual que les películes!!!

Fem un vivac a l`estació d`autubusos junt amb 30  vagabunds més i l`endemà,en la mítica "Greyhound bus company" arribem a Yosemite.

Arribem al mític camp 4 quasi de nit i la primera visió es horrorosa:Un Home hiper obés mentjant.se un triple de gelat.Ens indica que acampem en una plaça concreta per que,allà tindrem com a veines dues californianes estupendas.Gràcies tiu!

L`endemà,fem una primera volta per el parc i comencem a enfilar-nos per els puestus...

Tornem a la tenda, i mentres fem les primeres pràctiques del "tir a l`esquirol",apareixen les nostres dues rosses veïnes:La Jenifer i la Heidi,Elles s`encarregeran d`ensenyar-nos el funcionament del Parc. Al dia seguent,anem amb Elles a escalar a la zona esportiva anomenada Manure piles butress:

Fantàstiques fisures netes a equipar de totes les maneres i de dificultat asequible...

També treiem els estreps per practicar...

...i com no, pujar per les mítiques vies del llibre dse Meyers:

(OUTER LIMITS)

Doncs bé!,  ja estem a Yosemite!...

...però aqui no es ve a fer el frikintaun,aqui el que hi ha es el Capitàn,i a Ell hem vingut per escalar-lo.La primera vegada que el veus,dius: "Jo paso de pujar-lo "...es que fa por de lo bèstia que es veu!!!

Però després d`uns dies i d`anar a veure´l cada dia,ens acostumem a la seva severa planta i ens decidim per la clàsica  ZODIAC A3 .

3 PRIMERS PASSOS...MÍTIC!

(3 LLARG)

Escalem 3 llargs i en Juanillo no ho té clar.Baixem .

Ens dediquem a escalar altres parets no tant bèsties com la Proa al Washintong collum

En Juanillo  demana descans.Jo vaig molt fanàtic i m`en vaig amb en Matias (un alemany) i amb en Martin (un yankee) a fer la East Butress al Midle Catretral Rock,una via en lliure de 400 mts on hi trobes de tot,fins hi tot els temuts Off-widhs

Via bona que fa suar...Els hi demano per anar a la Zodiac amb Ells,però el Yankie em diu que escalo masa lent, i l`Alemà en diu que fa massa calor...Total,que després de demanar permís al Juanillo,vaig fer Zodiac en solitari en 2 dies i mig (no tinc fotos).Després,tothom volia fer el Capitán amb Mi,però la visita d`una guarda forestal,ens va expulsar del parc per pasar del temps permés....

 Adeu Cabrona!...(Tornarem)

Enfilem cap a Sant Francisco...

Descobrim la nit a base de fumar cigarrets amb nom de galeta...

...i descobrim la ciutat de dia:

Portem un mes de vacances i no he tocat la bateria en tot aquest temps.Per la tarda,al carrer veiem un grup de musica tocant.No hem puc estar...donc 5 dólars al bateria per que vagi a berenar i em foto a tocar rock &roll a Sant Francisco!!!

El grup estava format exclusivament per homes de raça negra,i Jo, blanc tocant amb Ells,va crear molta expectació fins el punt de que es va anar acumulantt la gent...

...fins que va arribar la Poli!

Perô, a diferència del que pasa a Barcelona amb la Guardia  Urbana,aqui la poli va venir per controlar el trànsit i  aixi els espectadors del concert no tinguesin perill d`atropellament...Quin respecte per els músics! Quina cultura musical!!!!!!!

........

Ja està be de fer el turista,tornem a Yosemite en un cotxe llogat,i després d`inscriurens en el registre del càmping a nom de Julio Iglesias i Joan Manel Serrat,ens instalem.Al camp 4 coneixem al Marc Arbós i la Toni,una parella de grandíssims escaladors de Vendrell que fa poc que han arribat. "Tu ets en Paca no?"-em diu en Marc,"Tu  ets en Marc,el de la New Age de Regina no?" L`endemà comencem a fixar els 3 primers llarg de la Tangerine Trip A3+

En Juanillo li fa malt el coltze.Continuem en Marc i Jo...

4 primers llargs...quan de sobte,una veu desde un Helicòpter ens pregunta si estem bé i estalvis! responem afirmativament i l`aparell s`en va cap a la zona de la Nose,on 2 coneguts nostres,en Jaume i en Angel Vedo han patit un accident!

(helicòpter de recat)

Naturalment,rapelem i contemplem el rescat on els nostres companys,surten volant de la paret.Al final s`en van surtir bé!

Un parell de dies de descans i enfilem cap amunt altre cop:

A3 sup amb repisa inclosa!!!!:

...i al cinquè dia,després de 4 vivacs,encarem l`últim llarg amb ganes d`arribar:

....i finalment,CIM!!!!

!El despertar al cim del Capitàn,es una experiència única!

Baixem i al vespre...festa loca!.Em curro una paella antològica!...

....que la penya devora sense compasió...

Per la nit,coneixo gent que fa coses molt rares...

fins que el cansament,les birres i les emocions,em deixen tirat a terra i la son em guanya....

L`endemà,les restes de la festa,son evidents...

Durant la nit,hem conegut a la Michel Reber i  company (que no parella) i hem fet plans:anirem a Smith Rock a seguir tibant en lliure.

Marxo de Yosemite amb un sol repte pendent:

......

Carreguem el cotxe,fem les ùltimes compres a sant Francisco i a fer Kilometres!...

....Fins que topem amb els "Mossos" de la zona....

....Ja hem arribat:

Smikth Rock va ser una escola molt polular allà per als 90.Jo la definiria com un "Montserrat" pero de color groc.Grau ajustat,conglomerat petit  i lloc idílic.Vam estar uns  dies on van passar més coses de les que explico...

al cap d`una setmana,els nostres camins se separen.Ells dos volen marxar cap a l`Est i en Juanillo i Jo tornem a Sant Francisco on arribarà lÊmili Lòpez i la Cristina Torres i juns pasarem la segona part del viatge de la meva vida.(FI DE LA PRIMERA PART)

.........

POST DATA: De què us sona el nom de Michele Reber?

   

...doncs potser d`això: