Translate

dilluns, 7 d’octubre del 2024

FI DE LA FESTA

 Aquest estiu ha sigut el pitjor de la meva vida,o aixo creia Jo...pero resulta que al final ha sigut un alliberament!

Jo volia deixar les parets d´una forma original,de fet l,any passat ja  vaig tenir que renunciar a un bon projecte per que em vaig passar d, agossarat:


Lány passat, nomes vaig escalar 3 vegades,ja veia que anava per el pedregar...i esclar, ja anava pensant en el final. Fisicament,es impossible escalar pessant 145Kg,pero Jo continuava provant de pujar.Es perillos,i es indignant envellir malament.Total,que vaig triar unaltre projecte mes petit per acabar be la meva vida vertical.

Com podeu comprovar,avui em despullare;


Durant 39 anys que a durat la meva carrera vertical he intentat sempre fer el que em donava la gana,quasi sempre contracorrent de les modes,i amb una llibertat total.Gracies a aquells anys de llibertat muntanyenca,gracies al meu super Ego,gracies al voler sortir a les revistes i per que no,gracies a voler fotre la competencia vaig obrir mes de 200 vies ¨bigwaleres¨per tot arreu i alguna al extranger.Sempre a per on mes tira,cap a on mes llarg era,cap a la gloria del cim.Sempre a la meva bola...

Doncs be, ara a l,hora d´organitzar l´ultima festa,no he pogut fer el que volia.Aquest estiu,han passat coses.Jo crec en les senyals.fins ara,m´he anat arrastrant per les parets fent el ridicul per una insistencia a no reconeixer que el meu temps ja ha passat.I aixo es la clau:FINS AQUI.


Crec en els senyals us deia abans...Aquest estiu,obrint en solitari la ultima festa,rapelant em vaig clavar un tronc a la cama de 5cm just arribant al terra...i per segona vegada en 39 anys, vaig tenir que demanar ajuda (La primera va ser al XOSE per que m,ajudes a buscar uns petates per que s,em va trencar el besso
fent una aproximacio)En aquesta ocasio, el randissim LATOX es va presentar en meys de un quart d,hora,em va curar ,em va ajudar a baixar i em va portar al hospital.Dies despues,Ell va tornar a peu de via a buscar un petate...com es paga aixo?

  La cosa es que la seguent semana jugo a cavall guanyador i em el Pelut ens anem a obrir un nou rutot d,aquells que tant ens agrada i al lloc que mes estimem,un dia per fer 2 llargs i pujar petates,i unaltre per obrir mig llarg.Arriba la nit,montem hamacas i la meva,una ALTUS doble feta servir una vegada,s,em trenca per 2 llocs a les 10 de la nit.Quina senyal mes necesito per plegar?

Deixo al Pelut sol a la paret i m´he les piro a dormir a la furgo.Durant el cami,el cap bull...


 Abandono el projecte,una vegada mes,i el que mes em fot es fer perdre el temps als demes...pero el Pelut es especial,mai agraire prou el seu perdo!!!

´´´´´´´´´´´´´´


Doncs res,que plego,que no ser que fer amb tant material acumulat en 39 anys,que no ser que fer amb tants llibres de muntanya ja llegits,que no se que fare amb tant de Ego acumulat...Per sort,si que he trobat un Món nou  on realment soc bo i que no camviaria per res del Món:


En 39 anys,ma Mare mai em va preguntar mai si anava escalar sol.En els 2 ultims anys,m´ho ha preguntat sempre.




GRACIES ALS COMPANYS QUE HE CONEGUT TOTS AQUESTS ANYS,SON SENS DUBTE LO MILLOR DE L´ESCALADA.


1985

2024

SALUT!!!




divendres, 10 de maig del 2024

MENTRE HI HAGI PLOM A4-V SUP. PARET D´ODEN, SOLSONES

 





La idea inicial d,aquesta via er cobrar-me la Torna amb en Edu perla primera via que vem obrir junts.Ell ho va fer tot i Jo tan sols vaig asegurar-lo i vaig pujar jumant.Per aixo li vaig exigir anar a obrir-ne unaltre pero on Jo pogues fer quelcom.



Ja al peu de via de la meva proposta,la mandra va  esdevenir un fet,pero en Edu va comvençer i vaig anar tirant...uns 15 mts fins que em vaig cansar.Vaig muntar una mini reunio provisional i en Edu va pujar a desequipar el troçet super content.




La cosa es que entre la meva feina i la seva,quedar per continuar va ser un maldecap.I aqui li proposo un Joc nou:obrir en solitari cada un un llarg i axi poder anar avançant...

La idea em va semblar bona,i aiuxi ho vam fer...pero despres m´he adonat que espiritualment obrir una via aixi no compensa...Tota la p. vida escalant sol i quan per fi algu m,aguanta, escalem per separat...Vaja merda dídea!!!

la questio es que Jo sol vaig obrir el primer llarg i en Edu el segon,quedan aixi la primera via mundial oberta en solitari per 2 persones...


 LLARG 1

   -inici en lliure fins a un primer desplomet,despres un bombo mes acusat per sortir en una placa exquisita ratllada de moltissima feina.A tres pases de la reunio,poso un buri de la vergonya....La graduacio del llarg es per que crec que no hi ha cap llarg aixi a la comarca,es de feina, no de expo.








La sort d,aquell dia es que va apareixer per alla en Lluis Parcerisa i la meva tranquilitat va aumentar...I em va deixar el taladro per poder muntar la reunio,ja que el meu va morir...


Total: que em va quedar un llarg 5 estrelles i la satisfaccio de que en EDU em digues que¨escalant sembles unaltre persona,estas mes agil,mes alegre,ets unaltre persona que quan estas a terra¨...



SEGON LLARG: ...I a mi que m,expliqueu! n ´hi le fet n´hi el podre fer mai! vaig ser incapaç de jumar per que fisicament ja no puc jumar volats, i el va obrir i desequipar tot Ell...Que injusta es l.escalada avegades!,Jo m, emporto el millor llarg i en Edu tota la feina bruta...

                                                                     CIM!

En fi,un viot bonissim pero sentimentalment poc afortunat...la propera,sera una via de LLITS CALENTS....




dijous, 17 d’agost del 2023

JAGERMEISTER A3-V

 


l´insistencia d´en JOAN GIBERT ¨SUPERSONIC¨per anar a escalar amb Mi no era del meu agrat.Normalment rebutjo aquest tipus de propostes per una simple rao: em fa molta vergonya que vegin ¨aquest Paca actual¨,de com de malament escalo,de com la lentitud s´ha apoderat de Mi,de la perdua d´agilitat...en definitiva,del final que ja s´acosta.

Pero en
SUPERSONIC em va salvar el cul  una semana santa posant en risc el seu lloc de treball i li havia de tornar el favor....

   

Aixi doncs,ens ajuntem per anar obrir un dels projectes que encara tinc pendents:la paret de Riullaco,al Solsones.

Amb una aproximacio d´escandol,paret curta i amb ombra a partir del migdia,duran varis caps de setmana vem obrir per on mes tira i on encara,els escaladors del pais no hi havien ficat el nas.


El resultat es que hem obert un viot de 5 estrelles,feia moooolts anys que no obria una via bona,bona de veritat.Roca bona,un ambientasso de gran paret,solitud...Una supervia!!!! I la cosa es que cada cop que aixo pasa, que la via es bona,en part es per que no la he obert en solitari.Les millors vies,les he obert sempre amb bons  companys,i aixo es nota ,es reflecteix a la via.

PRIMER LLARG:


El mes dificil tecnicament son els primers 5 metres fins arribar a la primera i unica expansio del llarg.Ploms,pitonets i una llastra amb totemps t´ajuden a arribar-hi.a partir d´aqui, pitonatge classic fins a la reunio.

SEGONA TIRADA:




Sortida molt desplomada en bona fisura i flanqueig facil.Reunio a reforçar.Tiradeta curta.

TERCERA TIRADA:

Escalada treballosa per una taca blava fisurada.Alguna expansio en un tramet llis per arribar a la reunio.

CUARTA TIRADA:


Desplom continuat amb un ambientasso total.I aqui arribem al gran sostre,objectiu de lóbertura.

CINQUE LLARG:


Apoteosic sostre amb un ambient que acollona.En Joan s´ho curra molt be,pitonant i amb bastants flotans.Bordeja el sostre per una llastra gegant i acaba el llarg per una proa amb expansions que treu l´ale....Es tant brutal aquest llarg!!!


 




En principi, l hauria d´haver obert Jo, pero vaig arribar tant mort a la reunio de la jumada que no m.hi vaig veure en cor.Per sort, en Joan i la seva insultant joventud va tirar endevant obrint un dels millors llargs que recordo en anys...



Desde aquesta reunio,un rapel volat de 80mts ens torna a la crua realitat del terra.

                                               .....................................................

I aqui ve el dilema: Fisicament,no puc ja jumar 80mts volats,aixi que li faig saber al company que, com  que nomes deuen quedar 35 mts,em despentjare per dalt el proxim dia.En Supersonic ho accepta,Ell pero,si pujara per baix.L´unic que em consola,es que el ultim llarg  surt en diagonal molt exagerada cap a la dreta i si rapelo per dalt no veure el llarg...pero de totes maneres,aquest tipus d´aproximacio no es gaire bonica¨...

                                                                            


SISE LLARG:


Es surt per un petit sostret de bon pitonatge on s´arriba a una super llastra yosemitica on els camalots juguen a fer-me sustos dels bons...

                                                                               


 i aixi,levitant com feia temps que no em pasava, arribo a un cim nou per Mi.En Joan puja content d´haver acabat amb tanta bona nota aquest viot.




CIM!!!

que feliços despres de tanta tralla...



CONSIDERACIONS:

Em deixat un pot de piades amb premi per els primers  repetidors.
Les reunions son equipades pero la segona cal reforçar-la.
L´equipament de la via  son parabolts i 2 burils.




MATERIAL:

25 claus variats,3 ploms,gantxos i 2 jocs de friends complerts.
tambe alguna falca i tac.







LA REFLEXIO:
 vull agrair publicament al Joan per la paciencia amb Mi i la comprensio de a  quin nivell estic ara.Aquestes escalades crean un vincle de confiança que pot arribar ser arriscat...


JAGERMEISTER PER SEMPRE!!!!


dissabte, 6 de maig del 2023

DESPERTARES A4-V

 


Anar a escalar a la cara nord d´Ecos es sinonim de varies coses:
-aproximacio llarga
-solitud garantida
-ets un paria i odies el Mon
-creus que la Codolosa es una mentira
ets un antisocial


Si,ademes,hi vas a l´hivern,significa que ,a mes de lo exposat anteriorment,no saps triar be com pasar el teu poc temps lliure,no saps com acabar la teva carrera vertical,no penses gaire,no hi ets tot.


Pero si a mes a mes ja no tens el fisic ni la motivacio,ni la força mental,ni temps,ni ganes...llavors per que?

Doncs per que mola fer el que no es fa!!!!

I aquesta via,no tenia repeticio( o aixo creia Jo)aixi que,mans a la obra que s´hem gira feina...i molta!












El primer llarg es infecte,no se com describir-lo.El segon fa por,el tercer es ultratreballos i l´ultim es inacabable...




ES LA VIA MES DESCOMPOSTA QUE HE FET MAI A MONTSERRAT








En David Hita i en Eduard.G.Palma van fer la primera repe d´aquesta via no fa ni un any,i gracies a que hem van pasar la seva resenya,ja anava advertit de les dificultats...pero em podien haver avisat del que em vindria!!!!...






La via nomes te 3 spits:2 a la primera reunio i 1 a la tercera.La resta esta practicament neta (bruta!) de asegurances...algun bong i 3 friends vintage empotrats es tot el que trobareu...




Si,he despertat!...ja no puc fer aquestes vies,ja no m´he la puc jugar,ja ha passat el meu temps...


PD: A la dificultat propia de l´escalada afegiu els souvenirs que tiren les p.cabres (la vaig veure) molt abundants(se li ha escapat de les mans al patronat)per aquestes contrades:

Amb aquesta,faig l´ultima via graduada d´A4 classica de Montserrat que hem faltava....Fins Aqui.