HEIDI METAL ,L`ASCENCIÓ

Fa 15 anys,més o menys, el gran Emili Lòpez em va avisar que hi havia un paredón per mi a la part central del Tossal de l`Obaga de la Font. Aquesta primavera,aprofitant que plovia,m` hi vaig acostar i efectivament:un "pilar del segre" de 200mt restava verge davant meu.Cert es que has de currar-t `ho i patejar les 2 hores (carregat) desde el cotxe a peu de via,però Jo m`ho prenia com una "medecina" degut a la meva obesitat cada cop més anomenada  per escaladors anònims en fòrums  verticals,però això a mi no hem preocupa:com hem va dir un cop en "Husa" a Yosemite:"tranquil Paca,això son reserves per a la tàpia!".A més,al hivern,tothom s`ha de posar 4 capas de roba,Jo,amb 1 samarreta i el "grasatex" vaig que volo.....

LA PARET:

                                                                             

Certament, està llunyana,però si es busca la solitud d`una solitària,has de caminar.Hi ha una cadena que impedeix el pas amb cotxe,si no,l`aproximació seria de 30 minuts.Totes les vies obertes aqui son difícils,potser aqui es podria obrir una per la canalla i deixar en pau els hiperexplotats Gorros de Montserrat (eh Guillem?)però esclar,2 hores de pateo contra un tren cremallera que quasi et deixa a peu de via....no hi ha color.

                                                                              

                                                                       

(font X,Grané)

Un cop acabada la pista,hi ha un caminet fitat fins una tartera incòmode que Jo evito obrin un camí nou per la dreta.De res.

De tota la paret,el que crida més l`atenció,es un sostraco que hi ha a la meitat que impresiona:

Tota la paret desploma menys l`últim llarg.

                                                                             

LA VIA:

                                                                               

ataco el primer llarg "per on puc",ja que la roca es dolenta a matar.Quan puc,surto amb lliure fins una bona repisa on muntaré el camp base,ja que dormir al bon vivac que hi ha a peu de via hem fa por per els "bitxos" que hi corren per allí:escorpins,serps i d`altres anònims sense escrúpuls...

                                                                                   
                                                                           

                                                                             
De sobte,apareix una persona:en Kim Gil,que s`ha llevat a les 4 de la matinada per venir a la paret per que... està obrint! (en solitari,ja en porta 3 a la paret).Xerrem,ens presentem,em fa aquestes fotos i s`en va...
Es un tio perillós:va de modest però molt de compte  amb les seves vies!!!

                                                               
 

R1

El segon llarg comença molt desplomat,però de roca més franca gràcies a una ratlla blanca que compacta la pedra.

No arrisco gaire.

Es treballós,pero es deixa fer...

Cap a la meitat,el sol se les pira,i Jo també baixo a la R1 per fer el meu primer vivac.

"LA NOCHE ME CONFUNDE"

Aqui hem menjo l`olla sobre el meu comportament d`odi absolut vers el món en general i també sobre un mal  comportament nou en mi que consisteix en perdre,a velocitats increíbles,amics o suposats amics...

per sort,la nit passa ràpida i no dona per pensar-hi més...

Continuo per el 2ºn llarg...

...i monto la R2.

Cap avall i fins la setmana que vé,ja que s`ha de currar entre setmana els que encara ho fem.

--------------------------

El tercer llarg es curtet però molt explosiu:desploma molt,te algun gantxo i un petit pèndul.

Aqui he estrenat aquest gantxo Peltz i es una maravella! per fi un gantxo amb la punta llarga i rígida!!(com en Nacho Vidal) i que no es doblega amb el pes!(com en Nacho Vidal també)

Quina diferència!,amb els seus errors,però sempre millorant el material,les marques Franceses s`esforcen i milloren els seus productes i en 28 anys que escalo,puc dir que son les millors cases de material Europees.Tot el contrari que els productes de la casa Fixe,que els proves 28 minuts i t`adones de la qualitat chinesa del material...i a sobre patrocinen als Deus!,com si fos un prestigi ser patrocinat per una marca dolenta de collons...

--------------------

El tram del pèndol dóna dificultat a la tirada:

I amb una sortideta en lliure,arribo a la repiseta de la tercera reunió.

Entre l`aproximació,la jumada i l`obertura del llarg,el dia no dóna per més.Baixo a la R1 i faig el segon vivac.

He passat molt fred.El temps està boig i no surto del sac fins les 11h. Desequipo el tercer llarg...

i començo el quart:

Tram exigent direcció al gran sostre.

Clavo dues ancles seguides.La segona peta sense avisar.Sustillo i proseguim...

I arribo al techaco!,el toco i ja n`hi ha prou.Rapelo i a currar!

Bé,ja he tocat sostre.De fet,ja fa anys que he tocat sostre.La meva carrera com escalador de parets llargues fa anys que hauria d`haver acabat.Ara no sé com fer-ho,l`adicció hem supera.Tinc moltes senyals al voltant meu que m`avisen que he de plegar: obesitat,els dolors musculars que tinc després d`una escaladeta qualsevol,l`actual IV+ encadenat,la lentitut en l`escalada....però el meu cap insisteix:Ell vol,però el meu cos comença a no voler.Però sobretot:la pèrdua de la força mental.Si no paro,tart o d`hora,moriré a la muntanya,es un presentiment.

................

REPTE AIGUALIT

Obrir un sostre no es fàcil.Obrir-lo en solitari es una matada,però m`atrauen tant!...

Es aigualit per que,si l`hagués obert en cordada,les 4 expansions que vaig col.locar,no hi serien. A2 "modern" diuen...

Fidel al meu compromís de deixar algo divertitt a les vies,a la punta hi he deixat un col.lega per que us animi...

...i així arribo a la R4.

Recupero els petates (amb això cap problema, vaig millorant amb els anys)

Ja està tot apunt.Per vacances l`acabo.

1ªASENCIÓ

Aproximació(teràpia),Jumareig (conyàs) i montada de xiringuito (3 vivac)

S`està tranquil,en pau,lluny de tot i de tothom.Algun ocell piula per fer-me companyia,però no molesten.Altre tipus de "pajarracus" si que molesten(anònims carronyeros),però per sort,aqui no hi ha internet i no poden actuar:no tenen collons de caminar 2 h amb 40 kg a l`esquena i jumar 100 mts per dir-me a la cara lo que vomiten sentats còmodament dese casa seva a través de l`ordinador.El vei meu,està d`acord amb mi:

Nit plàcida,Nit de Sant Joan observant tots els castells de foc de la comarca desde la meva talaia privilegiada.Al dia seguent,enceto el 5è llatg:Artificial desplomat i lliure a discrecció fàcil però expo.

Avui he tingut visita:En "Romàntic Guerrer" ha vingut a veurem i m`ha tirat aquestes fotos:

.

Ell serà el culpable que aquell dia escali poc:Marxa al migdia i em diu que m`ha lligat una cosa a l`estàtica que toca el terra...Jo continuo cap amunt...

uns primers passos extraplomats (els últims,per fí!) m`eleven al punt per descobrir a la meva dreta l`arbre de la sabiduría:

Gran comversa amb Ell i gran reflexió:malgrat les milers de falques que he tallat i fet servir,l`Arbre no m`ho té en conte i hem diu que hem vigilarà!...gràcies amic!

El llarg continua vertical

I ja atanço un diedre vistós on alterno lliure i passos d`A0 fins l`ultim troçet de IV en xemeneia...

...Que hem porta a la coveta de la R6:

Llavors penso:que coi m`ha deixat el "Romàntic Guuerrer" a l`estàtica? La curiositat fa que a les 6 de la tarda,baixi al vivac i recupero l`estatica fins que hem trobo a la punta una bossa de plàstic lligada.L`obro i a l`interior....4 croassants tobets de la millor pastisseria de Solsona!!...ja desequiparé demà....

Es el que deia:fa anys m`haguéssin portat unes birres,però ara ja hem coneixen,i l`ha encertat plenament amb el regal!

Tercer dia:desequipo dues tirades....

...i m`espero una miqueta a la R6 a que el Sol marxi.

Començo el setè i últim llarg amb els gats posats lluitant contra una roca pèsima i bruta...es la guerra!!

es la guerra...bruta!!...

...fins que la paret s`acaba:CIM!

Com sempre,cansat però content.Però hem sento buit (Guardiolitis?),sense chispa,com dien "molt bé, ho has aconseguit , i...?

Es tard,rapelo la via i faig un últim vivac.L`endemà arribo al terra,portejo 2 viatges fins la pista,vaig a buscar el cotxe,burlo la cadena,recullo l`equip i foto el camp amb l`intenció clara de buscar noves activitats que hem motivin més que l`escalada.Quan arribo a casa,busco per internet noves parets on anar a obrir la pròxima...