Translate

dilluns, 22 de juliol del 2013

YOSEMITE 92 (PART II)

(CONTINUACIÓ DE L`ANTERIOR POST YOSEMITE 92 PART I Juny 2013)
                              ................................................
Uns s`en van,i altres arriben(Emili i la Cristina).Ens trobem al aeroport i lo primer que fem es comprar un cotxe:L`escollit es un mega buga  que havia sigut de la policia (tenia un forat de bala al sostre) amb un maletero inmens---

                                                                                   

Un cop comprat,el tunegem:


Es la cosa més divertida que he fet mai!Aqui no hi ha pebrots de fer-ho,però allà va ser descollonant!


Activitat totalment recomanable-Marxem cap al parc de Yelowstone,on volíem conèixer al ós Yogui en persona.



Primer entrebanc: sempre pasa quan vas de vacances(roda puntxada)....



Pasem per Renno,però no ens hi juguem ni un dólar---


...i arribem a Yelowstone. Lloc guapo on els gèisers són l`estrella.



El patronat de la muntanya de Yelowstone ens ho posa difícil:


El parc es magnífic.Quan n`em d`apendre aqui de com es gestiona un parc natural!


Al ós Yogui no el vam veure (ni al Bubu),però si que vaig conèixer un cosí seu:


Molt bonic,però si no es pot escalar, no interesa.Marxem a cap a la Delvis Tower...


Lloc i paret brutal.Es la resta de l`interior d`un volcà petrificat.Segons els indis,un gran os els perseguia i es van refugiar  dalt de la muntanya,i amb les seves urpes,va ratllar la paret.Els indis continuen fuman peyote.




El patronat de la muntanya de la Delwis Towers també ens ho posa difícil:



Escalem una via que si no es la famosa "Matador" (postureta Destivelle!) molt si asembla...



...i arribem a un cim molt sagrat per als Indis,Tant sagrat que una Yanquie vestida de Hyppy ens va venir a buscar a peu de via i ens va fotre la bronca padre per haver profanat aquell sagrat lloc.L`Emili,l`únic que controlava l`anglès, li va dir algo així com que si lo que volia era que la profenessin a Ella...(Pesada cony!)


Al baixar flipem: Un guarda del parc explicant en una fisura de formigó com es posen els friends als turistes! Naltros varem seure i li contradeiem tot el que explicava fins que el catxondeo va arribar a un punt que lo millor va ser marxar...


I ara anem cap el monte Rushmore.Quant el veus....Flipas!!!! però als 5 minuts d`estar-hi comences a indignar-te de com han destroçat una muntanya...


Us imagineu tot l`skyline de Montserrat nort amb els caps d`en Nuñez,Pujol, Tarradelles i en Llach ? doncs ve a ser això.

A les cares no es pot escalar, però si al costat.Es conglomerat tipus Montserrat.També tenen una Trompa de l`Elefant:


Preparem el material i pasem el dia escalant en aquest lloc tant màgic.



Mas-Brullet americana:1er llarg:


D`aqui anem amb l`intenció de visitar el parc Nacional dels Arcs.Pel camí,donem conte que alguns americans,estàn molt bojos:


Fem nit en un poble de Wyoming on hi ha una escola d`escalada bastant recent equipada per en Paul Piana que es diu Wild Iris Area.Els equipadors,no sabien graduar gaire les plaques,així doncs, feiem des de 6b a 7a apuntapala,això sí,els Vº de fisura no pujaves ni un metre.Anaven tant forts,que la "jefa" del lloc,es va acostar a nosaltres per dir-nos que estavem molt forts! i nosaltres li vem explicar que el grau no era el correcte.a roca era com a Prades:desplom amb cantos a patades!

(si,si,sóc Jo!)

Un poble que disposa d`una botigua on el que venen son Banyes no es de fiar...Marxem cap a Utah (fill de)

Al pasar per Colorado,fem una parada a Freemont Canyon a tibar-li una miqueta:


El lloc es tipus Verdon:et despenges desde el cim per accedir a les vies.Lloc preciós.

Continuem i arribem al Parc dels Arcs:


El Patronat de la Muntanya dels Arcs també prohibeix l`escalada, però ens amaguem els gats i fem una mica de boulder d`amagatotis.



Seguim Utah avall fins arribar al nostre veritable objectiu: Indian Creck


Per el camí, fem una parada en una reserva India:els Navajos.Entrem en un bar i ens donem conte de lo malament que ho pasen aquesta gent: els han fotut fora dels seus llocs naturals, els tanquen en una reserva en mig del desert amb quasi tots els gastots pagats,i viuen alcoholitzats la resta de la seva vida.Jo vaig intentar confraternitzar amb un i li explicava que a Catalunya passava algo semblant, que també erem un poble oprimit ....i el sr Indi en donava la raó mentres li seguís pagant els wyskis...vaig agafar una bona turca!ª

(can Anasazi)

INDIAN CRECK:


Fisures d`arenisca netes d`asegurançes....un paradís!


Els friends no els posaves....els tiraves!


Aqui hem vaig posar malat :no m`enrecordava de l`Artifo i només volia escalar,escalar,escalar...




Però si un arriba a Indian Creck,es per enfrontar-se a la mítica SUPERCRACK!:

Uns km abans de Indian Creck,hi ha una escola de slaps que també visitem.Allunyen tant els seguros que si caus, has de donar la volta i baixar corrent!


rockanroll!


Proseguim el viatge ara a la recerca del Gran Canyon del Colorado



visita fugaç,m`agrada més el de Montrebei...


Atravessem uns decorats molt ben fets:


I ja de nit,arribem  a LAS VEGAS!

Crec que els americans estàn molt malalts,qui hagi estat a Las Vegas sabrà de que parlo.Això si, els preus del jalar son irrisoris,i les nostres motxiles,sempre plenes a sac! (/fixeu.vos en els preus!)


A prop (50 km) hi ha una escola d`escalada anomenada Red Rocks on s`escala en placa pero t`ho proteigeixes tu com pots:Aqui ja es practicava el TRAD...



Fotem el camp per arribar alo millor d`aquest viatge sens dubte:Disneylandia i derivats:


Aqui embogim.M auto castigo per haver escalat tant en lliure:


m`enfonso emocionalment al veure amb els meus propis ulls la casa d`en Norman Bates!:


Però un a cosa ens va fallar:no vàrem trobar la nostra estrella!


De pujada des de Los Angeles cap a San Francisco,hi ha un "Cavall Bernat" anomenat el MONOLITH on el varem pujar per 4 vies diferents.La roca era clavada a la de Sant Llorenç del Munt:


 I un com que encara ens faltava uns dies per pillar l`avió,vàrem pujar 50km més amunt de sant francisco a escalar a la platja en un lloc anomenat Stinson Beach (BODEGA BAY)...



STINSON BEACH es on es va filmar la película de Hitchcoth "LOS PAJAROS".Aqui teniu una foto d`una autentica assesina!( i al fons es veu la casa d`en Mitch):


I així va ser com va ser el somni de la meva vida: Gràcies al Emili, a la Cristina pero sobretot al Juanillo per haver-me soportat 2 mesos i mig i perdó per haver.te guanyat l`aposta  que vam fer a l`avió sobre qui es lligaria abans a una Yankie dels dos!!

Xiquotot Martini

La tornada,igual que el començament:::



-------------------------------------

PD: DESPRÉS D`AQUEST VIATGE,VAIG ENCADENAR EL PENÚLTIM LLARG DE LA MAS- BRULLET (DE SEGON) I VAIG FER LA PUNSOLA AMB 1 A0 AL PENÍULTIM LLARG.Mai més he tornat a viatjar bé en avió,i tampoc mai més he tornat a escalar bé....si podeu: COMPLIU EL VOSTRE SOMNI!



6 comentaris:

  1. Esto es mucho más interesante y divertido que cualquier noticia "de nuestra actualidad" de la escalada. Gracias Paca! Salud!

    ResponElimina
  2. Merci, per la segona part m'has fet recordar el nostres, Las vegas, red rocks, Cañon del colorado i les birres a stinson beach amb la meva dona i els coleguis, joder, com m'agradaria tornar.

    Les fotos dignes de una autobiografia.

    Salut bow

    ResponElimina
  3. Ei nano ! Felicitats pel post !! Les escalades al desert són màgiques ...brrr em suen les mans veient les fissures... si ja et dic jo que has de guardar els pitooons !!!!
    Una abraçada !!!

    ResponElimina
  4. Osti quins records!! de tan en tan girar-se i fer una ullada enrrera és gratificant.

    ResponElimina
  5. Guai per l.ahir...guai per l avui...guai pel.dema...amunt i a muerte sempre.Paca!!!!

    ResponElimina
  6. osti Paca...m'has fet sentir nostàlgia d'un temps que no he viscut. Molt bé el post històric, m'encanta.

    ResponElimina